Un dels desxiframents més espectaculars després de la gran fita de Champollion amb els jeroglífics egipcis va ser probablement el de l’escriptura lineal B. Aquesta història reuneix tots els ingredients per escriure un emocionant relat de suspens: unes runes d’una civilització mitològica, una investigadora que va morir quan estava a punt d’obtenir la clau del desxiframent, un jove arquitecte que també va morir tràgicament poc després d’assolir aquesta fita, la manca total de textos bilingües o altres ajuts per iniciar el desxiframent, i una gran dosi d’intuïció, perseverança i rigor com a principal mètode cap a l’èxit. Entendre les escriptures de l’època de la gloriosa Troia i l’ambiciós rei Agàmenon era una recompensa que bé valia la pena.

Al mateix temps que es tractava d’interpretar infructuosament els misteriosos jeroglífics egipcis, el pròxim Orient oferia molts altres reptes tan excitants com aquest. Nombroses llengües cultes esperaven a ser desxifrades: el sumeri, l’hitita, l’antic persa… L’escriptura cuneïforme dels grans reis perses, aquells mateixos que havien tractat de conquistar occident i a qui els grecs havien plantat cara amb èxit, constituïa una assignatura pendent. Aquells mateixos reis van ser qui van donar la clau a Georg F. Grotefend per a comprendre les escriptures cuneïformes que testimoniaven l’existència d’un dels majors imperis de la història. 

El desxiframent de les llengües antigues és una de les aventures més emocionants i engrescadores de l’arqueologia. No és pas una tasca senzilla; però un cop s’obtenen els primers indicis, és impossible abandonar: de sobte, els missatges sobre pedra, papir o pergamí comencen a parlar-nos i a explicar-nos fascinants històries dels pobles del passat. Les civilitzacions extingides reneixen en la nostra imaginació a través dels seus propis escrits.