|
En una dieta sana i equilibrada és fonamental un esmorçar adient. Evitar aquest menjar té conseqüències en l'estat de l'individu com la irritabilitat i la falta d'atenció, entre d’altres. Quan es dorm, l'organisme crema considerables quantitats de glucosa, el nostre principal combustible. Si no s’esmorça, la falta de combustible obliga a l'organisme a cremar altres reserves energètiques, la qual cosa altera el normal funcionament del nostre cos.
Un bon esmorçar
Oriol Massana
|
Un esmorçar correcte representa un 20-25% de la ingesta de calories de tot el dia. Els grups que ha de contenir l’esmorçar són lactis (llet, formatges, iogurt) que aporten proteïnes, calci, vitamines A, B i D; cereals, galetes i pa, que proporcionen hidrats de carboni i minerals; fruites i sucs que contenen vitamines hidrosolubles, aigua, minerals i fibra. També es pot incloure en la dieta de l’esmorçar embotits i carns com pernil cuit, serrà o ibèric i gall d’indi que contribueixen al subministrament de proteïnes constituents dels teixits i greixos energètics.
|
Què esmorzaven...
 |
... els egipcis?
El poble pla de l'Antic Egipte ingeria tres menjars al dia. Al matí, la família no es reunia per al primer menjar del dia. Després de la neteja personal, al cap de família se li servia cervesa, alguna carn freda en rodanxa o un brioix anomenat shens elaborat amb farina de blat molt fina. En el Llibre dels Morts, concretament en la litúrgia de les ofrenes funeràries, es fa referència a aquest panet com ofrena al déu Osiris. Més tard, esmorçava la senyora de la casa mentre era empolainada i arreglada per les serventes.
|
... els grecs?
En l'Antiga Grècia, l’acratismos, equivalent al nostre esmorçar, era un ritual religiós. Quan començava a clarejar, el ciutadà àtic s'aixecava i després d'efectuar uns saludables exercicis gimnàstics, prenia un esmorçar consistent en trossos de pa (o simplement farina) embeguts en vi. Aquests dos aliments eren sagrats: el pa, per a rendir gràcies a Deméter (deessa de l'agricultura), i el vi, per a Dionisio (déu de la vinya, del desenfrenament i de les festes).
|
|
 |
... els romans?
El primer menjar del matí en temps de l'Imperi Romà era el jentaculum, una sòbria col·lació consistent en pa untat amb all o ceba amb formatge. També les olives s’untaban en el pa i el formatge (actual esmorçar a Sicília i a Turquia). Catón en el seu de Agri cultura descriu la recepta d'un senzill però suculent paté d'olives conegut amb el nom d’epityra (que en grec significa “damunt del formatge”). L’epityra es preparava amb olives desossades i picades que es marinaven en oli, vinagre, coriandre, comí, fonoll i menta.
|
... els maies?
Els antics maies esmorçaven una jícara d'aigua calenta (chokoj) amb llevat (sakan) i unes truites grans i gruixudes de blat de moro (waaj) amb carn de gallina o gall d’indi montés (pibil).
|
|
Esmorçars del món
 |
Black PUDDING
Tradicional de les Illes Britàniques (el seu equivalent a Irlanda és el White Pudding), es tracta d'embotit comparable a la botifarra negra.
|
 |
MENUDO
Als mexicans els agrada començar el matí amb un guisat molt especiat a força de budell, blat de moro i xile anomenat menudo.
|
 |
MÜSLI
Molt popular a Europa continental (d'origen suís), el müsli és una barreja de cereals (flocs de civada, ordi o blat de moro), fruits secs i fruita deshidratada.
|
 |
BUREK
Esmorçat en la zona balcànica (d'origen turc), aquest menjar consisteix en milfulles amb farciment que varia segons la regió (carn, formatge de cabra, espinacs, verdures...).
|
 |
MISO
El miso és una sopa de ferment de soia i arròs que als nipons els agrada esmorçar.
|
 |
FUL MEDAMES
Massa de mongetes cuita amb oli d'oliva i all. Se sol menjar amb pa de pita.
|
 |
VEGEMITE
El vegemite és una pasta d'extracte de llevat per a untar en les torrades. El seu gust, molt salat i amarg, es rebaixa amb mantega o formatge. És típic a Austràlia.
|
 |
GARI
Des d'Àfrica Occidental (Ghana, Nigèria,...) fins a Amèrica Llatina, s’esmorça el gari: arrel de yuca fregida (o cuita) servida amb llet i sucre.
|
|
