|
Sant Agustí va ser el creador d'un nou gènere literari que consisteix en escriure una autobiografia espiritual amb la intenció d'ajudar a aquells que la llegeixen. Avui en dia aquests tipus de llibres es coneixen sobretot com a "llibres d'autoajuda" i estan molt presents en les nostres tauletes de nit. Quants de vosaltres no ha llegit mai un llibre per intentar conèixer-se millor? D'això se'n diu fer un viatge cap al vostre interior.
| Sant Agustí va néixer a Tagaste (Algèria) l'any 354 dC. La seva mare era cristiana i el seu pare pagà. Va menysprear el cristianisme fins que en llegir l'Hortensius de Ciceró va quedar tan impactat per l'obra que va decidir convertir-se al Cristianisme l'any 387 dC. Va ser ordenat sacerdot el 391 dC i només quatre anys després va ser consagrat bisbe d'Hipona, càrrec que conservà fins a la mort. |
De la revelació a la inspiració
El viatge cap a l'interior que fa Sant Agustí està absolutament guiat per Déu. El d'Hipona considera que Déu és l'únic que permet als homes afirmar veritats absolutes com "jo existeixo" (existencials), "2+2=4" (lògico-matemàtiques) o "matar és dolent" (ètico-morals). En aquest sentit, la teologia (l'estudi de Déu) precedeix sempre la filosofia.
Segons Sant Agustí, el saber humà es fonamenta sempre en la intelligència divina de la mateixa forma que per veure-hi les coses necessitem la llum.
La intervenció de Déu en l'enteniment humà és el què tradicionalment es coneix com a "revelació". Aquest concepte es troba en els fonaments del terme "inspiració" en relació a la creació artística. De la mateixa manera, una persona religiosa i un artista creuen posseïr un coneixement (revelació o inspiració) que ha vingut de fora per ajudar-los a fer alguna cosa per sobre de les capacitats humanes "normals".
| La revelació ha estat àmpliament recollida a la literatura amb episodis com les taules de la llei, la caiguda del cavall de Sant Pau dins la Bíblia o l'aparició de Crist a Llull dins del seu llibre Vida Coetània. |
|
commons.wikimedia.org
|
Hipona
Hipona (Annaba en àrab) es deia Hippo Regius en temps de l'Antiga Roma. La ciutat va ser fundada probablement pels fenicis el segle XII dC i va ser un centre de difusió del primer Cristianisme. Agustí d'Hipona en va ser bisbe durant quasi 40 anys.
|
|
Segons el filòsof africà, el món on vivim no ha estat fet amb la matèria divina, ja que és imperfecte. Déu el va crear del no-res, de manera lliure i seguint els models que sorgiren de la seva intelligència.
Amb el món, Déu també creà el temps, que només té existència plena en l'ànima humana, ja que és l'única que està oberta al passat, gràcies a la memòria; al present, gràcies a l'atenció; i al futur, gràcies a l'expectació.
|
 |
Ciutat de Déu
En el llibre La Ciutat de Déu, Sant Agustí ens explica que al llarg de la història hi ha hagut dues ciutats enfrontades: la Ciutat de Déu, constituïda per aquells que es mouen pel veritable amor (caritas), i la Ciutat del Món, integrada pels homes dominats per l'egoisme (cupiditas). Una realitat dividida que també es troba al film Ciudad de Dios de Fernando Meirelles (veieu la imatge de la dreta).
Per al bisbe d'Hipona, la història respon a un pla diví segons el qual l'enfrontament entre les dues ciutats dóna com a resultat un triomf lent, però progressiu, de la ciutat espiritual. En aquest sentit, doncs, Déu permet l'existència del mal en favor del reeiximent d'un bé millor, de l'èxit de la ciutat de Déu.
Aquest esquema històric, va permetre a Sant Agustí explicar la caiguda de l'Imperi Romà com un fet provocat per la corrupció dels romans. Així, el filòsof negava que l'ensorrament de l'imperi fos conseqüència que els seus falsos déus els haguessin abandonat o perquè s'acostava la fi dels temps.
|
Cartell de la pel·lícula Cidade de Deus
|
La pel·lícula "Ciudad de Dios" és una adaptació de la novella de Paolo Lins i retrata el creixement del crim organitzat a Cidade de Deus, un dels suburbis més violents de Río de Janeiro. El protagonista de la películla és Buscapé, qui viu en aquest barri. Ell és un jove negre molt fràgil i tímid amb talent per a la fotografia. La pellícula narra la seva lluita per fugir del destí com a criminal. |
Patró d'aquells qui cerquen Déu
Sant Agustí és el patró d'aquells qui cerquen Déu, per això se'l representa sovint amb el cor flamejant amor cap a Déu.
Al contrari del que se sol representar en els quadres i vitralls (fixeu-vos en el de la pàgina 20), és molt probable que Sant Agustí tingués trets nord-africans, tal i com podem apreciar en el quadre de la dreta.
|
 |
|
