El 1822 Champollion va descobrir la manera de llegir els jeroglífics egipcis mitjançant l’estudi del contingut de la pedra de Rosetta, un monòlit on figurava inscrit un missatge en tres idiomes antics: grec, demòtic i jeroglífic.

“Jo ho sóc tot per a Egipte i Egipte ho és tot per a mi.”

Des de llavors i fins al 1822, Champollion va reprendre intensament l’estudi dels jeroglífics a Grenoble i a París. La data clau en aquesta tasca fou el 22 de setembre del mateix 1822, quan l’incansable lingüista va fer públic a Lettre à Monsieur Dacier que, tot estudiant la pedra de Rosetta, havia aconseguit el que semblava impossible: desxifrar els jeroglífics egipcis. El 1828 viatjà a Egipte i es dedicà a la frenètica recopilació de material que després traduiria. En vint mesos posà a prova in situ tots els seus coneixements. No és estrany, doncs, que la primera càtedra d’egiptologia de la història es creés el 1831 al Collège de France expressament per a Champollion. Finalment l’esgotament vencé Champollion, però ni tan sols una mort prematura li impedí que es publiquessin pòstumament —durant més de deu anys— obres que havien quedat al seu calaix, entre elles la Grammaire égyptienne i el Dictionnaire égyptienne.

Je tiens l’affair!

Imatges que representen sons

L’èxit de Champollion no rau només en la identificació d'alguns signes jeroglífics amb lletres que representen sons (fonogrames), sinó també en el descobriment de per què s’escollien precisament aquests signes per a cada so. Això ho aconseguí gràcies als seus grans coneixements de copte, llengua emparentada amb l’egipci de l’època faraònica. Els signes jeroglífics no deixaven de ser figuratius (representaven objectes, com per exemple, un lleó) i va ser en expressar aquestes imatges en copte, quan Champollion va adonar-se que s’escollia la imatge per representar-ne els sons inicials. Per exemple, una àguila per representar el so inicial a.

La complexitat de l’escriptura jeroglífica es feia ben palesa, ja que un mateix nom es podia composar d’ideogrames i fonogrames. Per exemple, en el cartutx següent:

representa el Sol, pronunciat ra en copte. A la pedra de Rosetta, Champollion troba el segon símbol traduït al grec per natalici, que en copte es pronuncia com a ms. Finalment, els dos darrers signes ja els havia descrit en el seu diccionari com a ss. Així, va deduir el nom de RAMSSS, Ramsès, el faraó del gran èxode hebreu.

Tot seguit, tradueix també el següent:

L’ocell del jeroglífic representa un ibis que, al seu torn, és símbol del déu egipci Thot. La traducció seria, doncs: THOTMSS, Tutmosis, un altre faraó famós.

Aquestes van ser les primeres passes de Champollion a l’hora de resoldre el misteri dels jeroglífics. Uns anys després —amb el sistema més perfeccionat— arribaria a la conclusió que el jeroglífic era un combinat complex d’ideogrames, fonogrames i determinatius (símbols per evitar ambigüitats). Des d’aleshores, l’egiptologia faria un bon servei de tots aquests estudis per seguir investigant.

Diccionari jeroglífic

Champollion va descobrir que els jeroglífics representaven sons o conjunts de sons. Pretenien plasmar per escrit el llenguatge parlat, però sovint ometien les vocals i per això hi ha paraules que mai sabrem completament com es pronunciaven. Els jeroglífics, a més, es podien escriure d’esquerra a dreta, de dreta a esquerra o de dalt a baix. Per saber en quin sentit dels dos primers s’han de llegir, hem de fixar-nos si apareixen símbols que representin homes o animals. Si miren cap a l’esquerra, el text es llegirà d’esquerra a dreta.

La clau de tot plegat