|
 Des de Sòcrates, que va ser condemnat a prendre’s un beuratge de cicuta, fins a Víktor Iúsxenko, a qui les dioxines li han desfigurat el rostre, els verins (i també els enverinadors) han evolucionat al llarg de la història.
Arsènic: un clàssic entre els clàssics |  Arsènic en estat pur | L’arsènic és un element que pertany al grup V de la taula periòdica, juntament amb el nitrogen, el fòsfor, l’antimoni i el bismut. És un semimetall, la qual cosa significa que presenta propietats metàl·liques i propietats no metàl·liques. Des del punt de vista químic, doncs, no és ni carn ni peix. La popularitat de què gaudeix l’arsènic, però, no prové de les seves característiques fisicoquímiques, sinó del fet que és conegut des de l’antiguitat com el verí per excel·lència. Al segle XV els germans Cesare i Lucrezia Borgia utilitzaven profusament l’arsènic per enverinar els seus enemics. L’arsènic és inodor i no té gust, la qual cosa fa que pugui ser mesclat fàcilment amb els aliments o la beguda sense que la víctima pugui sospitar res. | Els símptomes inicials derivats de la intoxicació per ingestió d’arsènic són un gust metàl·lic a la boca, un augment de la salivació i dificultats per engolir. Uns 150 mg d’arsènic són suficients per provocar la mort. | Avui dia les circumstàncies que envoltaren la mort de Napoleó Bonaparte encara enfronten els partidaris de l’enverinament progressiu amb arsènic amb aquells que defensen que l’arsènic no hi tingué res a veure i que Napoleó morí senzillament com a conseqüència d’un càncer d’estómac. El doctor Pascal Kintz, de l’Institut de Medicina Forense d’Estrasburg, afirmava el juny de 2001 que la concentració d’arsènic als cabells de Napoleó era d’entre 7 i 38 vegades superior a la normal, la qual cosa confirmava la hipòtesi de l’enverinament amb arsènic. L’any 2002, però, va aparèixer a la revista Sciene et Vie un article que pretenia demostrar que no s’havia produït cap intoxicació per ingestió, ja que tots els flocs de cabell tallats en un període de 15 anys contenien dosis massives d’arsènic molt semblants. L’arsènic, per tant, seria d’origen exogen. |  Napoleó al seu estudi (Jacques-Louis David, 1812) | És sabut que al segle XIX s’empraven productes capil·lars que contenien arsènic per evitar la caiguda del cabell. Per tant, és probable que Napoleó emprés aquests productes per retardar la calvície. Segons aquesta hipòtesi, doncs, l’emperador hauria mort a conseqüència d’un càncer d’estómac. El debat està servit. |  Planta de la cicuta | La cicuta La cicuta és una planta herbàcia molt tòxica. Quan s’arrenquen o es trituren les fulles de cicuta, desprèn una olor semblant a la d’un ratolí. La seva toxicitat, però, disminueix amb el temps, ja que conté alcaloides d’elevada volatilitat que es van evaporant. El 399 aC Sòcrates fou condemnat a ingerir cicuta després de ser acusat de corrompre el jovent i de no creure en els déus de la ciutat. La llegenda diu que Sòcrates, després de prendre la cicuta amb absoluta serenitat en presència dels seus millors amics, va haver de consolar-los mentre el verí feia efecte i se li paralitzaven progressivament els peus, les cames, el ventre i finalment el cor. | Àcid prússic | El cianur d’hidrogen, de fórmula HCN i vulgarment anomenat àcid prússic, és un líquid incolor altament volàtil que vull als 26 ºC. És utilitzat àmpliament en la indústria química per a la producció de tints, explosius i plàstics. Els vapors de cianur d’hidrogen són fàcilment identificables perquè fan olor d’ametlla amarga. Una concentració de 300 parts per milió a l’aire és suficient per matar una persona en qüestió de minuts. El grup CN– inhibeix la respiració cel·lular i això fa que sigui extremadament verinós. Aquest compost va ser utilitzat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial per dur a terme genocidis en massa. |  Zeth Lorenzo |
El monòxid de carboni El monòxid de carboni és un gas inodor i incolor que es genera quan es cremen materials combustibles, com per exemple la benzina, el petroli, el tabac o la fusta en presència d’una quantitat insuficient d’oxigen. El monòxid de carboni forma amb l’hemoglobina un compost molt estable, de manera que la capacitat de transport d’oxigen de la sang queda significativament minvada. L’afinitat entre el monòxid de carboni i l’hemoglobina és entre 200 i 300 vegades superior a la de l’oxigen. |  Caldera antiga | La inhalació de monòxid de carboni pot provocar la mort si els nivells són elevats o l’exposició al gas és llarga. És molt important tenir cura que les xemeneies, les calderes i els escalfadors d’aigua funcionin correctament per evitar una producció indesitjable d’aquest gas, que costa de detectar atès que no fa olor, no es veu, no té gust i no irrita (no fa tossir). Les pústules de Víktor Iúsxenko  ww2.yuschenko.com.ua Al final del 2004 el rostre desfigurat de Víktor Iúsxenko, candidat opositor a la presidència d’Ucraïna, va donar la volta al món. I és que Iúsxenko constituïa el primer cas descrit d’enverinament amb dioxines TCDD per via oral. La TCDD és una substància química del grup dels organoclorats que, a banda de provocar una afecció cutània severa, coneguda com a cloracne, també pot provocar càncer, alteracions endocrines i canvis immunològics. Toxines. El botulisme... El botulisme és una malaltia causada per una neurotoxina extremadament mortífera produïda pel bacteri Clostridium botulinum, que es troba als sòls i a les aigües no tractades. Es transmet a través de ferides i, sobretot, per ingestió d’aliments contaminats. El consum d’aliments processats i envasats sense les mínimes garanties higièniques afavoreix la reproducció del bacteri i, de retruc, de la toxina botulínica. Els primers símptomes comencen a manifestar-se unes 36 hores després de la infecció i la mort sobrevé com a conseqüència d’una paràlisi per la relaxació dels músculs respiratoris. ...i el tètanus La toxina tetànica, produïda pel bacteri Mycobacterium tetanii, causant de la malaltia del tètanus, fa exactament el contrari que la toxina botulínica: produeix espasmes i tensió muscular de tal manera que el pacient pot arribar a quedar totalment rígid, com mostra aquest quadre de Bell d’un soldat afectat pel tètanus.  Retrat d'un soldat que pateix la malaltia del tètanus (Charles Bell, c. 1821) Verins de serps... Hem parlat força dels verins de tipus químic o, si voleu, inorgànic (l’arsènic, el cianur d’hidrogen...), però sovint quan es parla de verins el que ens ve al cap són serps, aranyes, escorpins i altres bestioles per l’estil. Els verins de les serps són mescles complexes de proteïnes i polipèptids que els experts classifiquen segon el seu mecanisme d’acció: - Proteolítics: actuen sobre les proteïnes presents a les cèl·lules de l’home tot destruint-les de forma gairebé immediata.
- Neurotòxics: actuen sobre els neuroreceptors, de manera que interfereixen i degraden les funcions pròpies del sistema nerviós.
- Hemolítics: destrueixen els glòbuls vermells.
- Coagulants: alteren la coagulació normal de la sang, ja sigui provocant una excessiva liquiditat o bé produint l’efecte contrari.
Quan hom pateix una mossegada de cobra, per exemple, què passa a nivell molecular? Doncs que el verí de la cobra conté una sèrie de substàncies que, d’una banda, s’encarreguen de destruir les membranes de les cèl·lules, de manera que el verí hi pot penetrar més fàcilment i, de l’altra, conté un compost conegut com a bungarotoxina que s’uneix al receptor de l’acetilcolina, un neurotransmissor que comunica les neurones amb els músculs. La bungarotoxina impedeix que l’acetilcolina s’uneixi al seu receptor, de manera que la comunicació dels nervis amb els músculs queda interrompuda. El resultat d’aquesta combinació fatal és una paràlisi muscular amb aturada respiratòria i la mort. |  Escurçó català (imatge: Generalitat de Catalunya) | A Catalunya l’única serp verinosa que hem de témer és l’escurçó, que viu en llocs secs i rocosos, generalment prop de l’aigua. El verí de l’escurçó, a diferència del de cobra, és fonamentalment hemolític i coagulant. La resta de serps que habiten a les nostres contrades, a banda de la bastarda o de Montpellier, són inofensives. | ... escorpins...  Dibuix: Oriol Massana El verí dels escorpins, per la seva banda, conté unes 80 proteïnes de baix pes molecular, algunes de les quals poden bloquejar canals de potassi elèctricament excitables, mecanismes que les cèl·lules fan servir per comunicar-se. Aquestes proteïnes són tan petites que poden viatjar pel torrent sanguini a una gran velocitat i, per tant, arriben ràpidament als llocs on exerceixen la seva acció. El mecanisme de l’enverinament per picada d’escorpí consisteix, en primer lloc, en una acció local i, posteriorment, en una acció neurotòxica sobre els centres nerviosos de l’hipotàlem. A la Península Ibèrica existeixen dues varietats d’escorpins (Euscorpios italicus i Buthus occitanus), considerades de les menys verinoses. El verí de la primera varietat conté hialuronidasa i produeix un efecte semblant al d’una picada d’abella, mentre que el verí de la segona varietat és neurotòxic. ... i aranyes  I de les aranyes, què se’n sap? El verí de la vídua negra, una aranya arxiconeguda perquè la femella devora el mascle després de la còpula, conté una sèrie de toxines que incrementen de forma indiscriminada la sortida dels neurotransmissors de les vesícules, la qual cosa altera els mecanismes normals de comunicació entre les neurones i els músculs. Sortosament, però, el verí d’aquesta aranya és menys perillós del que el seu nom podria suggerir. La mortalitat per mossegada de vídua negra és inferior al 4%. Una amiga seva de vuit potes molt famosa és la taràntula. En contra del que hom podria pensar, però, la mossegada de taràntula no és greu, malgrat que algunes espècies de taràntula alliberen pèls urticants del seu abdomen que poden arribar a ser molt molestos. |
