Els temes més recurrents a l’art, des de la poesia fins a la pintura, són aquells que tracten sobre sentiments universals, aquells que gairebé tots hem viscut alguna vegada amb intensitat. Aquest mite recull un d’aquests temes: el dolor per un amor impossible, inassolible; l’aflicció produïda pel rebuig de l’ésser estimat. Així, des de fa segles, l’art i la literatura han trobat en la història d’Apol·lo i Dafne el seu referent per parlar del martiri d’estimar i no ser correspost. 

Si va ser Noè, Uta-na-pishtim, Deucalion o els mateixos reis Mags poc importa. El que aquí ens interessa del diluvi universal és si hi ha alguna base científica que recolzi aquest mite que al llarg dels milenis s’ha pogut anar exagerant fins convertir-se en llegenda. Resseguim les pistes que fins ara ens ha deixat la història per saber què hi ha de veritat en aquesta gran inundació. Agafeu-vos fort que vénen onades!

Aquesta és la història d'un heroi pràcticament invencible que va aconseguir derrotar grans monstres com la Quimera i temibles guerreres com les Amazones. Un jove que va cavalcar a lloms del cavall alat Pegàs i que va gosar creure's a l'alçada dels Déus, motiu pel qual va ser castigat per Zeus, el totpoderós.