header-anunciants-ca  

Antropologia
Art
Astronomia
Biologia
Economia
Enologia
Física
Geologia
Història
Informàtica
Lingüística
Literatura
Matemàtiques
Medicina
Medi ambient
Meteorologia
Mitologia
Nutrició
Pensament
Psicologia
Química
Salut
Societat
Tecnologia
Experimenta
Professions
Personatges
Falsos mites
Humor
Monogràfics

Foc! Incendis forestals Imprimir E-Mail
Escrit per José Luis Ordóñez   
12/09/2006 13:48

Incendios

El foc és un element propi dels ecosistemes mediterranis, però el número actual d’incendis és 10 vegades superior al natural. Els focs d’origen humà, ja siguin provocats o accidentals, estan sobrepassant la capacitat de regeneració dels boscos i amenacen amb la seva desaparició.

Un element natural del Mediterrani

Hi ha indrets que s'incendien any rere any. Tots els estius rebem notícies de greus incendis forestals a molts països de la Conca Mediterrània (Espanya, Grècia, etc.), i també a Califòrnia, a Austràlia, a Xile i a Sudàfrica. Però, què tenen en comú tots aquests indrets tan allunyats del planeta per patir contínuament els efectes del foc? La resposta és senzilla: en tots ells l'època més calorosa de l'any coincideix amb la més seca. 

Sabem que a totes les zones amb un clima mediterrani el foc és un element natural present des de fa milions d'anys, molt abans que els humans el comencéssim a dominar, que ha tingut un paper molt important en la definició d'aquests ecosistemes. Tant és així, que moltes espècies que han viscut des de sempre en aquests paisatges presenten mecanismes per protegir-se o per reaparèixer després d'un incendi. Avui, però, els boscos com els de Catalunya es cremen a un ritme aproximadament deu vegades superior al que seria natural i aquests mecanismes comencen a no ser prou eficaços. 

Què fan les plantes davant del foc?

fuego1

John Harald

Algunes plantes resisteixen directament el pas de les flames, com és el cas del pi pinyoner (Pinus pinea) i de l’alzina surera (Quercus suber), que tenen l’escorça prou gruixuda per suportar les flames. Altres poden rebrotar, és a dir, treure noves tiges i fulles verdes després d’haver perdut completament les que tenien, com és el cas de la mateixa alzina surera, els roures i les alzines (Quercus sp.). Altres plantes, com el pi blanc (Pinus halepensis) i l’estepa blanca (Cistus albidus), protegeixen les seves llavors amb cobertes dures que s’obren un cop passat el foc, de tal manera que encara que la planta mori, la seva descendència té possibilitats de garantir la continuïtat local de l’espècie. Moltes altres plantes, però, no presenten cap d’aquests mecanismes i poden arribar a desaparèixer definitivament de la zona cremada.

I els animals?

El foc mata molts animals. Els grans mamífers i rèptils, així com molts insectes, són víctimes habituals de les flames perquè se’ls fa difícil fugir o trobar refugi. En general, els ocells sobreviuen més, atès que poden recórrer grans distàncies en poc temps. Alguns, com el picot verd (Picus viridis), tornen aviat després del foc, fent servir els troncs cremats que han quedat dempeus com a refugi i font d’aliment. Els animals que fan caus sota terra, com els conills, els ratolins i les formigues, poden sobreviure si romanen dins del cau durant l’incendi, però després sovint moren de fam perquè no troben menjar. A més, els incendis afecten també la supervivència dels animals de les zones veïnes no cremades, perquè els que arriben fugint del foc augmenten la competència pels recursos en aquells indrets.

fuego2

Ocell anomenat Picot Verd (Picus viridis) Imatge: Sven Teschke

El mite dels pins piròfits

Quantes vegades heu sentit allò que "els pins volen el foc"? Aquest mite, com molts altres, no neix del no-res; però s'ha desvirtuat totalment. No hi ha cap espècie de pi pròpia de la Península Ibèrica que necessiti la presència del foc per sobreviure o reproduir-se. És cert que el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyoner (Pinus pinea) reserven part de les seves pinyes tancades durant anys gràcies a una resina que només s'asseca amb altes temperatures. Això permet que després d'un incendi aquestes pinyes alliberin les seves llavors en un medi sense competència. Malgrat això, ambdós pins es reprodueixen normalment sense foc. D'altra banda, cada vegada és més habitual que una mateixa zona torni a cremar-se abans que els nous pins siguin prou madurs com per fer noves pinyes fèrtils, i quan això passa, també aquestes espècies desapareixen de la zona. 

La resta de pins mediterranis no tenen pinyes de reserva (pinyes seròtines) i la seva regeneració després del foc és molt limitada. La pinassa (Pinus nigra), per exemple, va veure reduïda la seva distribució a Catalunya en un 30% (és a dir, vam perdre quasi un de cada tres arbres) després de patir els incendis de les comarques centrals del 1994 i 1998. 

fuego3

© Beverley Vycital

Per què se’ns crema el bosc?

Dos de cada tres incendis a Espanya són deguts al factor humà. Els fumadors que llencen burilles a terra, els pícnics fora del lloc senyalitzat, pagesos que cremen rostolls, línies elèctriques mal mantingudes, urbanitzacions, abocadors legals i clandestins que produeixen combustions espontànies i l'èxode rural, que fa disminuir el número de persones amb prou coneixements del medi per detectar el foc, arribar-hi i apagar-lo són alguns dels factors que expliquen una gran quanitat d'incendis que any rere any cremen milers d'hectàrees de bosc.  

En alguns casos els focs són intencionats. Aquests solen ser els més perillosos, ja que els piròmans produeixen focs molt intensos i amb diferents fronts que resulten molt difícils d'apagar. 
fuego4

Les causes dels incendis són moltes. A les comunitats autònomes espanyoles de clima típicament mediterrani (Catalunya, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Andalusia i Balears) els focs d’origen natural no arriben al 8%, mentre que els intencionats i els deguts a negligències representen dos de cada tres incendis. La resta són d’origen desconegut. (Imatge: commons.wikimedia.org)

 
 
 
 
Articles relacionats
| Sala de premsa | Avís legal | Còpia i distribució | Qui som? | Contacta |