|
Segle rera segle, exploradors, mariners i guerrers han tornat dels seus viatges farcits d’històries fantàstiques sobre monstres marins. Gegantins animals d’aspecte prehistòric i temperament feroç. Gairebé totes les cultures han anat transmetent part d’aquestes històries fins a convertir-les en veritables mites arrelats a les seves creences religioses i culturals. Però com en tots els mites ens hem de preguntar... què hi ha de cert en tot això?
La mida importa
Els animals més grans que han existit mai han estat sempre marins. El medi aquàtic permet mides corporals gegantines perquè l’animal no ha de suportar el seu propi pes per desplaçar-se. La mida és per suposat una eina molt eficaç per defensar-se dels enemics: no hi ha cap bèstia que gossi atacar un monstre de semblants proporcions. Però també té els seus inconvenients, atès que cal mantenir tota aquesta massa mitjançant la ingesta contínua de grans quantitats d’aliment. El temps de gestació de les cries també resulta molt més llarg i el número de descendents que pot tenir una femella al llarg de la vida és molt limitat.
Ictiosaure
|
Dibuix: Oriol Massana
|
Els ictiosaures eren uns veritables gegants d’entre 1 i 16 metres de longitud, que dominaven els mars fa entre 240 i 90 milions d’anys, 25 milions d’anys abans de l’extinció dels dinosaures. Aleshores, els plesiosaures els van succeir com a depredadors marins dominants. Ictiosaure significa “peix rèptil”, atès que eren rèptils nedadors. Tenien dents llargues i afilades, eren carnívors: menjaven tota classe de peixos, crustacis i mol•luscs, i a vegades, fins i tot, podien capturar rèptils voladors com els pterosaures. |
Tylosaure
| El Tylosaure era un enorme rèptil (però no dinosaure) marí carnívor que va viure a finals del període Cretàcic, fa uns 140 milions d’anys. El seu cap enorme i les seves imponents mandíbules plenes de dents esmolades el convertien en un depredador terrible. S’alimentava de peixos, tortugues, mol·luscs i crustacis. Mesurava entre 10 i 13 m de longitud. Els seus fòssils s’han descobert a EUA (Kansas) i a Nova Zelanda. |
Dibuix: Oriol Massana
|
Descobrint els monstres peça a peça
 Els fòssils trobats en regions que es trobaven submergides en el passat ens diuen molt sobre les criatures que nedaven en l’immens oceà Panthalassa, l’únic oceà que envoltava l’únic continent aleshores existent: Pangea. Ullals, cranis, costelles, vèrtebres... qualsevol pista és vàlida. Gràcies a aquests fòssils i amb l’ajuda dels programes informàtics de reconstrucció tridimensional i una mica d’imaginació, els científics han arribat a reproduccions força reals d’aquestes enormes criatures.
Esquerra: Científics reconstruint un esquelet de plesiosaure.
Els monstres d’avui
Supervivents prehistòrics
| Si hi ha res que ens faci pensar actualment en monstres maríns aquests són sens dubte els taurons, especialment els taurons blancs. Aquests animals han canviat ben poc en milions d’anys, atès que constitueixen màquines de devorar quasi perfectes. |
Dibuix: Oriol Massana
|
Monstres pacífics en perill
|
Dibuix: Oriol Massana
|
Els animals més grans que existeixen avui dia són les balenes blaves, que poden arribar a fer fins a 33 m de longitud. Malgrat la seva mida, aquests animals són pacífics i molt intel·ligents. Paradoxalment, s’alimenten de diminutes “gambetes”, el krill, que recullen filtrant l’aigua amb les barbes que tenen a la boca. Poden consumir unes 3 tones de krill per dia, necessàries per mantenir les 190 tones de pes que pot arribar a constituir la seva massa corporal. Malauradament, aquests bells animals estan desapareixent per culpa de la caça indiscriminada que encara practiquen alguns països com el Japó.
|
Segons alguns estudis, els cants de les balenes blaves poden ser escoltats i entesos per altres individus a una distància de 4.000 km, per la qual cosa les balenes blaves disposarien de la xarxa de comunicacions més extensa i antiga de la Terra.
Calamars gegants
| Realment existeixen calamars gegants com els que atacaven el submarí del capità Nemo a 20.000 llegües de viatge submarí? Per als incrèduls pot semblar més aviat qüestió d’imaginació, encara que bé és cert que l’oceà... és un mar de sorpreses. Sense anar mes lluny, a la costa atlàntica de l’estat espanyol s’han albirat gran número de calamars gegants. Aquests existeixen realment i es coneixen científicament sota el nom de Architeuthis. Els exemplars més grans trobats en el món mesuren 18 metres i ronden els 1.000 kg de pes. Una curiositat: els calamars gegants posseeixen un òrgan sexual de 75 cm i un altre de recanvi per si el perdessin... Els pitjors enemics d’aquestes enormes bèsties són els catxalots i les ones de freqüència mitjana utilitzades en exploracions geològiques marines. |
Dibuix: Oriol Massana
|
|
