|
 En una dieta sana i equilibrada és fonamental un esmorzar adient. Saltar-se aquest àpat té conseqüències en l'estat de l'individu, com la irritabilitat i la falta d'atenció, entre d’altres. Quan es dorm, l'organisme crema considerables quantitats de glucosa, el nostre principal combustible. Si no s’esmorza, la falta de combustible obliga l'organisme a cremar altres reserves energètiques, la qual cosa altera el funcionament normal del nostre cos.
Un bon esmorzar  Oriol Massana | Un esmorzar correcte representa un 20-25% de la ingesta de calories de tot el dia. Els grups que ha de contenir l’esmorzar són lactis (llet, formatges, iogurt) que aporten proteïnes, calci, vitamines A, B i D; cereals, galetes i pa, que proporcionen hidrats de carboni i minerals; fruites i sucs, que contenen vitamines hidrosolubles, aigua, minerals i fibra. També es poden incloure a la dieta de l’esmorzar embotits i carns, com pernil cuit, serrà o ibèric i gall d’indi, que contribueixen al subministrament de proteïnes constituents dels teixits i greixos energètics. | Què esmorzaven...  | ... els egipcis? El poble pla de l'antic Egipte ingeria tres menjars al dia. Al matí, la família no es reunia per al primer menjar del dia. Després de la neteja personal, al cap de família se li servia cervesa, alguna carn freda en rodanxa o un brioix anomenat shens, elaborat amb farina de blat molt fina. En el Llibre dels morts, concretament en la litúrgia de les ofrenes funeràries, es fa referència a aquest panet com a ofrena al déu Osiris. Més tard, esmorzava la senyora de la casa mentre era empolainada i arreglada per les serventes. | ... els grecs? A l'antiga Grècia, l’acratismos, equivalent al nostre esmorzar, era un ritual religiós. Quan començava a clarejar, el ciutadà àtic s'aixecava i, després d'efectuar uns saludables exercicis gimnàstics, prenia un esmorzar que consistia en trossos de pa (o simplement farina) embeguts en vi. Aquests dos aliments eren sagrats: el pa, per rendir gràcies a Demèter (deessa de l'agricultura), i el vi, per a Dionís (déu de la vinya, del desenfrenament i de les festes). | |  | ... els romans? El primer menjar del matí en temps de l'Imperi Romà era el jentaculum, una sòbria col·lació que consistia en pa untat amb all o ceba amb formatge. També les olives s’untaven en el pa i el formatge (actual esmorzar a Sicília i a Turquia). Cató, en el seu De agri cultura, descriu la recepta d'un senzill però suculent paté d'olives conegut amb el nom d’epityra (que en grec significa “sobre el formatge”). L’epityra es preparava amb olives desossades i picades que es marinaven en oli, vinagre, coriandre, comí, fonoll i menta. | ... els maies? Els antics maies esmorzaven una jícara d'aigua calenta (chokoj) amb llevat (sakan) i unes truites grans i gruixudes de blat de moro (waaj) amb carn de gallina o gall d’indi muntès (pibil). | | Esmorzars del món  | BLACK PUDDING Tradicional de les illes Britàniques (el seu equivalent a Irlanda és el white pudding), es tracta d'embotit comparable a la botifarra negra. |  | MENUDO Als mexicans els agrada començar el matí amb un guisat molt especiat a base de budell, blat de moro i xili anomenat menudo. |  | MÜSLI Molt popular a l'Europa continental (d'origen suís), el müsli és una barreja de cereals (flocs de civada, ordi o blat de moro), fruits secs i fruita deshidratada. |  | BUREK Esmorzat a la zona balcànica (d'origen turc), aquest menjar consisteix en un milfulles amb farciment, que varia segons la regió (carn, formatge de cabra, espinacs, verdures...). |  | MISO El miso és una sopa de ferment de soia i arròs que als nipons els agrada esmorzar. |  | FUL MEDAMES Massa de mongetes cuita amb oli d'oliva i all. Se sol menjar amb pa de pita. |  | VEGEMITE El vegemite és una pasta d'extracte de llevat per a untar en les torrades. El seu gust, molt salat i amarg, es rebaixa amb mantega o formatge. És típic a Austràlia. |  | GARI Des de l'Àfrica occidental (Ghana, Nigèria...) fins a l'Amèrica Llatina, s’esmorza el gari: arrel de iuca fregida (o cuita) servida amb llet i sucre. | |
