S’ha acabat això d’escapolir-se dient "ho faré quan les granotes tinguin pèl". Uns biòlegs de Harvard han descrit una estranyíssima granota que presenta una mena de pèls a la pell. Però això no és el més extraordinari: també és capaç de treure unes urpes fetes d’os que li travessen la pell dels dits; ben bé com el Llobató dels X-Men.

Si aquest estiu heu anat a la platja, potser heu topat amb algun bernat ermità, de poc més d’un centímetre, que arrossegava apressadament la closca d’un cargol marí per la sorra, i que s'hi ha amagat a dins quan s’ha sentit cohibit per la vostra presència. Ara bé, si heu tingut la sort de viatjar a les platges de les illes tropicals de l’Índic o el Pacífic, potser els que heu corregut a amagar-vos heu estat vosaltres, ja que topar-se amb el cosí gegant dels bernats ermitans pot provocar aquesta reacció.

Us imagineu que aquest estiu l’única cosa que haguéssiu de fer per alimentar-vos fos estirar-vos a la platja a prendre el sol? Però a tots ens han explicat a l’escola que els animals no fan la fotosíntesi, oi...? Això en principi és cert en un sentit evolutiu: el llinatge que va donar lloc als animals no disposa de la maquinària molecular necessària per fer la fotosíntesi. Els animals no tenim cloroplasts ni clorofil•la! No obstant, a través de la simbiosi amb cianobacteris, hi ha animals que han adquirit la capacitat d’obtenir matèria orgànica a partir de CO2 i l’energia de la llum, exactament com ho fan les plantes.