Deia Plató, per a molts el filòsof més important de tots els temps, que la democràcia és un dels pitjors règims polítics que existeixen, perquè és el que més s’allunya del règim ideal: aquell en el qual governa un solament, el filòsof, el més savi. Altres pensadors han opinat que la democràcia és la forma de govern menys dolenta possible. Avui dia, malgrat tot, la democràcia és considerada com el sistema polític que millor garanteix el respecte als Drets Humans i, amb això, la dignitat de les persones.
Si va ser Noè, Uta-na-pishtim, Deucalion o els mateixos reis Mags poc importa. El que aquí ens interessa del diluvi universal és si hi ha alguna base científica que recolzi aquest mite que al llarg dels milenis s’ha pogut anar exagerant fins convertir-se en llegenda. Resseguim les pistes que fins ara ens ha deixat la història per saber què hi ha de veritat en aquesta gran inundació. Agafeu-vos fort que vénen onades!
Estem molt ben acostumats que el terra sigui estable i sòlid. Però t’has parat a pensar per un moment què passaria si el sòl que trepitgem, sobre el que construïm les nostres cases, carrers i ciutats, comencés a moure’s de dalt a baix, a tremolar, a sacsejar-se i a trencar-se sobtadament? Molts terratrèmols fan que el sòl sembli la coberta d’un vaixell en alta mar i alguns són capaços de sacsejar la terra de forma 10.000 vegades més violenta que una bomba atòmica. A cada minut es produeix un arreu del món.
