Molts animals destaquen per les seves capacitats especials: l'agudesa visual de l'àliga, el finíssim olfacte dels gossos, la capacitat de sentir ultrasons dels ratpenats, la regeneració de les salamandres... Lluny de les pellícules de ciència ficció, tots aquests són superpoders reals: existeixen a la natura i potser algun dia podríem traslladar-los als nostres cossos per esdevenir autèntics "superhumans".
L’evolució entra en acció quan, per algun motiu, es produeix un canvi en l’ambient. Si aquest canvi és lent i gradual, la majoria d’espècies s’hi poden adaptar. Però si el canvi és abrupte, com és el cas de l’actual canvi climàtic, només aquelles espècies amb cicles de vida curts i molts descendents tenen opcions per adaptar-s’hi i sobreviure. Precisament, perquè evolucionen ràpidament.
Quan ens parlen de l’evolució dels éssers vius pensem en un procés lent i gradual que només es fa palès al llarg de milions d’anys. I tot i que l’evolució biològica és un fet demostrat, alguns encara insisteixen a dotar-la de caràcter hipotètic argumentant que no podem veure en directe com les espècies evolucionen. Res més lluny de la realitat. Són molts els casos documentats de primera mà sobre fenòmens evolutius observats en períodes inferiors a la vida d’un investigador. Els organismes amb cicles de vida curts, que en el temps que dura una vida humana han produït milers de generacions, són els protagonistes d’aquestes històries naturals de l’evolució.
Hi ha organismes que evolucionen més ràpid que d'altres. Com s'ho fan? Evidentment, no és una cosa que decideixin. Hi ha una sèrie de factors que determinen la velocitat amb què pot evolucionar un grup d'organismes davant d'un canvi en el seu medi ambient.
