Oriol Massana

3) QUÈ HA PASSAT?

Encara que no les veiem, les molècules d’aigua es troben a l’aire al nostre voltant, en forma de vapor. Quan les molècules d’aigua campen per l’atmosfera, normalment no s’enganxen les unes a les altres. Estrenyent l’ampolla s’aconsegueix augmentar la pressió al seu interior i comprimir l’aire. Quan la deixem anar, la pressió baixa de cop, l’aire s’expandeix i això provoca que la temperatura de l’aire disminueixi. Aquest procés de refredament fa que les molècules d’aigua s’uneixin les unes a les altres i formin petites gotes... I els núvols no són més que conjunts de petites gotes d’aigua!

El fum a l’ampolla ha ajudat en el procés de formació del núvol. Les partícules d’aigua s’agrupen millor si troben partícules sòlides a l’aire que actuïn com a nuclis. Les partícules invisibles del fum serveixen de nucli i ajuden a formar el núvol.

Els núvols del cel es formen quan l’aire calent, ple de vapor d’aigua, puja a les capes altes de l’atmosfera, on la pressió és menor. L’aire s’expandeix i es refreda, i es formen les gotetes d’aigua. Les partícules sòlides que hi ha a l’aire, procedents de la pol•lució, el fum i la pols faciliten la formació dels núvols.

Alternativament, i per aconseguir un efecte més espectacular, es pot fer servir una bomba d’aire (la que s’utilitza per inflar les pilotes o les rodes de la bibicleta) que quedi ben ajustada a la boca de l’ampolla i insuflar-hi aire perquè pugi la pressió. Quan retirem la mànega de la bomba es formarà el núvol instantàniament.