|
Tots hem quedat captivats alguna vegada pels colors de la tardor. Però per què les fulles dels arbres canvien de color? D’on vénen aquests grocs, taronges i vermells embriagadors? Per respondre aquestes preguntes, primer cal entendre què són les fulles i què fan.
Què són les fulles?
Les fulles són fàbriques d’aliment de la natura. Les plantes agafen aigua del terra a través de les arrels, diòxid de carboni de l’aire a través dels porus de les fulles, i fent servir la llum solar com a energia, fabriquen glucosa a partir d’aquests components. La glucosa és un tipus de sucre que les plantes fan servir com a aliment, per produir energia química i com a bloc constructor de les seves estructures.
|
Oriol Massana
|
| La manera com les plantes converteixen l’aigua i el diòxid de carboni en glucosa s’anomena fotosíntesi, paraula que significa “unir amb la llum”. Aquest procés té lloc fonamentalment a les fulles, gràcies a una molècula anomenada clorofil·la. La clorofil·la és verda, i és la responsable del color verd de les plantes. Els animals no poden fer la fotosíntesi, per això han de menjar plantes (o d’altres animals que hagin menjat plantes) per obtenir glucosa. |
Els arbres es preparen per l’hivern
Quan l'estiu acaba i arriba
la tardor, els dies es fan cada vegada més curts i la llum és cada
cop menys intensa. Aquesta és la manera com els arbres "saben"
que s'han de preparar per l'hivern.
A l'hivern no hi ha prou
llum o aigua per fer la fotosíntesi. Els arbres descansaran i viuran
amb l'aliment que van emmagatzemar durant l'estiu. Així, a la tardor
comencen a tancar les seves fàbriques de menjar. La clorofil·la de
les fulles desapareix i, poc a poc, a mesura que el seu color verd s'esvaeix,
comencem a veure colors taronges i grocs. Aquests colors ja hi eren
durant l'estiu, però no els podíem veure perquè quedaven coberts
pel verd de la clorofil·la. I els altres colors? Els vermells brillants
i els liles corresponen a substàncies fabricades exclusivament a la
tardor. En alguns arbres, com els aurons, la glucosa queda atrapada
a les fulles quan la fotosíntesi s'atura. La llum del Sol i les nits
fredes de la tardor fan que la glucosa es torni vermella. El marró
que apareix en les fulles d'alguns arbres, com els roures, prové
de productes de desfeta que s'acumulen a les fulles.
|
Un espectacle de colors
Grocs i taronges ocults
Sota el verd de la clorofil·la, els primers colors de la tardor han estat esperant tot l’estiu per fer-se visibles. Els grocs i els taronges que desvelen les fulles quan la clorofil·la s’esvaeix provenen de les xantofil·les i els carotens, substàncies que també participen en la fotosíntesi absorbint la llum que la clorofil·la no pot absorbir, i que a més tenen una funció protectora antioxidant.
|
Tomasz Frankowski
|
Són pigments molt comuns que també trobem en les flors i en molts aliments, com les pastanagues, els plàtans i el rovell dels ous.
|
Vermells intensos
Els colors vermells i liles provenen de les antocianines. Aquestes molècules són potents antioxidants comuns en moltes plantes, com les bledes, les pomes vermelles, el raïm lila (i el vi negre) i flors com les violetes i els jacints. En algunes fulles, com les dels aurons, aquests pigments són produïts a la tardor a partir de la glucosa atrapada al seu interior. Per què un arbre inverteix energia en produir aquests pigments si les fulles estan a punt de caure? Alguns científics pensen que les antocianines ajuden els arbres a conservar les fulles una miqueta més.
|
Christian Carollo
|
Els pigments protegeixen les fulles del Sol i redueixen el seu punt de congelació, donant-les protecció davant el fred. Les fulles romanen més temps a l’arbre i així els sucres, el nitrogen i altres substàncies valuoses poden ser evacuades abans que la fulla caigui. Un altre possible motiu és l’eliminació de competidors: quan les fulles cauen, les antocianines impregnen el sòl i impedeixen que altres espècies de plantes creixin a la primavera.
|
Marrons càlids
Els marrons provenen del taní, un producte de desfeta de sabor amarg. Els tanins són substàncies astringents, molt abundants en la natura, presents en molts teixits vegetals, que són emprats, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir. També són molt abundants en les fulles del te, al qual atorguen el seu sabor.
|
Dodo Matush
|
Diuen les llegendes dels indis de l’est de Nordamèrica que és a la tardor quan els caçadors celestials maten el Gran Ós, la sang del qual cau gotejant sobre la terra i tenyeix de vermell les fulles dels arbres. I quan aquests caçadors es reuneixen per cuinar la carn de la bèstia, l’olla vessa i el brou cau sobre les fulles, conferint-hi un color groc |
|
Yvonne Stepanow
|
Com aconseguir els colors més espectaculars? El millor indret del món per veure els colors de la tardor és probablement l’est dels Estats Units. El clima d’aquella regió i la gran varietat d’arbres caducifolis en són les causes. Els colors més intensos apareixen quan el final de l’estiu és sec i la tardor porta dies assolellats i nits fresques (per sota de 5ºC). Aleshores els arbres produeixen moltes antocianines. Una tardor amb dies ennuvolats i nits càlides produeix colors apagats. I una gelada precoç acaba amb l’espectacle de colors.
|
Arbres perennifolis i caducifolis
Tots els arbres, a mesura que creixen, van renovant les seves fulles contínuament: es desprenen de les fulles velles i en produeixen de noves. Això és molt important perquè les fulles es van fent malbé a causa dels insectes, les malalties, el temps meteorològic... En afegit, els arbres caducifolis, com els roures, els oms, els plàtans, etc. es desprenen de totes les seves fulles per preparar-se per l’hivern. Els arbres perennifolis, en canvi, en conserven la majoria durant l’hivern. Les seves són fulles especials, resistents al fred i la pèrdua d’humitat. Alguns arbres com els pins i els avets, tenen fulles com agulles. D’altres, com l’alzina, les tenen amples i recobertes de ceres; els dies més freds i secs aquestes fulles s’encorben per reduir la superfície exposada. Els arbres perennifolis continuen realitzant la fotosíntesi durant l’hivern, però les reaccions són més lentes degut a les baixes temperatures.
|
Archenzo
|
Com s’ho fan les fulles per caure?
Des que començaren a créixer a la primavera, les fulles dels arbres caducifolis s’han estat preparant per a la tardor. A la base de cada fulla hi ha una capa de cèl·lules especials anomenada capa d’escissió o separació. Durant tot l’estiu, uns tubets que passen a través d’aquesta capa han estat duent aigua a la fulla i extraient-ne l’aliment produït cap a l’arbre. A la tardor, les cèl·lules de la capa d’escissió comencen a créixer i formen un material semblant al suro, reduint i finalment tallant el flux entre la fulla i l’arbre. La glucosa i els productes de desfeta queden atrapats a la fulla, i sense aigua fresca, la clorofil·la comença a desaparèixer. A mesura que es forma el tap, les cèl·lules de la capa d’escissió comencen a desintegrar-se, fins que només queden uns filets que sostenen la fulla. Un cop de vent o el simple efecte de la gravetat s’encarregaran de la resta.
|
