Agafem una olla plena de boira i hi introduïm castells embruixats, criptes tenebroses, ànimes condemnades i monstres horripilants, tempestes elèctriques i nits inacabables, i ho amanim amb la més densa foscor. Si es desitja, afegim escenes estretes de llegendes populars. Barregem amb cura i ja ho tenim: una novel·la digna del gènere gòtic. (La seva qualitat dependrà de la destresa del cuiner). En els relats gòtics s’adverteix un erotisme misteriós i un amor per allò decadent i ruïnós. La depressió profunda, l’angoixa, la solitud, l’amor malaltís, apareixen en aquests textos vinculats amb allò ocult i sobrenatural.

Daniel Sempere, el protagonista de L’ombra del vent, té deu anys quan el seu pare el porta a un indret misteriós amagat al cor de la Ciutat Vella: el Cementiri dels llibres oblidats. Als espais d’aquell laberint, el noi troba un llibre maleït escrit per un desconegut Julián Carax: L’ombra del vent.

Hi ha quelcom inexplicable en l'èxit de Joanne Kathleen Rowling, l'autora de Harry Potter. Com pot ser tan enorme? Per què és tan fulminant? Què té Harry Potter per convertir-se en un fenomen de la literatura infantil i adulta?