|
Misteri, horror, crueltat, sang, tenebres… Tot això planeja sobre un dels personatges més famosos de la història de Romania. Dràcula ha inspirat escriptors, artistes, guionistes de cinema, i s’ha convertit en el protagonista de més de 750 pel·lícules, documentals i novel·les de terror. Però com va néixer el mite de Dràcula? Què hi ha darrera de la llegenda?
Bram Stoker s’inspirà en un personatge real a l’hora d’escriure la seva novel·la: Vlad Dràcula l’Empalador, un governador sanguinari del qual prengué el seu sobrenom per titular l’obra. |
Retrat de Vlad III l'Empalador (commons.wikimedia.org)
|
|
Coberta de la primera edició de la novel·la Dràcula de Bram Stoker.
|
La novel·la d'Stoker El 1897 veia la llum una de les novel·les més cèlebres del gènere de terror de tots els temps: Dràcula, de Bram Stoker. Apassionat per les ciències ocultes i el vampirisme, Stoker decidí escriure una obra que reunís aquests elements al voltant d’un personatge malèfic. Allò que l’inspirà a l’hora de triar el seu protagonista foren uns relats alemanys que parlaven dels actes de crueltat d’un voivoda (títol que ostentaven els governadors de Moldàvia i de Valàquia) que regnà en el territori situat entre el Danubi i els Càrpats cap al segle XV. Es tractava de Vlad Tepes (Tepes en romanès vol dir “l’Empalador”), anomenat també Dràcula. La novel·la d’Stoker marcà la seva fama per sempre, tot i que d’una manera totalment deformada.
|
L'origen del mite
Els relats que inspiraren la crueltat i horror del personatge d’Stoker es gestaren al segle XV: molestos perquè el voivoda de Valàquia, Vlad III, havia suprimit molts dels seus privilegis, els comerciants saxons de la regió difongueren històries sobre ell que el presentaven com un autèntic monstre. L’imaginaven assegut a taula, envoltat de cadàvers dels quals en bevia la sang i devorava la carnassa. Així arribà a Europa central una imatge exageradament aterradora d’aquest governador que, tanmateix, no era precisament un sant. Vlad III duia el sobrenom de “l’Empalador”, epítet que s’havia guanyat pels seus mètodes a l’hora d’impartir justícia i tractar els enemics. Segons les llegendes, Vlad manava empalar o mutilar tothom que no era del seu grat: conspiradors, lladres, criminals, captaires... Fins i tot es conta que manà cremar vius tots els pobres de la regió per desfer-se d’ells. Per suposat, l’empalament era la seva condemna preferida per als enemics de guerra i l’aplicava amb tal assiduïtat que s’arribaven a formar “boscos” d’empalats que aterraven els soldats adversaris. Aquest comportament monstruós, tanmateix, no era pas excepcional en aquells temps d’inestabilitat, segons els historiadors. De fet, aquest monstre cruel i despietat que apareix a l’Europa central del segle XV és considerat un governador dur però just als relats eslaus, i un autèntic heroi nacional en la memòria dels romanesos.
Aquest quadre de Theodor Aman (s.XIX) representa a Vlad l'Empalador rebent a uns enviats turcs
El nom de "Dràcula"
A banda de "l'Empalador",
l'altre sobrenom de Vlad III fou "Dràcula". La majoria dels historiadors
coincideixen a relacionar aquest sobrenom amb l'Orde del Drac (Societas
Draconistarum), una organització militar i religiosa a la qual pertanyia
el seu pare, Vlad II o Vlad Dracul, epítet que l'identificava com
a membre de l'orde. En conseqüència, Vlad III havia rebut el sobrenom
de Draculea, és a dir "fill de Dracul".
Altres historiadors i filòlegs
opinen que el sobrenom de Dràcula procedia del nom de la seva facció
familiar: els Dragulesti. Vlad III Dragulea, "fill de Dràgul" es
va convertir aleshores en "Draculea" o "Dràcula", quan els
saxons del sud de Transilvània van propagar els seus relats aterradors
per Europa, pronunciant la "g" com una "c", com era propi de
la seva fonètica. Per altra banda, la paraula romanesa "drac" significa
"dimoni". En conseqüència, els saxons havien estès la idea que
els propis compatriotes del voivoda el consideraven un diable.
|
Un personatge de pel·lícula
|
El Dràcula de Bram Stoker,
no pas el de veritat, ha estat protagonista de moltes pel·lícules
que han ajudat a difondre la imatge del personatge literari. Tanmateix,
existeix una pel·lícula sobre Vlad III: Vlad, el príncep de la foscor
(Dark prince: the true story of Dracula, 2002).
1. Taste the blood of Dracula (c) Warner Bros.
2. Dràcula de Bram Stoker (c) Gaumont Columbia Tristar
3. Dràcula contra Frankenstein (c) Color Scope
|
Vlad: El Princep de la Foscor (c) FILMAX
|
Vlad III, l'Empalador Vlad III va néixer molt probablement l’hivern de 1431 a Sighisoara, Transilvània, on la seva família, natural de Valàquia, havia estat exiliada. El seu pare havia estat governador d’aquella regió, que es trobava contínuament amenaçada pels turcs i sotmesa al pagament de tributs per part d’aquests. La primera vegada que Vlad III pujà al tron de Valàquia fou el 1448, aprofitant l’absència del governador Vladislav II que es trobava lluitant contra els turcs.
|
Bosc d'empalats, Nüremberg, 1499
|
|
Però pocs mesos després, el governador tornà de la guerra i el féu fora. Vlad es refugià a Transilvània, aleshores part del regne d’Hongria, a la cort del rei Joan d’Hunedoara, fins que el 1456 assassinà el seu rival Vladislav II i pujà de nou al tron de Valàquia. El 1459 es negà a pagar el tribut als turcs i dos anys després s’hi enfrontà en una campanya militar al sud del Danubi que resultà victoriosa. Com a resposta, el sultà Mohamed II llençà el gruix dels seus exèrcits contra ell. Malgrat les males arts del voivoda, que cremà camps i enverinà aigües per debilitar l’enemic, i malgrat el terror que produí en les tropes turques la topada amb un bosc de més de 23.000 cossos empalats, Mohamed II aconseguí destronar-lo.
Com que no es volgueren descobrir en la seva presència, Dràcula féu clavar als seus caps amb estaques els turbants d’uns enviats turcs.
Per substituir-lo, nomenà governador el seu favorit: Radu el Bell,
germà de Vlad III. Aquest últim es veié obligat a refugiar-se a la cort
de Matias Corvinus, el nou rei d’Hongria. Però el sobirà, en comptes
d’ajudar-lo, l’empresonà a Visegrad. Alliberat el 1475, Vlad III
recuperà novament el tron de Valàquia un any més tard, però no per
gaire temps: al cap d’uns mesos caigué víctima d’un complot tramat pels
senyors feudals de la contrada.
Diu la llegenda que Dràcula va convidar tots els pobres, captaires i aturats de la regió a un esplèndid banquet en una casa de camp. En acabar el festí, Dràcula els preguntà si volien deixar enrera per sempre el seu patiment, i tots van respondre que sí amb gran entusiasme. Acte seguit, Dràcula els deixà tancats i féu cremar la casa.
|
|
