Aquesta és una versió reduïda i lliure d'El romanç de Tristany i Isolda de Joseph Bédier.
Mai dos amants van patir tant. Les històries d’amor solen tenir un temps dolç per després entrar en l’amargura... però i quan s’entra en d’infern des del principi? Com poden viure dos enamorats sabent que el seu amor és alhora el paradís i el purgatori? I, per què tant patiment? Us semblarà estrany, fins i tot impossible, però tot el que Tristany i Isolda van sofrir, ho van acceptar per lleialtat al bon rei Marc. Ja ho sabeu, dos són companyia; tres multitud...
Aquesta és una versió reduïda i llure de la història que Homer va explicar al seu poema èpic La Ilíada, construït en 804 versos dividits en vint-i-cinc cants.
A vegades gloriosos, a vegades menyspreables, els prínceps i reis d’aquesta història s’enfronten en una guerra cruenta. Lluiten, molts moren, altres ploren o es mofen, defensen el seu honor i a vegades l’ignoren. Tot ho fan creient-se poderosos, però les seves vides no són més que les peces d’un tauler on els déus -a vegades gloriosos, a vegades menyspreables- dipositen els seus capricis. Benvinguts a una història on humans i déus es diferencien en algunes virtuts, però s’igualen en cada defecte.
Ausiàs
March va escriure poesia durant la primera meitat del segle XV, a la
manera dels trobadors. L'amor és el tema de la major part dels seus
poemes, on la veu poètica es queixa del patiment que l'enamorat ha
de suportar, i es dirigeix a una dama el nom de la qual amaga rere un
pseudònim (el "senyal"), i a la qual sovint li demana mercè (favor
i clemència).
Agafem una olla plena de boira i hi introduïm castells embruixats, criptes tenebroses, ànimes condemnades i monstres horripilants, tempestes elèctriques i nits inacabables, i ho amanim amb la més densa foscor. Si es desitja, afegim escenes estretes de llegendes populars. Barregem amb cura i ja ho tenim: una novel·la digna del gènere gòtic. (La seva qualitat dependrà de la destresa del cuiner). En els relats gòtics s’adverteix un erotisme misteriós i un amor per allò decadent i ruïnós. La depressió profunda, l’angoixa, la solitud, l’amor malaltís, apareixen en aquests textos vinculats amb allò ocult i sobrenatural.
