|
Escrit per Héctor Ruiz
|
|
04/08/2006 11:52 |
|
 Un ou és la cèl·lula més gran que existeix (especialment si és d’estruç), a partir de la qual, si és fecundada per un espermatozoide, es genera un nou individu format per milions de cèl·lules producte de la divisió d’aquesta enorme cèl·lula inicial. La massa inicial de l’ou serà igual a la massa de l’individu que en surti, atès que a través de la closca no pot entrar més matèria per formar part del cos del fetus i fer-lo créixer.
 | Per tant, dins l’ou hi ha d’haver tot l’aliment que l’embrió necessita per convertir-se en un individu complet (tot i que no madur). El rovell de l’ou constitueix aquest magatzem de nutrients que l’embrió (un petit grup de cèl·lules situat en un dels seus pols) necessita per créixer. Però l’ou no és un sistema tancat. Les cèl·lules necessiten oxigen per respirar, per exemple, i han d'alliberar el diòxid de carboni que produeixen. Per això la closca de l’ou no és totalment permeable. Aquesta closca està formada per carbonat de calci en un 94%. En l’experiment d’aquest mes farem servir un ou, no per menjar, sinó per aprendre una mica de química. |
1) MATERIAL: - Ous crus de gallina
- Vinagre
- Recipients de vidre
- Mel
| 2) ANEM PER FEINA: - Agafem un ou cru de gallina i l’introduïm en un pot ple de vinagre. L’ou ha de quedar totalment submergit.
- Tapem el recipient per evitar que l’olor desagradable que es produirà durant l’experiment inundi l’habitació.
- Al cap d’uns minuts observem l’aparició de petites bombolletes: s’està generant un gas!
- Poc a poc observem com la closca de l’ou es fa cada cop més fina fins a desaparèixer al cap d’uns 2 dies. És aconsellable renovar el vinagre un parell de vegades durant aquest temps.
- A més de perdre la closca, la membrana que embolcalla l’ou, situada just per sota de la closca, adquireix una consistència gomosa. Això permet que puguem fer botar l’ou (suaument) sense que es trenqui.
- Per altra banda, veiem que l’ou ha augmentat també de mida.
- Si introduïm l’ou en un recipient ple de mel, observarem que la seva mida disminueix de nou.
3) QUÈ HA PASSAT? El vinagre, o el que és el mateix, l’àcid acètic, reacciona amb el carbonat de calci de la closca de l’ou segons l’esquema següent: Àcid acètic + carbonat de calci ? diòxid de carboni + aigua + acetat de calci |  | | El diòxid de carboni correspon a les bombolles de gas que hem observat que es produïen durant la reacció. L’acetat de calci (junt amb el mateix vinagre) és el responsable de la mala olor del nostre experiment. Així, la closca sòlida de l'ou reacciona amb el vinagre i es converteix en gas i líquid. El vinagre també va desapareixent en aquesta reacció i per això cal renovar-lo per acabar de desfer la closca.
Finalment, l’ou ha crescut perquè el líquid del recipient ha travessat la membrana semipermeable, que ara té consistència gomosa, i ha entrat dins l’ou. Quan posem l’ou dins la mel, el líquid tendirà a sortir a través de la membrana, fent que disminueixi la seva mida. | |
