Aquesta història s’inspira en un article publicat el 1968 al Saturday Review per Alexander Calandra, un estudiós de didàctica de la física. Es tracta molt probablement d’una llegenda urbana, de la qual consten versions precedents a l’article de 1968. Recentment, s’ha difós per Internet una versió on el paper de l’estudianta el fa el físic i premi Nobel Niels Böhr, retratat durant els seus anys de carrera universitària.

Les muntanyes russes com el Dragon Khan no funcionen pas amb motors. La seva propulsió es deu principalment a la força de la gravetat. De forma simplificada, en una muntanya russa es puja un cotxet a un punt molt alt i després se’l deixa caure. Certament totes les pujades, baixades, loops i revolts han d’estar molt ben calculats perquè el cotxet no es quedi a mig camí!

2016. Els científics construeixen una màquina per viatjar en el temps. La faig servir per tornar enrere fins el 1937. Som en plena guerra civil i m’allisto a la divisió de la qual forma part el meu avi. Aleshores, ell és molt jove i encara no ha conegut la meva àvia: el meu pare encara no ha nascut. Mentre xerrem carregant els fusells, la meva arma es dispara accidentalment i el mata. Què passa? Si el meu avi ha mort el 1937, abans de dur al món el meu pare, com és possible que en el 2016 jo estigui viu? Potser el fet que l’hagi mort fa que la història canviï i que, efectivament, el 2016 jo no existeixi. Però, en aquest cas, qui és que ha tornat enrere en el temps i l’ha mort?