Si va ser Noè, Uta-na-pishtim, Deucalion o els mateixos reis Mags poc importa. El que aquí ens interessa del diluvi universal és si hi ha alguna base científica que recolzi aquest mite que al llarg dels milenis s’ha pogut anar exagerant fins convertir-se en llegenda. Resseguim les pistes que fins ara ens ha deixat la història per saber què hi ha de veritat en aquesta gran inundació. Agafeu-vos fort que vénen onades!
Aquesta és la història d'un heroi pràcticament invencible que va aconseguir derrotar grans monstres com la Quimera i temibles guerreres com les Amazones. Un jove que va cavalcar a lloms del cavall alat Pegàs i que va gosar creure's a l'alçada dels Déus, motiu pel qual va ser castigat per Zeus, el totpoderós.
5 respostes diferents a un mateix dilema. Des del començament dels temps arreu ens repetim la mateixa pregunta: què hi havia abans de què es creessin el cel i la terra? Com es va crear el món que coneixem avui dia? Alguns mites expliquen que al començament només hi havia una immensa extensió d’aigua; d’altres, que el buit ho era tot. Tot seguit veurem algunes de les respostes que els pobles al llarg del temps han donat per resoldre aquest dubte existencial.
Per als antics egipcis, els déus estaven a tot arreu: en l'aigua, en l'aire, en la terra i en l'invisible regne dels difunts. Ells havien creat el món i els humans, i s'encarregaven d'assegurar la seva continuïtat. Dia rere dia, els déus lluitaven contra les forces del mal que pretenien destruir el món i, en ocasions, combatien també entre ells. Aquí presentem alguns dels principals:
