|
En veure’l, qui no es pregunta què representen les dues figures? O quin és l’espai que les envolta? El seu peculiar estil i les incògnites que obre han fet d’aquesta obra una de les més significatives de l’art del segle XX.
Símbol de La Secessió vienesa
El 1897 Klimt va ser escollit president de La Secessió, moviment artístic alternatiu a l’art conservador que hi havia a la Viena de fi de segle. Un grup d’artistes innovadors van decidir seguir amb l’exemple d’altres moviments europeus i donar una bolcada a l’art i la cultura del seu país, massa puritana i antiquada. És així com va néixer La Secessió i amb ella un art revolucionari, ple de formes i temes suggeridors. Klimt revelaria aquest esperit a través de la seva pintura. El petó reflecteix l’essència del que va predicar el grup, i Klimt no va perdre l’oportunitat d’oferir allò que havia après i desenvolupat anys abans. Malgrat les dures crítiques de l’aristocràcia conservadora, el públic el va rebre amb gran entusiasme, convertint-se en un dels símbols de La Secessió i de la Viena de principis de segle.
El petó, Gustav Klimt (1907-1908)
Entre el Simbolisme i l’Art Nouveau
Per entendre la rellevància d’El petó ens hem de fixar sobretot en l’estil de Klimt i en l’origen d’aquest estil. La Secessió va ser paral·lela a l’Art Nouveau (Modernisme, a Espanya), que es va desenvolupar a França amb unes idees nascudes de la mateixa arrel que el grup de Klimt. Així doncs, El petó segueix l’estètica d’aquest estil internacional, en la seva variant austríaca. Però molts consideren que Klimt era també simbolista, i la veritat és que aquesta obra, com d’altres de l’artista, agrupa elements molt característics dels dos corrents. El caràcter Nouveau es veu perfectament en la forma i color decoratius, com l’intens daurat de tots els elements, l’adorn dels vestits o els detalls florals. El simbolisme està en el contingut de l’obra i és la part més suggeridora. La forma que es relacionen les figures amb el fons que les envolta fa de l’espai una atmosfera irreal i misteriosa.
|
El quadre La princesa cigne (1900) de Mikhail Vrubel es un bon exemple de la pintura simbolista russa.
|
| L’escena és antinatural; la posició forçada de la parella, l’espai indefinit, la llum encegadora del daurat que omple el llenç...Tot això ens sembla estrany perquè no ens aclareix el significat del que veiem, sinó tot el contrari. Ens veiem submergits en una escena la interpretació de la qual és completament oberta, i per tant transmet inquietud. |
Un erotisme diferent
Encara que Klimt té obres de temàtica molt variada, el tema pel qual més ha destacat ha estat la sexualitat femenina. Ha representat a la dona en totes les seves facetes: mare, amant, jove, anciana... i sempre amb les seves peculiars formes decoratives que fan els seus quadres fàcilment reconeixibles. La seva visió d’allò femení sembla obsessiva: la femme fatale seductora, provocadora, que amb el seu caràcter i sensualitat omple d’encants, hipnotitza l’home (observeu el quadre inferior que representa la deesa Atenea). Però en El petó Klimt mostra una visió de la dona diferent.
L’erotisme de l’escena és evident: un petó que sembla etern, una abraçada estreta, i els ulls tancats d’ella, vivint intensament el moment.
|
Klimt acostumbra a representar a la mujer como femme fatale, es decir, fría, distante, poderosa, llena de encantos misteriosos que hipnotizan al hombre. Un ejemplo de esto lo podemos ver en la obra Pallas Atenea (1898).
|
|
Ja no és aquella dona fatal, amb rostre fred i mirada directa, sinó una dona completament atrapada en els braços del seu estimat, agenollada a la vora del que sembla un precipici, mentre ell està sobre ella exercint el seu poder d’amant.
Tant podríem pensar que es tracta d’un amor idealitzat, en el qual ella es rendeix a la passió d’ell, com d’un amor que perilla, on la dona se sotmet, és vulnerable i per molt que vulgui escapar, està atrapada entre el seu home i el precipici que hi ha darrere d’ella. Cal destacar els detalls simbòlics del llenç, que poden ajudar a fer una interpretació més sòlida de l’escena. El vestit d’ell està format d’adorns rectangulars, negres i grisos, mentre el d’ella té cercles de colors. El masculí i el femení es mostren com elements complementaris, alhora que oposats. Les dues figures formen un bloc dintre de la composició, una massa daurada on l’única divisió clara dels cossos és el tipus d’estampat. Ple de formes capritxoses i d’un contingut suggeridor, El petó va més enllà de la decoració modernista per endinsar-se en un món on és la imaginació de l’espectador la que compta.
|
Sabies que...?
- Es creu que la parella representa el propi Klimt i la que va ser la seva amant, Emile Flöge.
- Una obra de Klimt, el retrat d’Adele Bloch-Bauer, va desbancar fa poc el llenç de Picasso Noi amb pipa, com el més car de la història de l’art. El magnat dels cosmètics Ronald S. Lauder va adquirir l’obra pel desorbitat preu de 135 milions de dòlars.
|
|
