|
 Tot i que es desconeix l’origen exacte dels almogàvers, sabem que es tractava d’un grup d’homes —catalans i aragonesos— organitzats militarment que oferien els seus serveis a canvi d’importants recompenses. La seva ferocitat, bravura i crueltat al camp de batalla són ben presents a totes les descripcions que se'n fan, però el secret del seu èxit era la gran habilitat, versatilitat i rapidesa que tenien per adaptar-se als canvis en la lluita i durant el desenvolupament de la batalla.
Almogàver? La denominació “almogàver” té el seu origen en la paraula àrab “al-mugawir”, que vol dir 'penetrar en territori enemic'. Aquesta paraula va servir per designar, de manera genèrica, totes aquelles tropes que, com una guerrilla, saquejaven un territori enemic mitjançant incursions veloces. |  Dibuix: Oriol Massana |  Dibuix: Oriol Massana | Roger de Flor Roger de Flor (1262-1305), aventurer i militar, va ser el líder més famós dels almogàvers. Roger va ser admès a l’orde militar del Temple per lluitar a les croades. Va abandonar els templers i es posà al servei de Frederic III com a corsari. Capturà diversos vaixells i s’afegí a la Companyia dels almogàvers. El 1303, després d’aconseguir la conquesta de Sicília, Roger de Flor va oferir la seva ajuda a l’emperador grec Andrònic II, aleshores amenaçat pels turcs. Aquest l’acceptà i el nomenà megaduc de l’Imperi. Les tropes dels almogàvers acabaren amb els turcs, i Roger de Flor va ser nomenat cèsar de l’Imperi per Andrònic II. El poder que havia aconseguit a Bizanci suscità el recel del fill de l’emperador (Miquel IX). En un banquet a Andrinòpolis, Miquel féu que les tropes alanes l'assassinessin juntament amb la seva escorta. Aquest va ser l’inici de la Revenja Catalana. |
Les lluites almogàvers La primera gran gesta almogàver coneguda data del segle XIII amb la Reconquesta, on l’exèrcit va col·laborar amb Jaume I per tal d’expandir el territori catalano-aragonès cap al sud. Ja al segle següent, concretament l’estiu de 1302, la Gran Companyia dels Almogàvers va intervenir en favor de l’emperador bizantí Andrònic i va neutralitzar la imminent amenaça turca que assetjava els seus dominis. El líder de la companyia, Roger de Flor, va exigir una altíssima recompensa (entre altres coses, casar-se amb la neboda de l’emperador per assolir el càrrec de megaduc de l’Imperi Romà d’orient), d’acord amb el que ells creien que mereixien. El triomf almogàver va ser aclaparador: van expulsar d’Anatòlia i de l’Àsia Menor tots els turcs i, a més a més, van sorprendre amb grans fites com l’alliberament de la ciutat de Filadèlfia. En aquest territori, els 1.500 cavallers i 4.000 soldats almogàvers, amb els crits de “Desperta ferro” i “Sant Jordi” van eliminar 7.000 turcs (d’un total de 18.000), mentre que els catalans només registraren 180 baixes. |
Ramon Muntaner Ramon Muntaner (1265-1336), cronista i militar català, va acompanyar els almogàvers en l’expedició a Orient el 1303 i prengué part en les campanyes catalanes a l’Àsia Menor i a Tràcia. A més, fou capità i administrador a Gal·lípoli. El paper que va realitzar Muntaner el converteix en un testimoni d’excepció. Gràcies a ell tenim avui dia l’única font que explica l’expedició catalano-aragonesa a l’Orient.
El relat sobre l’expedició almogàver forma part de la Crònica, una brillant narració gairebé periodística que explica la història dels Països Catalans des del regnat de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1327). L’estil personal i emotiu, la prosa fluïda i viva i l’ús de la llengua rica i col·loquial converteixen l’obra de Muntaner en una de les més atractives de la literatura catalana. |  Dibuix: Oriol Massana | La conspiració contra la Companyia |  Entrada de Roger de Flor a Constantinoble (José Moreno Carbonero, 1888) | L’emperador Andrònic, que mai va confiar en els almogàvers, va decidir intervenir-hi. Orquestrà un pla per enganyar-los i dividir-los. El seu fill, Miquel Paleòleg, reclamà el 5 d’abril del 1305 a Adrianòpolis la presència de Roger de Flor per, en teoria, retre-li homenatge. Mentrestant, la Companyia va estacionar-se a Gal·lípoli. Durant el banquet, Roger de Flor i els seus oficials van ser assassinats. A continuació, les tropes almogàvers també toparen amb les armes de l’exèrcit bizantí. Malgrat l’atac a traïció, i per major sorpresa dels bizantins, la contraofensiva de la Companyia va ser efectiva i derrotaren els traïdors. | |
La resposta no es va fer esperar, i els almogàvers van arrasar Tràcia fins arribar a Macedònia. La set de venjança almogàver no va deixar ni rastre de vida per on passaren. És més, fins a l’actualitat, mitjançant la memòria col·lectiva, han arribat expressions com “Així t’agafi la venjança catalana”, “Ni un català faria tal cosa” o “Què català!” per subratllar el salvatgisme i brutalitat d’una acció. Després d’imposar-se sobre Berenguer d’Entença, Bernat de Rocafort va ser elegit el nou cabdill. La seva tirania, però, va fer que, passat un temps, s’esgotés la paciència dels almogàvers i decidissin lliurar-lo a l’enemic. A partir d’aquell moment, sense un líder evident, la Companyia es va regir pel Consell dels dotze. Mentrestant, les ofertes de feina no van deixar d’arribar. |
Entença Berenguer d’Entença (?-1307), cunyat de Roger de Llúria, va ser un noble i militar català que va lluitar sota les ordres de Jaume II. Com a representant de Jaume II, dirigí una força expedicionària que s’incorporà a la Companyia catalana de Roger de Flor (1304) per ajudar l’emperador bizantí contra els turcs. Entre els almogàvers era un guerrer molt ben considerat, motiu pel qual Roger de Flor li va donar el títol de megaduc després de derrotar els turcs. Quan Roger de Flor morí, Entença va assolir el comandament de la Companyia catalana i va declarar la guerra a l’imperi d’Andrònic iniciant la cèlebre Venjança Catalana. En aquesta guerra, Entença va ser capturat, tot i que gràcies a les gestions de Jaume II va ser alliberat al cap de poc temps. Durant la seva absència, però, Rocafort va assolir el lideratge de la Companyia, i Entença es va veure relegat a un segon terme. Les disputes entre Rocafort i Entença van ser contínues i van acabar amb la mort del segon a mans d’un dels germans de Rocafort el 1307. |  Dibuix: Oriol Massana | Els almogàvers contra l’aliança europea Uns anys més tard, els almogàvers es van introduir a Tessàlia, un territori en mans dels francs des de la 4a croada, i van ser contractats per Gautier de Brienne, duc d’Atenes, per repel·lir els grecs. Novament, la Companyia va resoldre la batalla brillantment però, en enllestir-la, els almogàvers van descobrir que no només no els volien pagar, sinó que els expulsaven d’Atenes.
Les pressions de l’aliança Venècia-Constantinoble sumades al desig de Gautier de Brienne de posar fi a la Companyia, que anava camí de convertir-se en una llegenda, van reunir el bo i millor de la cavalleria europea. L’any 1311, amb l’únic objectiu d’esclafar els almogàvers, es van enfrontar 3.000 cavallers acompanyats de 12.000 soldats d’infanteria armats de la millor manera possible a l’època. Contra tot pronòstic, i per insòlit que ens pugui semblar, els grans cavallers europeus no van poder guanyar els almogàvers. Aquell enfrontament ha passat a la història com la mítica batalla de Cefís. |  Tropes almogàvers al servei de Jaume I (detall d'un mural del final del segle XIII) | L’arrelament almogàver a Grècia La desfeta suposà la fi de la dominació franca a Grècia i, el més curiós de tot, l’establiment durant tres generacions en aquells territoris (ducats d’Atenes i Neopàtria) de la Gran Companyia catalana. Els catalans van imposar les lleis imperants a la Corona d’Aragó i van instituir el català com a llengua oficial. Lluny de ser només un exèrcit, els almogàvers van constituir un organisme viu que va evolucionar i es va saber adaptar a diferents situacions. | El declivi La manca d’una estratègia política coherent i les conspiracions d’algunes famílies locals van fer retrocedir el domini catalano-aragonès. Per altra banda, els antics enemics dels catalans no oblidaven; les accions de genovesos, servis, albanesos, francesos o florentins van minvar el poder almogàver fins que, finalment, el 1390, com a conseqüència d’un setge de quinze mesos, els almogàvers van perdre les poques possessions que els restaven a l'Orient. Rocafort Bernat de Rocafort (?-1309) va ser un cabdill almogàver d’origen català. L’any 1282 participà a la campanya de Sicília i el 1304 conduí una host a l’Àsia menor, on va afegir-se a la campanya de Roger de Flor. Pel valor demostrat al camp de batalla, Roger de Flor el nomenà senescal i el prometé amb la seva filla. Després de la mort de Roger i de l’empresonament d’Entença, Rocafort es convertí en el líder de la Companyia Catalana. Quan Entença va retornar, es trencà la unitat militar: Rocafort no va voler reconèixer el lideratge d’Entença i gran part de l’exèrcit almogàver recolzà Rocafort. Amb el temps, Rocafort va esdevenir un líder ambiciós i tirà que anteposà l’ambició personal a les finalitats polítiques i econòmiques de l’expedició. Pretengué regnar a Salònica i es posà al servei de Carles de Valois i de Gautier de Brienne, duc d’Atenes. Els seus propis homes el van lliurar a Robert de Nàpols, un antic enemic, que el va tancar al castell d’Aversa, on va morir de fam. |  Dibuix: Oriol Massana |
 | L’exèrcit errant Aprèn sobre la història dels almogàvers de forma amena i entretinguda amb aquest còmic que relata la darrera gran batalla de la Companyia dels almogàvers. Editorial: CIM (2005) | |
