Die Schweiz, la Suisse, la Svizzera o la Svizra són diferents termes per referir-se a una mateixa realitat: la Confœderatio Helvetica (CH). Aquesta denominació connecta amb la pacífica estirp cèltica dels helvecis, el primer poble que es va establir definitivament a les zones septentrionals i centrals de la Suïssa actual (I aC). Helvècia va pertànyer a l'Imperi Romà des del 58 aC fins al V dC, quan les invasions germàniques de burgundis al sud-oest i alemanys a l’est van desestabilitzar l'Imperi i van suposar la base de les futures fronteres lingüístiques.

Apunts històrics

A partir del s. XI dC, Suïssa va passar a formar part del Sacre Imperi Romanogermànic, el centralisme del qual va dur, el 1291, els cantons de Schwyz, Uri i Unterwalden, partidaris de recuperar antics furs i llibertats, a una Ewiger Bund (aliança eterna), primera pedra de la tradició confederal de Suïssa. Aquesta aliança —independent de l'Imperi Germànic des de 1648— ha gaudit sempre de bona salut.

Això cristal·litza en la Constitució de 1848, on Suïssa —declarat país neutral el 1815— passa a considerar-se un autèntic estat federal, en el qual la política cantonal condiciona, i molt, la política nacional.

On es parla què?

D'altra banda, la part romànica del país és més complexa, ja que cal distingir entre la zona francòfona, coneguda com Romandie o Welschschweiz (Ginebra, Neuchâtel o Lausana, al cantó de Vaud), la zona italiana de Tesino (Bellinzona, Lugano...) i l'única regió on —només en part— es parla retorromà: el cantó de Grisones (Samedan, Disentis...).

Tant l'alemany com l'italià mostren a Suïssa varietats dialectals molt característiques. En el cas del retorromà, es parlen fins a cinc “idiomes”, cadascun amb codificació escrita pròpia..

De quin plurilingüisme parlem?

A Suïssa existeix una realitat plurilingüe difícil de legislar, protegir i respectar. La constitució suïssa intenta protegir totes les llengües del país. Prova d'això és el respecte constitucional cap a les llengües minoritàries a l'administració pública. A Suïssa s'admeten funcionaris en proporció a les comunitats lingüístiques. D'aquesta manera, els parlants d'italià i retorromà s'asseguren un lloc a l'administració, encara que 3/4 parts del funcionariat parla (només) alemany. Una situació denunciada sovint pels francesos.

Dibuix: Oriol Massana

A una altra escala, al Bundesparlament, tot i disposar d'un servei de traducció simultània per a les llengües oficials, no és estrany que els representants polítics de Tesino es passin al francès en passatges importants del discurs. Així s'asseguren l'atenció de l'auditori i/o eviten possibles traduccions ambigües que no respectin determinats matisos.

Finalment, el principi territorial, destinat a priori a protegir les llengües minoritàries, sembla plantejar problemes precisament en llocs on es parla italià i, especialment, retorromà. Segons aquest principi, la llengua que s'aplica oficialment en un cantó és aquella que més parlen els seus ciutadans. D'aquesta manera, no obstant això, el retorromà —la llengua que més parlants ha perdut els últims anys— s'està veient amenaçada a Grisones: alemany (68%), retorromà (14%), italià (10%), altres (8%). Així doncs, la realitat canvia en contra de la pròpia constitució. No obstant això, cal dir que tampoc s'avança en direcció a una germanització flagrant del país.

Pingu, el bon suís A Suïssa no n'hi ha cap dubte: Helvetia ha estat i és la fórmula paradigmàtica de la neutralitat. Prova d'això és que no s'utilitza ni l'alemany, ni el francès, ni l'italià, ni el retorromà, sinó la forma llatina Helvetia per referir-se al neutral país alpí. Pot ser aquest afany per la neutralitat el que ha dut els suïssos a crear el pingüí de llenguatge universal?