|
 Des de les tauletes d'argila usades per la civilització mesopotàmica fins a la revolució digital del segle XX, no hi ha hagut cap època en la qual els éssers humans no sentissin la necessitat d'obrir-se al món a través de les paraules.
El primer llibre, un tros de pedra | El primer llibre de la història data del mesopotàmic. Creat pels sumeris el IV mil·lenni abans de la nostra era, consistia en tauletes d'argila sobre les quals s'escrivien signes cuneïformes, anomenats així perquè l'instrument amb què es realitzaven tenia forma de falca. Les tauletes es caracteritzen per tractar preferentment temes administratius i econòmics, per la seva brevetat, la seva escassa circulació i per ser anònimes, ja que eren obres col·lectives. |  | El papir, quin rotllo! |  Colin Reeve | La cultura egípcia va ser la primera que va utilitzar el papir, que es pot considerar l'antecessor del paper, al qual s’assembla en el seu aspecte exterior, flexibilitat o capacitat que presenta per escriure-hi amb tinta i que aquesta hi romangui sense esborrar-se. El papir tenia forma de rotllo i s'hi podia escriure fàcilment, esborrar l'escrit amb aigua o adornar-lo amb il·lustracions en color. El papir egipci va ser el primer llibre il·lustrat. | Aires de grandesa | A Grècia el llibre va adquirir per primera vegada la seva autèntica dimensió. D'una banda, la consolidació de l'alfabet grec va facilitar la tècnica d'escriure i la va fer assequible a qualsevol persona. D'altra banda, el sistema social grec i la seva democràcia van permetre als ciutadans lliures participar en el govern de la nació sempre que sabessin llegir i escriure, cosa que va propiciar la propagació de l'ensenyament. Per això el llibre ja no només incloïa textos burocràtics, sinó també obres filosòfiques, literàries, etc. A més, les obres van deixar de ser anònimes i es va començar a reconèixer la figura de l'autor. |  Elements d'Euclides, c. s. III aC | El negoci del llibre |  L'abandonament i suïcidi de Dido. Vergilius Vaticanus, s. IV | A Roma es van produir una sèrie de canvis decisius en l'elaboració i difusió del llibre. Un d'ells va ser la comercialització del llibre, que va donar lloc a l'aparició de cases editorials amb esclaus dedicats a la còpia de textos. Un altre canvi important va ser, al final de l'Imperi, l'aparició d'un nou format de llibre: el còdex de pergamí. Consistia en petits quaderns de fulles de papir o pergamí que es cosien els uns als altres, es protegien amb dues planxes de fusta i es lligaven, adoptant la forma del llibre actual. Garantia una durada més llarga perquè estava protegit per l'enquadernació, el seu emmagatzematge era més fàcil i resultava més barat. | Segles de tancament  La Visitació davant els sants: Nicolau i Antoni, "Detall de sant Nicolau" (Piero di Cosimo, 1489-1490) Des de la caiguda de Roma, el llibre va deixar de ser un fenomen civil i va passar a refugiar-se en el món religiós, sobretot als monestirs, que es van convertir en autèntics centres culturals. Va desaparèixer el comerç del llibre, ja que els llibres es copiaven als centres eclesiàstics sense fins econòmics. Gairebé ningú sabia llegir, la cultura del poble era oral i els nobles, analfabets. Cap als segles XI i XII l'economia es va recuperar, es va restablir el comerç, l'agricultura es va tornar més pròspera i van sorgir artesans independents que es van instal·lar a les ciutats. Va aparèixer així una nova classe social més rica, culta i independent: la burgesia. Aquests nous professionals necessitaven llibres per exercir les seves feines i, poc a poc, l'analfabetisme es va anar reduint i es va produir un renaixement de les lletres. Llibres en massa  | La invenció de la impremta amb tipus mòbils és un invent xinès que ja s'utilitzava al país oriental l'any 960. La seva aparició a Occident s'atribueix a Gutenberg cap al 1400. La impremta es va veure afavorida pel mecenatge i pel fet que els impressors ja no eren només tècnics del seu ofici sinó erudits influenciats per l'esperit humanístic de l'època. Progressivament es van consolidar tallers fixos, amb la qual cosa la producció de llibres va passar a ser un fenomen massiu. Amb el Renaixement, les biblioteques es van posar al servei públic i va sorgir el concepte modern de biblioteca: els llibres van començar a col·locar-se en prestatgeries, no duien cadenes i les sales de lectura eren lluminoses. | L'esplendor de la lectura El Segle de les Llums i de la Il·lustració va suposar un gran desenvolupament de les enciclopèdies, els diccionaris i les publicacions periòdiques, ja que la saviesa era considerada la base per a la felicitat de l'home i hi havia una gran sensibilitat cap a la difusió pública de les idees polítiques i socials.
Totes aquestes millores es van donar també gràcies al fet que l'absolutisme va exercir un gran proteccionisme sobre impressors i llibreters. En aquest moment comencen a legislar-se els drets d'autor i d'editor, que proclamaven la lectura com un dels drets de l'home. |  La lectora (Jean Honoré Fragonard, 1770-1772) | El llibre electrònic |  Paper electrònic | A partir del segle XX i fins avui dia, la indústria cultural es nodreix d'avanços tècnics que conviuen i fins i tot competeixen amb el llibre imprès: la ràdio, la televisió, el cinema, el disc sonor, la cinta magnètica, el videocasset, la informàtica, Internet i, d'aquí poc, el paper electrònic (imatge). El segle XXI es caracteritza principalment per la creació d'un nou tipus de llibre digital: el llibre electrònic. Es tracta d'un text informatitzat que pot ser llegit o escoltat a través d'un equip informàtic i que permet cobrir necessitats que el paper no pot assumir, com per exemple la rapidesa de lectura, el preu econòmic o l'estalvi d'espai. | |
