|
Caracteritza alguns dels plats més típics de la nostra terra i de molts altres països europeus; tanmateix, el tomàquet té un origen americà i no sempre ha estat ben rebut a taula.
Orígens del “fruit inflat”
La tomaquera és originària de la regió andina de Xile i Perú, des d’on s’estengué per l’Amèrica Central i del Sud, on fou cultivada pels antics maies i asteques pels volts del 700 dC. La paraula “tomàquet” deriva de la paraula “tomatl” del nàhuatl, la llengua dels asteques, i significa “fruit inflat”. Encara avui dia, els mexicans l’anomenen “jitomate”, mot que prové de “xitomatl” on “ji” deriva de “xictli” que significa “melic”.
El suculent tomàquet, present en infinitat de plats d’arreu del món, fou conegut al Vell Continent a mitjans del segle XVI, per bé que no fou fins a finals del XVIII que no gaudí de popularitat. Fou exportat a Espanya per Hernán Cortés al voltant del 1523, després de la conquesta de Mèxic. Cortés descobrí el fruit rogenc mentre passejava pels jardins de l’emperador derrotat, Moctezuma.
Hagit M.
Poma d’amor, poma d’or, poma de llop...
A través dels conqueridors
espanyols, el tomàquet s'expandí per les cuines europees malgrat
que, en els seus inicis, tingué una difícil acceptació en alguns
països. Se'l titllà de nociu atès que recordava el fruit metzinós
i allucinogen de la traïdorenca belladona. En els països germànics,
per exemple, es batejà el tomàquet amb el nom de "wolfsapfel"
(poma de llop) ja que es pensava que atreia els homes llop. No en va,
el taxònom Linné li donà el nom de Solanum lycopersicum on "lyco"
significa "llop" i "persicon", "préssec". Més endavant,
Lycopersicon esculentum fou el nom científic definitiu de la tomaquera
on esculentum fa referència a la seva comestibilitat. Per altra banda,
les seves suposades propietats afrodisíaques dugueren els francesos
a anomenar-lo "pomme d'amour". A Itàlia, adoptà el nom de "pomodoro"
(poma d'or) perquè probablement les primeres varietats de tomàquet
que van arribar eren de fruits grocs.
El tomàquet no sempre va ser
un fruit tan gros i suculent com ho és avui dia. Des de la seva domesticació
pels antics pobles mesoamericans, la selecció artificial de les variants
més desitjables va fer que el tomàquet evolucionés fins esdevenir
tal com ara el coneixem.
|
La tomaquera
La tomaquera és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies (Solanum és de fet el nom llatí de la belladona). D’una alçada màxima que oscil·la entre 1 i 3 m, presenta una tija llenyosa que usualment trepa per sobre d’altres plantes. Les fulles són pil·loses i alternes, i les flors grogues. Els fruits són en baia i de diverses formes (esfèrica, ovoide, en forma de carbassa) i amb diverses coloracions (vermell, groc, verd, ataronjat i purpurat). En aquesta pàgina en destaquem algunes varietats.
|
|
Tomàquet de Montserrat o de Rosa
Aquesta varietat és en forma de carabassa, de sabor dolç i refrescant, pell cruixent i amb poca polpa. Aquestes característiques el fan idoni per ésser farcit i per a les amanides.
|
|
Tomaquet de pera
Piriforme com el seu nom indica,
molt carnós i polpa suculenta, és el tomàquet de conserva. S'usa
per elaborar salses i purés.
|
|
Tomaquet cherry
Aquesta varietat dóna fruits en forma i mida semblants a la cirera (en anglès, “cherry”). Dins d’aquesta varietat, trobem els típics dels nostres mercats en forma esfèrica, de color vermell intens. No tan usuals són els esfèrics, ovoidals i en forma de pera que podem trobar en diversos colors com el groc, el taronja, el vermell i el granat.
|
|
Tomàquet d’amanir
Existeixen nombroses varietats que intervenen en l’amanida. Una de les més comunes és el tomàquet Raf. Els fruits d’aquesta varietat es cullen quan encara presenten coloracions verdes. Són de gran qualitat, idonis per servir en les amanides així com per fornejar-los, per la seva textura carnosa i el seu sabor penetrant.
|
|
Tomaquet de branca
La varietat ideal per sucar el pa, de forma esfèrica, polpa abundant i vermell intens. Presenta una mida inferior al tomàquet d’amanir.
|
|
Propietats nutricionals
El tomàquet conté bàsicament aigua i glúcids; aporta sals minerals com el potassi i el magnesi; també proporciona fibra. La ingesta d’aquest fruit és molt recomanable atès que proveeix vitamines, principalment C (àcid ascòrbic) i E (alfatocoferol), provitamina A (beta-carotè) i vitamines del grup B, especialment B1 (tiamina) i B3 (niacina). El tomàquet és ric en carotenoides (bons antioxidants per al nostre organisme), d’entre els quals destaca el licopè, un pigment que confereix al tomàquet la coloració vermella.
|
|
