Extret d'un bloc de marbre al qual altres escultors no van saber donar vida, el David de Miquel Àngel es va convertir en l'ideal de l'art renaixentista. Símbol del poder i la societat de la Florència del segle XVI, va passar a ser un model estètic de l'art posterior. Avui, 500 anys més tard, aquesta figura majestuosa i de proporcions perfectes segueix sent admirada com el primer dia.

Miquel Àngel: paradigma del geni renaixentista

Miquel Àngel Buonarotti (1475 -1564) és sens dubte uns dels artistes més destacats de l'art italià del segle XVI, el paradigma del geni renaixentista que abasta totes les arts. Com van fer Leonardo da Vinci o Rafael, Miquel Àngel va treballar amb mestratge la pintura, l'arquitectura, el dibuix i, sobretot, l'escultura.

Home d'esperit noble i culte, en les seves obres es plasma el vigor del seu caràcter, sentiments dispars que transmet a la seva obra amb una facilitat digna d'admiració. Això, al costat de la seva particular visió de la figura humana, és el que va dur a prínceps, papes i cardenals a encarregar-li obres molt diverses.

La seva formació artística va ser primerenca: als 13 anys ja estudiava les escultures de l'antiguitat clàssica que hi havia a la col·lecció dels Médici (governadors de la República de Florència) i també va tenir l'oportunitat d'examinar les ruïnes romanes que s'estaven descobrint. D'aquesta manera, Miquel Àngel va encarnar els valors del Renaixement amb la tornada als models clàssics, exaltant la figura humana nua i la seva conciliació amb la naturalesa. L'home es convertia en la mesura de tot.

El “Gegant” de Florència Així és com anomenaven a la seva època al David de Miquel Àngel, una escultura de 4,10 metres d'altura que personifica els principals trets de l'Humanisme renaixentista italià. D'un bloc de marbre espatllat, Miquel Àngel va aconseguir, amb tan sols 26 anys, tallar d'una peça aquest jove desafiador. Per entendre la importància d'aquesta obra, hem de fixar-nos principalment en dos elements: les seves proporcions i característiques plàstiques, i la seva simbologia.

En primer lloc, apreciem la seva mà esquerra en la fona, que cau sobre l’espatlla, mentre el braç dret penja en vertical al costat del cos. El cap també gira a l'esquerra i ens ofereix el seu perfil. Tot el seu cos transmet tensió, però sense gestos violents. Aquest estat d'energia continguda en un cos idealitzat de bellesa i força sobrehumanes i en una escala pròpia d'herois és característic de l'escultura de Miquel Àngel.

“L'acció en repòs”, com la denominen els especialistes, és essencial en l'obra d'aquest geni. La mirada de les figures exterioritza aquesta intenció d'actuar, com molt bé s'aprecia al David. El seu gest, posició i actitud suggereixen una força concentrada en l'objectiu d'atacar un rival (Goliat), que no veiem però que coneixem i intuïm. 

D’altra banda, aquesta figura simbolitza, a més de les virtuts físiques masculines, les virtuts morals, i no només de l'home, sinó de la societat republicana de Florència. La seva fortalesa, la còlera limitada i valentia encarnen les virtuts cíviques florentines i el poder de les famílies més influents d'aquella ciutat-estat.

L'autoritat de la seva presència, a més de la seva perfecció formal i tot el que representava dintre de la Florència renaixentista, va fer que l’estàtua mereixés ser situada en un lloc visible i de categoria a la ciutat. Finalment, encara que va ser encarregada per a la façana de la catedral de Florència, es va instal·lar enfront de la casa del Govern, a la Plaça de la Signoria. D'aquesta manera es convertia en símbol de la República. Actualment l'original es pot contemplar a la Galeria de l'Acadèmia de Florència (des de 1873), mentre que se'n conserva una còpia al seu emplaçament original.

Un David molt diferent

David va ser una de les figures bíbliques més representades a Florència durant el Renaixement, ja que era símbol de la intel·ligència (David) enfront de la força bruta (Goliat) i encarnava els valors d'aquella època i lloc. Donatello i Verrocchio, grans artistes de l'època, també van representar aquesta figura bíblica, encara que d'una manera molt diferent a Miquel Àngel. El geni italià no es va ajustar a la visió tradicional del David, que sempre s'havia representat com un adolescent amb trets delicats. Miquel Àngel ens mostra un jove poderós ple d'energia i concentració. Un altre aspecte important que fa d'aquest David una escultura diferent són les seves proporcions. Els especialistes veien en ell la perfecció anatòmica: el cap representa una vuitena part de la resta del cos i tot el cos està representat de manera extremadament fidel. Només cal fixar-se en la definició dels músculs i les venes de la mà dreta, on no s'escapa cap detall.