Per als antics egipcis, els déus estaven a tot arreu: a l'aigua, a l'aire, a la terra i a l'invisible regne dels difunts. Ells havien creat el món i els humans, i s'encarregaven d'assegurar-ne la continuïtat. Dia rere dia, els déus lluitaven contra les forces del mal que pretenien destruir el món i, en ocasions, combatien també entre ells. A continuació presentem alguns dels principals déus egipcis:

Ra, el déu del Sol

El déu Ra es presenta en tres formes: la d'escarabat que simbolitza el Sol naixent, la de disc solar o Sol del migdia i, per últim, la d'un vell recolzat en un bastó en representació del Sol de l'ocàs.

Cada nit, Ra realitza un perillós viatge per l'infern amb la seva barca nocturna en un cicle de mort i resurrecció que representa el cicle vital de la humanitat. En aquest viatge és assaltat per dimonis a les ordres d'Apofis, el seu etern enemic. Just abans que es faci de dia, Apofis realitzarà el pitjor dels atacs: si alguna vegada Apofis aconseguís vèncer Ra, el Sol no tornaria a sortir.

Osiris, senyor dels inferns

Era rei a la Terra i va ensenyar als egipcis la religió i el cultiu dels cereals. Però va ser assassinat pel seu germà gelós Set, que el va enganyar per tal que es posés en una arca de fusta que després va segellar i va llançar al Nil. Isis, esposa d'Osiris, en va rescatar el cadàver, però quan Set el va tornar a trobar, el va tallar en molts trossos que va escampar per tot Egipte. Isis i la seva germana Neftis van anar recollint-ne tots els trossos i, amb l'ajuda d'Anubis, guia de les ànimes a l'infern, i de Thot, l’escrivà dels déus, van aconseguir recompondre a Osiris. Finalment, Isis es va transformar en ocell i, volant sobre el cos d'Osiris, li va infondre la vida amb les seves ales. El ressuscitat Osiris va tornar llavors a la foscor i desolació del món subterrani per convertir-se en senyor i jutge dels morts.

Escena del Llibre dels Morts (1294-1279 aC): El déu Anubis guia el difunt fins a la gran balança, on pesa la seva ànima amb la ploma de la deessa de la justícia, Maat, per determinar si ha estat “bo” en vida. Thot, déu de la saviesa i l'escriptura, anota la sentència: si no ho ha estat, la Devoradora (la bèstia que apareix sota la balança) es menjarà el difunt; en cas contrari, serà acceptat entre els déus. En aquest cas, Horus condueix el difunt fins al seu pare, Osiris, rei dels inferns, el qual apareix protegit per Isis i Neftis.

Anubis, déu funerari

És el déu que acudeix per emportar-se els morts cap a l'altre vida i se'l representa com un cànid. El motiu d'aquesta associació es troba en la quotidianitat dels antics egipcis, que observaven com els gossos del desert desenterraven els morts per procurar-se aliment.
Com a guardià de les necròpolis, el déu acull els difunts a les portes de les seves tombes i els guia cap al més enllà. Una vegada a la sala de les dues veritats, Anubis és l'encarregat de dirigir el difunt per tal que la seva ànima sigui pesada, vigilant la balança amb la finalitat que ningú pugui falsejar-ne el resultat.

Isis: esposa, mare i maga

Isis és representada com una dona coronada amb el tron. A més, més endavant és representada amb banyes i un disc solar entre elles, igual que la deessa Hathor. La deessa també pot ser mostrada plorant, amb els seus braços al voltant d'Osiris. Isis pot aparèixer en forma d'escorpí, d'au, d'estel i fins i tot en forma de bòvid.

Totes aquestes formes variades de representació són degudes al fet que, a mesura que transcorria la historia d'Egipte, Isis va anar prenent atributs d'altres deesses, en especial d'Hathor: ambdues van ser considerades, en diferents èpoques, mares d'Horus i, per tant, del rei d'Egipte (representació humana d'Horus).

Durant el regnat d'Osiris entre els homes, Isis va ser la seva germana i esposa. Després de la mort i desmembrament d'Osiris a mans del seu germà i enemic Set, Isis i la seva germana Neftis varen reunir totes les parts del seu cos. Gràcies a la seva màgia, la deessa va aconseguir fer reviure el membre sexual del seu espòs, es va quedar embarassada d'ell i va donar a llum  Horus.
Com a esposa d'Osiris i mare d'Horus, Isis no només va ser la mare simbòlica del rei, sinó també una esposa i mare model, ja que és el símbol de la unitat de la família divina.

Isis desplega les seves ales sobre Osiris, en un gest protector

La màgia és una de les habilitats d'Isis, que va utilitzar en el mite de l'autèntic nom de Ra: Ra va crear el món a través de paraules. No obstant, el seu nom secret no el va dir a ningú. Isis va decidir aprendre's els noms de totes les coses, per ser tan gran com el propi Ra. Finalment, l'única paraula que desconeixia era el nom secret del déu. Per tal que aquest li donés el seu nom, Isis el va enganyar guardant saliva que havia sortit de la seva boca quan dia rere dia creuava el cel i li va donar forma de serp que va deixar en el seu camí. Inevitablement, aquesta va mossegar Ra i, aprofitant el seu dolor, Isis li va oferir un antídot si accedia a dir-li el seu nom. Així va ser com finalment Ra li va dir el seu nom i, utilitzant-lo, va ordenar que el verí fos eliminat, deixant-lo sa i estalvi.

Horus, el déu falcó

Déu en forma de falcó que en un principi tenia per ulls el Sol i la Lluna. Després que el Sol fos assignat a Ra com a símbol, però, la Lluna va quedar com a únic ull d'Horus.

En arribar a la majoria d'edat, Horus va lluitar contra el seu oncle Set per recuperar el tron del seu pare, Osiris, que havia estat assassinat per Set. Finalment, Horus va guanyar l'enfrontament i es va convertir en rei d'Egipte.