|
 Els llamps han espantat la humanitat des de fa segles. La mitologia grega considerava que eren les armes que Zeus utilitzava contra els seus enemics i amb les quals va sotmetre els titans. Als celtes els feien témer que el cel se'ls es desplomaria sobre el seu cap. L'acerb popular els considera perillosos: una de les pitjors malediccions és “mal llamp et mati”.
Cristalls de gel Un llamp és senzillament una descàrrega d'electricitat estàtica acumulada en un núvol sobre el sòl, que es produeix de forma violenta alliberant llum i energia tèrmica. Segons la teoria més estesa, la càrrega estàtica s'acumula al núvol a través de la continua fricció de cristalls de gel. En un núvol, especialment en els de tempesta, hi ha petits cristalls de gel en suspensió. Aquests xoquen entre ells prenent-se electrons els uns als altres. Així, es carreguen amb aquests electrons sobrants, de forma semblant a una pinta que es passa sobre el cabell o un jersei de llana en ser fregat.  TonyGervis Photographics D'aquesta manera, alguns cristalls de gel es carreguen positivament i uns altres negativament. Els cristalls positius ascendeixen i van a les zones perifèriques del núvol i els negatius a la part inferior i central. Descarrega!  Un objecte carregat d'electricitat estàtica tendeix a descarregar allà on pot. Per això els dies secs alguns objectes metàl·lics (o fins i tot persones que hagin acumulat electricitat estàtica) ens poden donar petites descàrregues quan els toquem. De vegades, ens transmeten una petita guspira que es pot sentir, produir un petit dolor o fins i tot veure's. El mateix passa amb els núvols. En acumular càrrega estàtica, tard o d'hora necessiten descarregar i, de vegades, ho fan de forma violenta a través d'un llampec. De fet, si alguna vegada ens hem tret un jersei de llana en una habitació a les fosques, és possible que hàgim vist petits llamps de color verd i sentit un petit crepitar. En treure’ns el jersei, l’hem fregat contra el nostre cos i la roba que portem a sota: la càrrega estàtica que hem produït ha generat uns “llampecs en miniatura”. La forma Els canals que es formen a l'aire es produeixen a salts. L'aire es carrega durant uns 50 metres de forma completament recta. Després, pot canviar de direcció i, fins i tot, produir dues branques i seguir 50 metres més. És per aquest motiu que adopta aquella forma com si hagués estat dibuixat a traços rectes i amb angles marcats. | El camí del llampec  L'aire es comporta com un aïllant. No obstant això, l'energia elèctrica dels núvols pot obrir canals d'aire carregat elèctricament, que permeten al llampec descarregar-se (de la mateixa forma que els cables elèctrics permeten que hi circuli el corrent). Així, a través d'aquest canal, el llamp descarregarà un corrent elèctric des del núvol fins al sòl. El corrent és tan intens que escalfarà desenes de milers de graus l'aire pel qual passa. Això farà brillar l'aire, alliberant molta energia en forma de llum i generant el llampec. D'altra banda, l'expansió violenta de l'aire provocarà una ona de so, que no és res més que el tro que sentim. El perill dels llamps Cada any, 2.000 persones moren o són ferides per culpa dels llamps. El llamp ens pot fer mal a través de 4 processos bàsics: - per la descàrrega elèctrica directa
- per cremades causades per l'aire sobreescalfat
- per l'ona de xoc
- per la descàrrega elèctrica indirecta
 Els llamps són una de les fonts d'accidents mortals a l'alta muntanya a l'estiu. Si estem a la ciutat no hauríem de preocupar-nos-en massa: els llamps es descarregaran sobre antenes, parallamps i edificis que ja estan preparats per a poder dissipar-los sense masses conseqüències. Però si estem al camp o a la muntanya, hauríem de prendre precaucions: intentar córrer cap a algun lloc tancat, com una casa o un vehicle (en aquest últim cas tancar les finestres i no tenir contacte directe amb cap peça metàl·lica, com la clau de contacte, perquè podríem rebre una descàrrega indirecta) i sobretot fugir dels llocs més elevats o dels objectes que siguin punxeguts. Els llamps tenen més possibilitat de caure als cims i les crestes de les muntanyes, sobre arbres i pals solitaris o sobre roques punxegudes: és imprescindible allunyar-nos d'aquests parallamps naturals i buscar refugi. Parpellejos En general un llamp no és un únic episodi de descàrrega. Gairebé sempre un llampec tindrà un primer centelleig violent i una sèrie de centelleigs secundaris cada vegada més febles, bastant seguits i que circulen pel mateix canal. Per això dóna la sensació de parpelleig. Fins al sòl La majoria de llamps es descarreguen dintre dels propis núvols. Tan sols un de cada 10 llampecs són del tipus “del núvol al sòl”. De fet, no tots els llamps es produeixen al planeta Terra. S'han observat llampecs a Júpiter i a Venus: els seus mecanismes de formació són molt semblats als terrestres. La caiguda Els llamps cauen de forma bastant aleatòria, encara que tenen preferència pels punts elevats i destacats, com la copa d'un arbre o la cresta d'una muntanya. No obstant això, tot i que és impossible predir on caurà un llamp, podem detectar algunes pistes: alguns muntanyencs han arribat a salvar-se gràcies a elles. Quan un llamp està creant el canal d'aire carregat, els objectes metàl·lics poden vibrar i crepitar. Alguns han vist els pèls dels cabells aixecar-se o, fins i tot, aparèixer altres fenòmens elèctrics, com els focs de Sant Telm, en objectes metàl·lics. En aquestes circumstàncies és imprescindible llençar lluny els objectes metàl·lics i llençar-se al terra, ja que el llamp caurà de forma immediata. | Càlculs amb el llamp El llampec ens pot servir per a calcular la distància fins al centre de la tempesta i saber si aquesta s'està allunyant o acostant. La majoria de llamps tendeixen a produir-se des del centre dels núvols de tempesta més actius. Quan cau el llamp, la seva resplendor ens arriba gairebé immediatament. El tro, però, triga cert temps a arribar-nos, aproximadament uns 3 segons per cada quilòmetre de distància. Un exercici per saber si la tempesta ve o va i conèixer la distància a la qual ens trobem del centre, és contar els segons que hi ha entre la resplendor del llampec i el tro. Podem utilitzar un cronòmetre o comptar mentalment. Fent un càlcul ràpid, cada 3 segons estarà a un quilòmetre de distància. Si veiem que en els següents llamps el temps entre el llampec i el tro augmenta, és que la tempesta s'està allunyant, i si el temps disminueix, és que la tempesta està apropant-se. |
