Aquesta és una versió reduïda i lliure de la novel·la Dràcula
de Bram Stoker.
Dràcula es transforma. Ha estat un personatge històric, una superstició, un malson i una inspiració. Bram Stoker el va convertir en un personatge literari que va popularitzar la llegenda. Molts de vosaltres haureu vist la pel.lícula que Francis Ford Coppola va fer basant-se en aquest llibre. Oblideu-la per uns moments. El Dràcula de Stoker és diferent, la història de Stoker és diferent. Descobriu-la en aquestes línies, però feu-ho a la llum del dia, ja sabeu, diuen que, quan es pon el sol..., Dràcula pren vida.
Aquesta és una versió reduïda i lliure d'El romanç de Tristany i Isolda de Joseph Bédier.
Mai dos amants van patir tant. Les històries d’amor solen tenir un temps dolç per després entrar en l’amargura... però i quan s’entra en d’infern des del principi? Com poden viure dos enamorats sabent que el seu amor és alhora el paradís i el purgatori? I, per què tant patiment? Us semblarà estrany, fins i tot impossible, però tot el que Tristany i Isolda van sofrir, ho van acceptar per lleialtat al bon rei Marc. Ja ho sabeu, dos són companyia; tres multitud...
Aquesta és una versió reduïda i llure de la història que Homer va explicar al seu poema èpic La Ilíada, construït en 804 versos dividits en vint-i-cinc cants.
A vegades gloriosos, a vegades menyspreables, els prínceps i reis d’aquesta història s’enfronten en una guerra cruenta. Lluiten, molts moren, altres ploren o es mofen, defensen el seu honor i a vegades l’ignoren. Tot ho fan creient-se poderosos, però les seves vides no són més que les peces d’un tauler on els déus -a vegades gloriosos, a vegades menyspreables- dipositen els seus capricis. Benvinguts a una història on humans i déus es diferencien en algunes virtuts, però s’igualen en cada defecte.
Ausiàs
March va escriure poesia durant la primera meitat del segle XV, a la
manera dels trobadors. L'amor és el tema de la major part dels seus
poemes, on la veu poètica es queixa del patiment que l'enamorat ha
de suportar, i es dirigeix a una dama el nom de la qual amaga rere un
pseudònim (el "senyal"), i a la qual sovint li demana mercè (favor
i clemència).
