En la societat actual, l’esport gaudeix d’un paper molt destacat. Els mitjans de comunicació ens bombardegen constantment amb les actuacions dels esportistes més famosos. L’esport professional mou enormes quantitats de diners, i la publicitat aprofita la passió per l’esport per promocionar els productes més diversos. Però ha estat sempre així? Existia l’esport fa uns milers d’anys? Es practicaven les mateixes activitats que ara o bé no tenien res a veure amb les disciplines actuals? Fem-hi un cop d’ull i veiem com funcionava això de l’esport fa uns milers d’anys.

Aquesta és probablement l’aventura més extraordinària de la humanitat. Per primera vegada en milers de milions d’anys, un habitant de la Terra, l’Homo sapiens, és capaç d’abandonar el planeta i endinsar-se en l’abisme del Cosmos. Girant el cap enrere, pot contemplar tot el nostre món d’un cop d’ull. Endavant, nous mons l’esperen. És la major fita de l’espècie humana. Una història que hauria d’inspirar esperança i fraternitat col·lectives. I tanmateix, és una història que neix de l’odi i la supèrbia. La major guerra de la història marca el trist inici de la materialització del somni més antic de la humanitat.

L’orgull del poble gal és conegut per tots gràcies als còmics d’Astèrix.

En el volum titulat L’Escut Arvern, Astèrix i Obèlix recorden la victòria de Vercingetòrix en la batalla de Gergòvia, però es neguen a parlar d’Alèsia, l’indret on els gals van ser finalment vençuts pels romans. Tanmateix, el poble gal podia estar ben orgullós d’aquesta derrota. Amb Vercingetòrix al capdavant, les diferents tribus de la Gàl·lia van unir-se per plantar cara a Roma tot oferint una forta resistència fins al final.