Mitjançant els raigs X s'ha pogut comprovar que diverses mans van intervenir en alguns quadres de Leonardo i que Raffaello va canviar moltes vegades la posició dels personatges en els seus quadres. Aquests i molts altres resultats revelen com la ciència pot desemmascarar els secrets del passat. Per exemple, l'any passat un equip de físics va excloure que Napoleó hagués mort enverinat, després d'estudiar la concentració d'arsènic en els seus cabells amb un reactor nuclear experimental. Un altre grup va utilitzar també tècniques de física avançada per datar una de les túniques de Sant Francesc d'Assís i excloure que pogués haver pertanyut al sant.
Com sap una planta el moment en què ha de florir? La investigació orientada a trobar una resposta a aquesta pregunta ha produït molts resultats durant l'últim segle. Ara, un treball publicat per dues investigadores del Centre d'Agrogenòmica (CSIC-IRTA-UAB), ha revelat un mecanisme genètic que influeix en el temps de floració. La troballa, que s'ha publicat a la revista Current Biology, es podria fer servir per controlar de forma precisa la fructificació de les plantes.
Santino és el nom del ximpanzé de trenta anys del Zoo Furuvik de Suècia que està fent anar de bòlid als investigadors. De manera deliberada, Santino recull pedres de la seva estança, algunes les treballa per fer-les més rodones i, més tard, les llança als visitants del zoo. Podria ser que l'ésser humà no fos l'única espècie que fa plans per al futur? Un únic individu, com és el cas de Santino, no és suficient per arribar a aquesta conclusió, però obre un nou camí sobre quines són les capacitats d'aquest grup d'animals.
