No són poques les pel•lícules que situen la seva acció trepidant a l’espai exterior. La majoria d’elles, com la saga d’Star Wars, cometen sempre el mateix “error”: les naus, els canons làser i les explosions fan soroll. I és que a l’espai exterior el so no existeix, atès que el so es una ona mecànica que per propagar-se necessita d’un medi. Aire, aigua, pedra... el que sigui, però quelcom que pugui vibrar per propagar les ones sonores. L’espai exterior és totalment buit, no hi ha ni una engruna d’aire, per tant no podem sentir-hi res.

La llum, en canvi, és una ona electromagnètica que sí es pot propagar en el buit. En el passat, però, es pensava que la llum també necessitava d’un medi per propagar-se i els científics van suposar que aquest medi invisible havia de cobrir tot l’espai. El van anomenar èter. Michelson i Morley van demostrar que aquest èter no existia i Einstein va proposar que la llum es propagava en el buit sempre a la mateixa velocitat.