El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món. La boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament.

Vivim còmodament assentats en un món al qual innocentment anomenem Terra, tot i que el 70% de la seva superfície està ocupada per aigua. D’aquest món només hem pogut explorar si fa no fa un 1%. Per fer-nos una lleugera idea: hi ha una profunditat mitjana d’uns 2.000 metres en tot el món, mentre que nosaltres, a pulmó, arribem a uns 5 metres, els bussejadors amb equip arriben fins els 40 metres sense posar-se en perill i els submarins nuclears més poderosos es creu que poden arribar als 600 metres. Però des de sempre, l’oceà profund ha estat un potent imant per a la nostra imaginació. Només cal rellegir la mitologia grega, amb el seu impetuós Déu Posidó (Neptú pels romans) i un munt de fantàstics éssers aquàtics com les sirenes, els tritons i les nereides. Però seria el geni de la ciència-ficció, Jules Verne, qui dotaria la imaginació popular d’una nau capaç de submergir-se en el mar i descobrir les seves profunditats a 20.000 llegües de viatge submarí. 

En les dures competicions de la Fórmula 1, on uns pocs segons resulten crucials, l'aerodinàmica juga un paper fonamental. Els equips inverteixen el 20% del seu pressupost en l'estudi de la ciència dels vents per construir cotxes molt més ràpids i segurs amb dissenys innovadors. Un treball meticulós i precís fins a l'últim mil·límetre que pot marcar la diferència entre la victòria i la derrota.