Les imatges animades dels satèl·lits que es veuen als programes del temps tenen una particularitat: les pertorbacions, les borrasques i els núvols sempre viatgen d’esquerra a dreta. Per exemple, una pertorbació que neix a la península Ibèrica va cap a la Italiana i una que arriba d’Amèrica s’apropa a Europa. Aquesta és una de les manifestacions d’una força que influeix en la direcció dels vents i dels corrents. Però la força de Coriolis no apareix per màgia: la seva presència ens recorda que vivim en un planeta que roda.
Definim una espècie com aquell conjunt d’individus que poden encreuar-se i produir descendència fèrtil. Un cavall i un hipopòtam no poden tenir descendents (creieu-me, no cal que ho proveu). Per tant, no són de la mateixa espècie (quin descobriment...). Un cavall i un burro, en canvi, sí que poden tenir-ne: els muls. Però aquests híbrids (així s’anomenen els descendents d’individus d’espècies diferents) no són fèrtils. Ergo, el cavall i el burro no són de la mateixa espècie.
A finals del segle xix i principis del xx, la revolució científica va tenir nom de dona: Marie Curie va guanyar-se un lloc privilegiat gràcies als seus descobriments al voltant de la radioactivitat. Decidida a saber sempre més sobre allò que estava investigant, va ser la primera dona en doctorar-se a França i la primera –entre homes i dones- en guanyar dos premis Nobel en categories científiques diferents, Física i Química. Una tot terreny!
