|
Vas caminant per un passadís, t’acostes a la porta, et disposes a obrir-la i… ZAP! T’enrampes! O bé arribes a casa un dia fred, et treus el jersei de llana, i... BOING! Tots els cabells se’t posen de punta! Què dimonis està passant? La resposta: l’electricitat estàtica.
|
Tots els objectes que veiem estan formats per partícules minúscules anomenades àtoms. Tot i que la paraula àtom significa “indivisible”, els àtoms estan formats per partícules encara més petites. Quan es va batejar l’àtom, òbviament, això no es sabia. Aquestes partícules que formen els àtoms s’anomenen protons, neutrons i electrons, i són ben diferents entre elles. Una característica que les diferencia és la seva càrrega elèctrica. Els protons tenen càrrega positiva, els electrons tenen càrrega negativa i els neutrons no tenen càrrega elèctrica, són neutres.
Normalment els àtoms tenen el mateix nombre de protons i electrons, de manera que les càrregues positives i negatives es compensen. Així, la càrrega global de l’àtom resulta neutra. Però si freguem dos objectes l’un contra l’altre, alguns electrons poden passar d’uns àtoms als altres. Els àtoms que guanyen nous electrons adquireixen càrrega negativa. Els que en perden, resulten carregats positivament. Quan les càrregues es separen d’aquesta manera, s’anomena electricitat estàtica.
|
Oriol Massana
|
|
(c) Renee Lee
|
Se'm posen els pèls de punta!
Si dues coses tenen càrregues oposades, s’atrauen; però si tenen la mateixa càrrega, es repel·leixen. Això explica per què el cabell se’ns posa de punta quan ens traiem un jersei o un barret de llana. Com que en realitzar aquesta acció freguem els nostres cabells amb la llana, alguns electrons del cabell passen al teixit i així els pèls ens queden carregats positivament. Les coses amb la mateixa càrrega es repel·leixen. Per tant, els cabells intenten allunyar-se els uns dels altres. Com que estan ben enganxats al nostre cap (per sort), allò més efectiu que poden fer és posar-se de punta, ben lluny de la resta.
|
Llamps
Els llamps són fenòmens deguts a la descarrega sobre el terra de l’electricitat estàtica que s’ha generat als núvols pel fregament dels cristalls d’aigua que contenen.
La càrrega no es crea ni es destrueix...
Quan carreguem un objecte amb electricitat estàtica, no creem ni destruim electrons, ni tampoc fem aparèixer o desaparèixer protons. Els electrons simplement passen d'un lloc a un altre. La càrrega global, per tant, es manté. Això és el que s'anomena el principi de conservació de la càrrega.
Hivern-estiu
Normalment, només notem l'electricitat estàtica a l'hivern, quan l'aire és molt sec. Durant l'estiu, l'aire és més humit. L'aigua que hi ha a l'aire ajuda els electrons a sortir del nostre cos, perquè és conductora de l'electricitat; per això no podem arribar a carregar-nos prou.
 |
La sèrie triboelèctrica
Si caminem per una moqueta, especialment les sintètiques, i la freguem, els seus electrons passen al nostre cos. Si aleshores toquem el pany de la porta... ZAP!! Els electrons passen de nosaltres al pany i sentim una enrampada perquè els nostres receptors nerviosos s’estimulen.
|
| Quan freguem dos materials, els electrons d’un d’ells passen a l’altre. Quin material alliberarà electrons i quin n’acceptarà? Els científics han classificat els materials en funció de la seva capacitat de conservar o cedir electrons. Aquesta classificació s’anomena la sèrie triboelèctrica. La imatge de la dreta representa un exemple amb 3 objectes quotidians. |
- La teva mà
- Vidre
- Llana
- Seda
- Paper
- Cotó
- Goma
- Polièster
- Plàstic PVC
En condicions ideals, si dos d’aquests materials es freguen l’un contra l’altre, el que està més a dalt cedeix els electrons i es carrega positivament. Pots comprovar-ho tu mateix experimentant amb ells.
|
|
