El 1907, després d’uns quants mesos d’estudis, Picasso va donar a conèixer Les Senyoretes d’Avinyó als seus amics més propers. Les reaccions van ser diverses, però sobretot va destacar la sorpresa davant d’una obra d’art que trencava amb tota la tradició pictòrica anterior. Les convencions que tant s’havien desenvolupat en la història de l’art des del Renaixement eren totalment transgredides aquí. Tot i que l’obra no es pot considerar cubista, Picasso va desplegar en ella molts dels aspectes que formarien la base d’aquest nou moviment, com ara: la descomposició de l’espai i les formes pictòriques, la inspiració en l’art primitiu i la combinació de diferents punts de vista en una sola figura.

La Torre Agbar és el tercer edifici més alt de Barcelona, convertint-se en una icona urbanística, sobretot per la seva peculiar forma cilíndrica i per la gamma de colors que desprèn al llarg del dia.

Extret d'un bloc de marbre al que altres escultors no van saber donar vida, El David de Miquel Àngel es va convertir en ideal de l'art renaixentista. Símbol del poder i la societat de la Florència del Segle XVI, va passar a ser model estètic de l'art posterior. Avui, 500 anys més tard, aquesta figura majestuosa i de proporcions perfectes, segueix sent admirada com el primer dia.