|
13/09/2006 12:14 |
|
Arriba l'estiu i no parem de sentir, allà on siguem, la mateixa música. Es tracta de "les cançons de l'estiu" amb ritmes que ens fan moure de seguida. Què ens passa a l'estiu que ens pot arribar a agradar la música que mai sentiriem la resta de l'any?
| Això és una mostra representativa de les opinions dels lectors d'eureka i no pretén reflectir el punt de vista de la revista, que és neutral. |
|
1. Jo realment no entenc com aquestes aberracions, que ens maten milers de neurones cada cop que les escoltem, poden tenir tant d’èxit. Com pot ser que cançons amb un missatge “tan profund” com la barbacoa, la maionesa, la bomba... siguin grans èxits de vendes? Només passa a l’estiu... És que a l’estiu ens tornem tots ximplets? Jo les prohibiria, la veritat.
Carles Riera (Barcelona)
|
|
2. Què seria de l’estiu sense les cançons de l’estiu?
Mónica Saló (Manresa)
|
|
3. Les cançons de l’estiu són un crim contra la música.
Carlota Ruiz (Tarragona)
|
|
4. Tothom critica les cançons de l’estiu. Tothom diu que són horribles. Però ningú reconeix que en el fons tots les hem ballat o hem xiulat la tornada. Alguna cosa tindran, no? Boooooomba!
Alan Rey (Figueres)
|
|
5. A l’estiu tenim ganes d’oblidar-nos de tot. De descansar i evitar qualsevol esforç, fins i tot intel·lectual. Per això ens transformem en micos grimpadors que embogeixen en sentir qualsevol soroll que tingui ritme. No importa la lletra, no importa que soni exactament igual que la de l’any passat. És estiu i només volem saltar, fer el burro, i oblidar la nostra condició d’espècie intel·ligent. Estem de vacances, vaja.
Sergi Carrasco (L'Hospitalet de Llobregat)
|
|
