|
 En l’Odissea, Homer ens parla de les virtuts de “l’all daurat” que Hermes proporcionà a Ulisses per evitar que la cruel maga Circ convertís l’heroi en porc, tal com havia fet amb els seus companys. També, en el mite del velló (o toisó) d’or, Medea, filla del rei de Còlquida, untà el cos de Jàson amb suc d’alls per protegir-lo dels braus del monarca.
L’all entre els grecs  L’all era, a més, una planta sagrada de la deessa de l’obscuritat i de la bruixeria, Hècate. A l’antiguitat hi havia a les cruïlles de les ciutats estàtues triples de la deessa on els grecs ofrenaven alls. Altrament, a l’antiga Grècia es prohibia l’entrada al temple de Cíbele a aquells que havien ingerit all atès que, per als seus devots, l’olor d’aquest aliment a l’alè es considerava una ofensa a la deessa. Deïtat de l’antic Egipte La planta de l’all fou introduïda al Mediterrani a través dels antics egipcis. S’usava no només com a espècie en diversos menjars, sinó també com a remei curatiu. En el papir d’Ebbers (1550 aC) consten fórmules sanatives en les quals intervé l’all. Se n’aconsella l'ús contra infeccions, tumors, picades d’insectes i malalties cardíaques.  D’acord amb el gran historiador romà Plini el Vell (23-79 dC), quan els egipcis prestaven jurament, els alls i les cebes s’invocaven com si es tractessin de deïtats. Una altra referència de l’all apareix en el llibre hebreu de l’Èxode, on es pot veure que l’all constituïa la dieta dels immigrants israelites a Egipte. De fet, el règim alimentari dels esclaus egipcis consistia bàsicament en cebes i alls. En l’actualitat, encara a Egipte se celebra la festa d’“aspirar les brises” durant la qual es consumeix all i se'n col·loca al voltant dels marcs de les portes i sobre els ampits de les finestres amb la fi de combatre les forces malèfiques. Entre el bé i el mal Ja sigui pel seu sabor o per la seva aroma inconfusibles, l’all s’ha considerat tant un símbol del bé com del mal. En termes negatius, per exemple, existeix una llegenda turca on es narra que després que Satanàs abandonés el Jardí de l’Edèn, cresqueren un all i una ceba allà on havien quedat estampades les seves petjades esquerra i dreta respectivament. També en diverses sectes i denominacions del cristianisme, de l’islamisme, del budisme zen o de l’hinduisme, l’all s’ha qualificat d’aliment impur. En canvi, en altres cultures i religions, el bulb s’ha reputat un element protector contra vampirs, diables i altres éssers malignes. De fet, lashuna (all en sànscrit o antic indoari) significa 'assassí de monstres'. És curiosa la llegenda sànscrita que narra com l’all s’originà a partir de la sang del rei Rahu, que havia robat l’elixir de la vida a Vishnu, el déu hindú preservador de l’Univers. Com a càstig, Vishnu tallà el cap del rei i, de la sang vessada, en brotà l’all. Les propietats antidemoníaques del bulb s’han estès des de la Xina fins als Balcans al llarg de la història.  Dibuix: Oriol Massana Propietats nutricionals i sanatives de l’all Els atributs de l’all no queden reduïts només a mites i llegendes, ja que és un aliment que realment presenta moltes propietats terapèutiques. El bulb conté minerals com el zinc i el magnesi, i vitamines C, A, B1, B2, PP i E. L’all conté entre un 50-70% d’aigua, 20-23% de glúcids, 0,2-0,5% de lípids i 6% de proteïnes. D’entre les seves propietats, podem destacar el seu poder fluïdificant i depurador de la sang. També certs components de l’all, com l’al·licina (un compost líquid sulfurat que confereix a l’all la seva olor característica), ajuden a disminuir el nivell de colesterol i d’altres greixos. Com a conseqüència, el bulb és excel·lent per evitar malalties cardiovasculars. Per altra banda, certs estudis coincideixen en el fet que l’Allium sativum posseeix qualitats anticancerígenes. Sembla ser que els compostos sulfurats són els responsables de combatre les cèl·lules canceroses en òrgans com l’estómac, el fetge o el pit. | La planta de l’all  La planta de l’all sembla que nasqué a l’Àsia central, prop de l’ambient hostil de Sibèria. Pertany a la família de les liliàcies, com les tulipes, les assutzenes i els narcisos. L’Allium sativum és una planta perenne que consisteix en un bulb compost (la cabeça) per sobre del qual sorgeix una tija d’uns 25 a 100 cm d’alçada i que presenta unes fulles planes d’uns 8 mm d’amplada. Pot tenir flors blanques, porpres o verdoses, si bé de vegades són inexistents. El bulb de l’all està constituït per uns bulbs més xics que anomenem popularment dents o grans d’all. |
