La ciència ficció ha somiat forats negres que destruïen la Terra o que ens permetien viatjar a d'altres universos paral·lels. Recentment, aquestes especulacions han creuat els límits de la fantasia: diversos físics teòrics han previst que en el nou accelerador de partícules de Ginebra (LHC), que es va posar en marxa a finals del mes d’octubre, podrien formar-se forats negres microscòpics. Aquesta eventualitat ha provocat diverses reaccions d’alerta davant la possibilitat que la Terra acabi essent destruïda per un d’aquests forats negres. Són fundades aquestes pors? Què és el que ens passaria realment si caiguéssim a dins d’un forat negre? O, més simple encara, què és un forat negre?
Investigadors catalans participen en la més gran recreació del Big Bang. Una enorme màquina experimental a la frontera entre Suïssa i França, podria respondre a algunes de les preguntes més candents de la Física actual: per què els objectes tenen massa? Com neix un forat negre? Què és la “matèria fosca”?
Encendre un petit sol a la Terra i fer-lo servir com a font d’energia és el somni dels físics i dels enginyers que treballen en la “fusió nuclear”. La viabilitat d’aquesta font d’energia, neta i inesgotable segons els investigadors, podria rebre la primera confirmació el 2016. Els primers reactors capaços de convertir-la en electricitat podrien començar a funcionar al voltant del 2050. Mentrestant, s’està construint a Cadarache, França, el primer reactor experimental, anomenat ITER.
