Vas caminant per un passadís, t’acostes a la porta, et disposes a obrir-la i… ZAP! T’enrampes! O bé arribes a casa un dia fred, et treus el jersei de llana, i... BOING! Tots els cabells se’t posen de punta! Què dimonis està passant? La resposta: l’electricitat estàtica.
No són poques les pel•lícules que situen la seva acció trepidant a l’espai exterior. La majoria d’elles, com la saga d’Star Wars, cometen sempre el mateix “error”: les naus, els canons làser i les explosions fan soroll. I és que a l’espai exterior el so no existeix, atès que el so es una ona mecànica que per propagar-se necessita d’un medi. Aire, aigua, pedra... el que sigui, però quelcom que pugui vibrar per propagar les ones sonores. L’espai exterior és totalment buit, no hi ha ni una engruna d’aire, per tant no podem sentir-hi res.
Un dels reptes científics més ambiciosos dels nostres dies és la recerca del bossó de Higgs. L'existència d'aquesta esmunyedissa partícula és fonamental perquè la visió del món de la física contemporània sigui coherent. Malgrat els esforços, però, fins ara ningú ha pogut detectar -ne la presència.
Els llamps han espantat la humanitat des de fa segles. La mitologia grega considerava que eren les armes que Zeus utilitzava contra els seus enemics i amb les quals va sotmetre els titans. Als celtes els feien témer que el cel se'ls es desplomaria sobre el seu cap. L'acerb popular els considera perillosos: una de les pitjors malediccions és “mal llamp et mati”.