|
 Falta d'aigua, fam, epidèmies, incendis, desplaçaments de població. Aquest és el trist seguici que acompanya la sequera des de la seva primera aparició. Però els efectes d'aquesta plaga van molt més enllà. La generació de corrent hidroelèctric es redueix fins a nivells tan baixos com el 13% del total, com va ocórrer a Espanya el 1992.
Pitjor que un terratrèmol La impossibilitat de navegar pels rius dispara els preus del transport dels pocs productes agrícoles que sobreviuen. Finalment, la degradació de la coberta vegetal pot originar catàstrofes quan, després del període sec, es presenten pluges torrencials. De tots els desastres naturals, les sequeres són les que tenen un major impacte. Els terratrèmols poden tenir una gran intensitat, però es presenten en un temps curt i en un espai limitat. Per això són letals només si copegen zones densament poblades. Contràriament, les sequeres afecten grans extensions geogràfiques i duren mesos o anys.  Un problema a l'alça “Cada vint anys, les necessitats mundials d'aigua es dupliquen, impulsades pel creixement demogràfic i l'expansió del regadiu”, adverteix Francisco Calvo García-Tornel, geògraf de la Universitat de Múrcia. Efectivament, si abans de 1970 un 15% de la superfície terrestre patia sequera en algun moment, avui la proporció ja arriba al 30%. L'Organització Meteorològica Mundial adverteix de la possibilitat que, d'aquí a un quart de segle, les àrees amb “estrès hídric” representin dos terços del planeta. A Espanya, el període 2004-2005 ha estat el més sec de la història des que el 1947 van començar a fer-se mesuraments sistematitzats de pluja, segons l'Institut Nacional de Meteorologia. En un informe de l'Agència Europea de Medi Ambient es planteja la hipòtesi que, com a conseqüència del canvi climàtic, la Península Ibèrica pugui patir, cap a l'any 2080, una marcada reducció del cabal dels seus rius, a més d'un increment de la seva temperatura mitjana en uns 4 graus.  Què és la sequera? Factors naturals es barregen amb factors socials i econòmics a fi de definir la sequera, tant pel que fa a les seves causes com a les seves conseqüències i al seu impacte. Per això el que és sequera en un determinat lloc del món no ho és en un altre, i viceversa. En general, hi ha sequera quan es verifica una reducció temporal notable de l'aigua i la humitat disponibles, per sota de la quantitat normal o esperada per a un període determinat. Un dels indicadors de sequera més utilitzats és l'índex de severitat de la sequera de Palmer, que deriva de mesures de precipitació, temperatura de l'aire i humitat del sòl, actualment i en el passat. Mentre aquest indicador serveix per descriure la intensitat i l'extensió en l'espai i el temps de la sequera, n'hi ha d'altres que es poden utilitzar per fer prediccions. Per exemple, l'índex estàndard de precipitació o el percentatge de precipitació normal es fonamenten, ambdós, en la idea de comparar la precipitació en un determinat període amb la que es registra de mitjana. Així, si l'índex va baixant durant un temps, cal alarmar-se, ja que s’acosta una temporada de sequera. | Quines són les causes de la sequera? Països com Espanya, Itàlia, Xipre o Malta (per citar només els més afectats de la Unió Europea) tenen una tendència natural a patir “estrès hídric”. L'absència d'humitat a l'atmosfera i de sistemes carregats de pluja són les causes immediates de la sequera. Sovint s'assumeix que l'empitjorament d'aquesta situació és degut al canvi climàtic. “En realitat, almenys a Espanya, la mitjana de precipitacions és la mateixa de fa anys”, explica José Antonio López, de l'Institut Nacional de Meteorologia, “però les precipitacions són molt més variables”. L'augment de temperatura, especialment la de la superfície del mar, podria jugar un paper important també a la Península Ibèrica. No obstant això, hi ha causes d'origen humà molt més evidents. Les pastures excessives, la desforestació, la reducció de la superfície de secà en favor de la de regadiu, l'agricultura intensiva i l'increment del consum urbà i industrial, totes contribueixen a fer més freqüents i més greus les sequeres. Com lluitar contra la sequera?  L'any 941 dC, Còrdova va patir una sequera tan intensa que el cadí (sacerdot musulmà) de la ciutat va resar durant gairebé dos mesos per demanar pluja. Després de més de mil anys, encara ocorre que les pregàries són l'única cosa que queda als ciutadans afectats per combatre aquesta calamitat. No obstant això, la sequera no és una maledicció. Els experts ja van apuntant, des de fa temps, unes mesures pràctiques que podrien reduir dràsticament el problema sense recórrer a ajudes metafísiques. “Entre un 30% i un 35% de l'aigua que va per les xarxes de subministrament de les ciutats es perd en fugues”, explica Enrique Cabrera, de la Universitat Politècnica de València. Reduir les pèrdues és el primer pas, però no és suficient. El consum humà és només una part relativament petita de la despesa d'aigua. “Cal modernitzar-ne tota la gestió”, comenta Pedro Llanço, president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, “per exemple, controlar el consum de pous i aqüífers i incentivar el reciclatge d'aigua per part de la indústria”. Un canvi en les tècniques agrícoles, des de la rotació de cultius fins al desenvolupament de varietats més tolerants a la sequera, seria un altre component important de la solució. “En el futur, caldrà establir bancs d'aigua, com els de Califòrnia”, afirma Narcís Prat, ecòleg de la Universitat de Barcelona. “En lloc de regar blat de moro, els anys secs es reserva l'aigua per a usos urbans, amb la condició que el rendiment monetari esperat per part de l'agricultor quedi compensat econòmicament per aquells que necessiten l'aigua”. La majoria dels especialistes remarquen també la importància que institucions com l'Observatori Nacional de la Sequera o l'Agència Catalana de l'Aigua s'encarreguin de la previsió de sequeres i d'establir una estratègia global. |
