L'animació és l'art de
crear imatges en moviment de personatges que no siguin reals, sinó
dibuixats o formats per objectes inanimats. És igual que el cinema,
però en comptes d'actors de carn i ossos, s'hi treballa amb personatges
de dibuixos, plastilina, fang, o qualsevol material. Ara bé, quan ens
parlen d'animació, allò primer que ens ve al cap són els dibuixos
animats. Des dels primers films fets amb llapis i paper ha plogut molt,
però. Avui dia, la irrupció dels ordinadors en la indústria del cinema
ha tingut un impacte especialment significatiu en el món de l'animació,
la qual ha passat a realitzar les seves pel·lícules íntegrament de
forma digital. De fet, en un futur proper, els actors de carn i ossos
podrien arribar a ser innecessaris i els ordinadors es convertirien
en les nostres fàbriques de somnis.
Els cercadors han estat una eina clau en l’explosió d’Internet. L’accés a l’enorme quantitat d’informació que conté la xarxa seria impossible sense l’ajuda d’aquests sistemes que a partir d’unes paraules clau ens localitzen les pàgines on podem trobar els conceptes que ens interessen. Tot i això, per utilitzar els cercadors els humans ens hem d’adaptar a la manera de pensar de les màquines. No seria possible que les màquines ens entenguessin a nosaltres, els humans, en el nostre idioma? Aquest és l’objectiu dels investigadors que treballen en el que s’anomena “processament del llenguatge natural”.
Molts dels continguts que es transmeten a través d'Internet estan comprimits. Arxius de text, de música, de vídeo o de qualsevol altre tipus es comprimeixen per tal de reduir el seu tamany, facilitar el seu intercanvi a través de la xarxa o estalviar espai de disc. No obstant això, com és possible reduir la grandària d'un arxiu sense perdre el seu contingut? Uns quants trucs sobre teoria de la informació són els que ho fan possible.
És probable que els més aficionats del futbol hagin escoltat que, des de l'any 2002, el club A.C. Milan del Calci italià realitza un seguiment informatitzat dels seus jugadors i que un ordinador és capaç de determinar quins jugadors corren risc de lesionar-se. D’això en diuen “intel•ligència artificial”. Actualment, en els laboratoris informàtics es desenvolupen programes que imiten l'estructura del cervell humà, intentant emular una de les capacitats que ens fa intel•ligents: la d'aprendre.
