Cada any cauen sobre la Terra desenes de milers de meteorits. La majoria d’ells són molt petits, de la mida d’una pedra, i acaben desintegrant-se a l’atmosfera. Però de tant en tant es pot produir un impacte amb un asteroide de dimensions més preocupants, fins i tot d’alguns quilòmetres de longitud. Quan això succeeix es produeixen grans explosions que deixen cràters enormes. L’exemple més famós, el que va contribuir a la desaparició dels dinosaures fa 65 milions d’anys. Actualment, però, no estem fora de perill. Precisament, s’ha detectat un gran asteroide que se’ns apropa...
Júpiter és amb diferència el planeta més gran del Sistema Solar. Té un radi que és 10 vegades superior al de la Terra. El seu volum és tal que al seu interior podrien caber-hi més de 1000 Terres. És tan massiu (318 vegades la massa de la Terra) que ni sumant les masses de tots els altres planetes del nostre sistema s’arriba a igualar-lo. El segon planeta més gran, Saturn, tot just representa el 30% de la massa de Júpiter. Júpiter és el gegant del Sistema Solar.
El 20 de desembre de 1996, moria a Seattle (Washington, EUA) Carl Sagan, astrònom, físic, professor universitari, escriptor i un dels més destacats divulgadors científics del segle xx. Deu anys després de la seva mort, els seus llibres es continuen reeditant i la sèrie de TV Cosmos, que el féu mundialment famós i que a la seva mort havia ja gaudit d’una audiència de més de 500 milions de persones en 60 països, continua emetent-se repetidament sense perdre audiència.
Els estels, com gairebé qualsevol
entitat física, segueixen un procés de naixement, evolució i mort.
A diferència de nosaltres, la vida d'una estrella es mesura en milers
de milions d'anys, però això no impedeix que puguem estudiar la
seva evolució i puguem descriure com neixen i com desapareixen. El
nostre Sol no és una excepció, i encara que ens sembli que sempre
serà allà, un dia morirà després d'haver destruït la Terra i
altres planetes.