|
Barcelona té una de les històries més complexes i apassionants del món urbà occidental. Aquest article proposa una primera aproximació per tal de, en ocasions futures, aprofundir en l'anecdotari de la ciutat.
El naixement
|
Dibuix que reconstrueix la Barcelona romana. En el subsòl del Museu d'Història de la Ciutat poden visitar-se les excavacions d’una part de la ciutat romana.
|
La ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a la fi del segle I a. de C. i batejada amb el nom de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
Barcino es va aixecar al voltant del Taber (en l'actual Plaça Sant Jaume). Les grans obres arquitectòniques de la ciutat van ser les muralles, el fòrum i els seus dos aqüeductes. |
Barcino era una ciutat petita (només tenia 2.000 habitants) i es dedicava especialment al comerç.
Una de les indústries de Barcino era la relacionada amb els productes del mar. Destacava el garum (una espècie de salsa de peix), l'excel•lent sabor del qual tenia fama en tot l'Imperi.
La bandera de BCN
L'escut històric de Barcelona està format per quatre quadrants, dos amb la creu de Sant Jordi i dos amb l'ensenya dels comtes de Barcelona. L'origen de l'ensenya comtal (la senyera) s'ignora, encara que ja apareix en el sepulcre de Ramon Berenguer II, mort el 1082.
|
 |
Prosperitat entre muralles
En el segle V Barcelona va ser ocupada pels visigots, arribats del centre d'Europa. Tres segles més tard, els musulmans van prendre la ciutat i van romandre en ella gairebé 100 anys.
El 801 les tropes franques de Carlomagno la van ocupar i la van convertir en la capital del comtat de Barcelona i la van incorporar a la Marca Hispànica.
La incursió musulmana d’Al-Manzur el 985 va destruir en gran mesura Barcelona i va significar la ruptura amb els francs. Aquests havien de defensar la ciutat i al no fer-ho el comte Borrell II va optar per trencar els llaços de vassallatge amb ells.
Durants els dos segles següents, els diferents comtats catalans independents es van anar unint sota la capitalitat de Barcelona, amb una política d'aliances i enllaços matrimonials que van incloure gran part del sud de França, al mateix temps que van estendre els territoris a costa dels musulmans.
A finals del sigle XIII, la ciutat va construir una segona muralla per a protegir els nous rabals que anaven apareixent al voltant de l'actual Santa Maria del Mar. Allí es van formar els barris més actius de la ciutat.
Els segles XIII i XIV van configurar una de les èpoques més daurades de la ciutat de Barcelona, que es va posar a l'altura de les grans potències mediterrànies del moment: Gènova i Venècia.
A partir del segle XIV Barcelona, fruit de la seva prosperitat, va construir un tercer tram de muralles per a protegir els seus camps de collites.
 |
En el XIV la ciutat va entrar en un període de decadència que va durar diversos segles. Les tensions derivades de la unió dinàstica amb Castella, iniciada amb el matrimoni entre Fernando d'Aragó i Isabel de Castella van esclatar en la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651 i, més tard, amb la Guerra de Successió, de 1705 a 1714. |
La caiguda de Barcelona el 1714 (imatge de la dreta) va significar la desaparició de les institucions pròpies de Catalunya, la pèrdua de les llibertats i l'autonomia política, el tancament de la universitat, la submissió a les lleis de Castella i la prohibició de l'ús de l'idioma català en l'ensenyament i els documents públics.
Actualment, el Fosar de les Moreres, situat en el barri del Born al costat de l'església de Santa Maria del Mar, recorda aquesta derrota i una flama encesa representa la memòria de tots els catalans caiguts en la Guerra de Successió.
Barcelona es vesteix de modernitat
El segle XIX va començar molt regirat per a Barcelona. El 1814 els obrers van organitzar la primera vaga general que es coneix en la ciutat. La vaga era un fidel reflex de les tensions i els evidents desitjos de canvi de la població. Les reformes no es van fer esperar.
En 1848, Barcelona va inaugurar el primer recorregut de ferrocarril i la seva vocació industrial va fer que se la conegués com “la petita Manchester”.
Paral•lelament, la ciutat va iniciar un desenvolupament urbanístic sense precedents després de l'enderrocament de les muralles. El 1859 es va aprovar el pla d’Ildefons Cerdà, que plantejava una transformació radical i racional de la ciutat i que va conduir al naixement de l'actual Eixample.
Posteriorment, Barcelona va acollir l'Exposició Universal de 1888 i la seva imatge exterior es va renovar completament passant a ser la d'una ciutat moderna i cosmopolita.
A principis del XX, mentre una nova generació d'industrials i polítics pertanyents a la burgesia es preocupaven pels avanços urbanístics i industrials que convertirien a Barcelona en una ciutat moderna, el món intel•lectual es reunia en el local Els Quatre Gats.
L'esperit del Modernisme va impregnar la ciutat en tots els àmbits artístics. Barcelona es va omplir d'una generació d'artistes com Gaudí que van dur la fantasia a la seva màxima expressió. La Sagrada Família, la Pedrera, la Casa Batlló o el Parc Güell són algunes de les obres que van representar la imatge de Barcelona al món.
La Sagrada Familia d'Antoni Gaudí
|
Antoni Gaudí
|
Gaudí és el símbol de la Barcelona moderna. Curiosament, la modernitat li va jugar una dolenta passada quan va morir atropellat per un tramvia. |
La Barcelona del segle XX
El segle XX es va iniciar també de forma tempestuosa. El 1906 Barcelona va viure la Setmana Tràgica, amb nombrosos altercats, barricades i crema de convents. Aquella setmana semblava anunciar el dolorós segle que li esperava a la ciutat. Abans de caure en la Guerra Civil, Barcelona va organitzar l'Exposició Internacional de 1929 i va viure un període d'il•lusió en la República iniciada en 1931. Tan sols va ser un miratge.
Fotografia de l'Exposició Universal de Barcelona el 1929. Records of the Bureau of Foreign and Domestic Commerce (151-FC-106-67) National Archives and Records Administration
La Guerra Civil i el franquisme van obligar a milers de persones a exiliar-se i van anul•lar moltes de les llibertats que s'havien aconseguit en etapes anteriors. No va ser fins als anys 60 quan va començar un nou desenvolupament econòmic i industrial.
Després de la mort del dictador Franco el 1975, Barcelona va recuperar la Generalitat i la capitalitat autonòmica de Catalunya.
|
La torre Agbar, de Jean Nouvel
|
El 1981, Barcelona va ser triada seu dels Jocs Olímpics de 1992. La ciutat va iniciar una profunda transformació arquitectònica i urbanística que la va obrir al mar i que va culminar amb una extraordinària projecció internacional en uns Jocs Olímpics memorables.
El Fòrum de les Cultures 2004 va ser l'últim esdeveniment a nivell mundial celebrat a Barcelona. Sense la mateixa repercussió ciutadana que l'aconseguida pels JJOO, va suposar la construcció de nous espais i el que podria significar l'inici de la recuperació d'una de les zones més oblidades de la ciutat. Barcelona segueix respirant.
|
|
