Tots sabem que l'anàlisi del DNA és útil per a identificar criminals que han comès l'error de deixar una mostra del seu cos (pell, pèl, saliva, etc.) a l'escena del crim. Ho veiem tan sovint a la sèrie de televisió CSI que cap de nosaltres gosaria perdre ni una pestanya si planegés robar sigilosament un quadre al Louvre. També és ben coneguda la utilitat de l'anàlisi del DNA per a realitzar proves de paternitat, que ens diuen si un nen és fill o no del seu suposat pare. En general, l'anàlisi del DNA pot determinar relacions de consanguinitat entre les persones, atès que els familiars propers compartim molts fragments del nostre DNA, i per tant, ens assemblem físicament (i psicològica).

L'animació és l'art de crear imatges en moviment de personatges que no siguin reals, sinó dibuixats o formats per objectes inanimats. És igual que el cinema, però en comptes d'actors de carn i ossos, s'hi treballa amb personatges de dibuixos, plastilina, fang, o qualsevol material. Ara bé, quan ens parlen d'animació, allò primer que ens ve al cap són els dibuixos animats. Des dels primers films fets amb llapis i paper ha plogut molt, però. Avui dia, la irrupció dels ordinadors en la indústria del cinema ha tingut un impacte especialment significatiu en el món de l'animació, la qual ha passat a realitzar les seves pel·lícules íntegrament de forma digital. De fet, en un futur proper, els actors de carn i ossos podrien arribar a ser innecessaris i els ordinadors es convertirien en les nostres fàbriques de somnis.