|
 Per què als cent anys de la seva desaparició oficial l’art nouveau segueix protagonitzant exposicions i omplint galeries d'art arreu del món? La sensualitat i originalitat de les seves formes, la seva peculiar visió de l'interior domèstic i la gran diversitat d'arts que van formar part d'aquest moviment són alguns motius del seu èxit passat i present.
L'art nouveau és un moviment artístic renovador que es va donar a Occident a final del segle XIX i que s'expressà en una gran varietat de manifestacions estètiques, sobretot en les arts aplicades. L'arquitectura, el disseny d'interiors, artesanies, cartells publicitaris, teles, etc. varen protagonitzar el desenvolupament d'aquest “nou art”. |  Cadira (Arthur Heygate Mackmurdo, 1882) | El seu inici va estar marcat per diversos factors. D'entrada, va ser les idees dels anglesos John Ruskin i William Morris les que van forjar les bases i aspiracions d'aquest moviment. L'art nouveau va néixer de la convicció que qualsevol objecte havia de tenir qualitats estètiques (bellesa) i de la reacció contra el maquinisme que amenaçava la creació tradicional: l'artesania. Morris, amb el seu moviment Arts & Crafts (arts i oficis”) va ser el primer a qüestionar els valors estètics del moment. Aquests, massa antiquats i superficials, no reflectien les necessitats i valors de la societat del moment. Per això, el nou art va reclamar el retorn a allò artesà, renovant l'interiorisme a partir d'objectes quotidians artístics i útils al mateix temps. | De la mateixa manera, va ser essencial la influència del japonisme, la iconografia del qual es va difondre per tot Europa gràcies a la importació d'estampes i altres objectes orientals: paravents, ventalls, quimonos, etc. que varen servir de font d'inspiració i que es col·leccionaven per la seva bellesa. El tractament poètic de la natura va marcar profundament la nova estètica. Els dissenys decoratius, inspirats en motius florals i animals, no eren simples adorns, sinó que es van convertir en un mitjà per definir la forma viva, harmònica i dinàmica de la natura. L'ornament es transformava en símbol, la funció es convertia en plaer estètic. El concepte visual era important. La creació de formes ondulades i estilitzades reflecteix aquesta inspiració naturalista: les dones són altes i primes, amb cabells volubles i vestimentes cargolades. Els colors pastel contrasten amb un negre intens. És essencial, doncs, la funció decorativa d'aquest nou art, derivada de la preocupació per l'interior domèstic i la necessitat de crear espais harmònics a la llar. Cada peça havia d'estar pensada en relació al conjunt de l'habitació. A més a més, l'art nouveau és el primer moviment que es desprèn quasi completament de la imitació d'estils anteriors i persegueix la conciliació del disseny artesanal amb la producció industrial. Un primer pas va ser l'aplicació dels nous materials industrials, com el ferro i el vidre, a la creació manual dels tallers. Siegfried Bing i la galeria Art Nouveau  Bing, col·leccionista i marxant francès, va tenir una gran influència en l'art de final de segle, especialment en l'art nouveau. Aquest fascinant personatge, seguidor de les idees de Morris, va obrir el 1895 a París la galeria que donà nom a aquest moviment. Allí va exposar objectes d'art molt diversos: des d'obres xineses i japoneses fins a ceràmiques, vidre i mobiliari, que aviat es van convertir en peces de col·lecció. Les seves propostes van suposar tal impacte que el nom de l'establiment va passar a denominar el moviment que estava naixent. A la galeria, Bing va aconseguir reunir peces tan destacades com els vidres de Tiffany o objectes del moviment Arts & Crafts de Morris. A més a més, va promoure salons de pintura on es presentaren les noves tendències. El punt culminant de la seva carrera, clau per la difusió de l'art nouveau, va ser el pavelló del mateix nom a l'Exposició Universal de 1900, on l'èxit de públic va ser indubtable. | L'art nouveau va reclamar el retorn de l'artesania i la renovació de l'interiorisme creant objectes quotidians artístics i útils al mateix temps. |  Un moviment internacional, però no homogeni  L'art nouveau no va ser un estil, sinó un moviment que va evolucionar de manera diferent en diferents països. Cada artista va intentar crear un estil personal, però tots es van rebel·lar contra un segle ple d'imitacions d'èpoques passades, escollint la seva manera més lliure i subjectiva d'oposar-s'hi. Aquesta diversitat estilística va adoptar diferents noms, segons el país on cobrava vida. Així, les característiques locals del moviment van determinar el seu nom a cada país. A Àustria es va denominar secessió, a Itàlia Stile liberty, a Alemanya Jugendstil i a Espanya modernisme. Finalment, els crítics estrangers van consolidar el nom d'art nouveau com a representatiu del moviment a escala internacional en veure el tipus d'objectes que Bing oferia a la seva galeria. Una vida curta, un gran llegat | El tancament de la botiga de Bing, el 1904, i la seva mort l'any posterior van ser claus per la desaparició del moviment artístic. La reducció d'ofertes de mobiliari i obres d'art nouveau a causa de les denúncies de la premsa i del públic va ser precipitada a França i gradual a la resta d'Europa. I és que es van rebutjar ràpidament els elements més destacats del nou art: l'abundància d'objectes als salons limitava la creativitat de l'artista davant un públic cada vegada més crític, que ara veia que les transgressions estilístiques del moviment eren repetitives i gratuïtes. L'art nouveau va assentar les bases per una revolució de l'art. Tot i això, la situació no va permetre que madurés adequadament, motiu pel qual el moviment va durar tan poc i va quedar en mans del públic. |  Botiga de Samuel Bing, 1895-1904 (22, rue Chauchat, París) | |
