3) QUÈ HA PASSAT? Encara que no les veiem, les molècules d’aigua es troben a l’aire del nostre voltant, en forma de vapor. Quan les molècules d’aigua campen per l’atmosfera, normalment no s’enganxen les unes a les altres. Estrenyent l’ampolla s’aconsegueix augmentar la pressió del seu interior i comprimir l’aire. Quan la deixem anar, la pressió baixa de cop, l’aire s’expandeix i això provoca que la temperatura de l’aire disminueixi. Aquest procés de refredament fa que les molècules d’aigua s’uneixin les unes a les altres i formin petites gotes. Els núvols no són més que conjunts de petites gotes d’aigua! El fum de l’ampolla ha contribuït en el procés de formació del núvol. Les partícules d’aigua s’agrupen millor si troben partícules sòlides a l’aire que actuïn com a nuclis. Les partícules invisibles del fum serveixen de nucli i ajuden a formar el núvol. Els núvols del cel es formen quan l’aire calent, ple de vapor d’aigua, puja a les capes altes de l’atmosfera, on la pressió és menor. L’aire s’expandeix i es refreda, i es formen les gotetes d’aigua. Les partícules sòlides que hi ha a l’aire, procedents de la pol·lució, el fum i la pols faciliten la formació dels núvols. Alternativament, i per aconseguir un efecte més espectacular, es pot fer servir una bomba d’aire (la que s’utilitza per inflar les pilotes o les rodes de la bicicleta) que quedi ben ajustada a la boca de l’ampolla i insuflar-hi aire perquè pugi la pressió. Quan retirem la mànega de la bomba es formarà el núvol instantàniament. | 
