|
Ernesto Guevara de la Serna,
més conegut com Che Guevara, era metge de professió, però també,
un revolucionari, un líder i un guerriller a Àfrica i Llatinoamèrica.
Fins i tot arribà a ser ministre de Cuba. Què més sabem d'ell?
Infantessa i joventut
El Che va néixer un 14 de
juny del 1928 a Rosario, Argentina. Ja des de petit i per influència
de la seva mare, es va afeccionar a la lectura de Marx, Engels i Freud.
Durant l'adolescència, el marcaren l'experiència dels refugiats
espanyols de la Guerra Civil i les continues crisis polítiques a l'Argentina.
Aquestes vivències el farien desconfiar de l'alternança dels partits
polítics convencionals, l'exèrcit i, molt especialment, del capitalisme
i la seva darrera expressió, l'imperialisme. No obstant això, l'element
determinant que consolidaria definitivament els seus ideals seria el
seu periple per Sud Amèrica. El Che deia que el coneixement ens feia
responsables de les injustícies i, en trobar-se de primera mà amb
la misèria i la gana, va decidir lluitar contra les desigualtats socials.
|
Al fons, d’esquerra a dreta, els pares del Che: Ernesto Guevara Lynch i Celia de la Serna y Llosa. Al davant, els seus fills: Ernesto (1928), Celia (1929), Ana Maria (1934) i Roberto (1932). Un cinquè fill, Juan Martín, neixeria anys després de fer-se aquesta fotografia. (commons.wikimedia.org).
|
|
Cartel de la película "Diarios de motocicleta"" (c) Filmaffinity
|
Diari d'un revolucionari El 1951 realitzà un viatge
pel sud d'Argentina (ho podem veure a la pellícula Diarios de motocicleta),
Colombia, Miami i Xile, on coneixeria a Salvador Allende, el futur president.
Dos anys després, partí a Bolivia, Perú i Guatemala; aquí defensaria
el govern democràtic de Jacobo Arbenz del cop d'estat dirigit pels
Estats Units davant una reforma agrària que no agradava gens als nordamericans
i que afectava la totpoderosa multinacional United Fruit. La resistència
de les milícies populars no fou suficient i el nou govern de caràcter
pro-nordamericà l'acabà expulsant. El nou destí va ser Mèxic
i les noves amistats allà establertes amb els germans Raúl i Fidel
Castro el conduirien a un dels episodis més importants de la seva vida
i de la història recent del món occidental.
|
| El Che s'embarcà en
l'aventura cubana: va dirigir la mítica batalla de Santa Clara, que
culminà amb l'enderrocament del dictador Fulgencio Batista i la victòria
dels revolucionaris.
La nova conjuntura li va oferir
l'oportunitat d'ocupar la presidència del Banc Nacional de Cuba
i la del ministeri d'indústria, càrrecs que aprofità per recolzar
el moviment dels països No Alineats amb Estats Units.
|
|
També fou sonada
la seva gestió contra els exiliats cubans i la CIA al famós desembarcament
a la Bahía de Cochinos, quan els Estats Units van intentar envair Cuba
i van sortir humiliats de la illa.
Però el 1965, malgrat la gran
adhesió al règim cubà i amb més cor que cap, el Che renuncià a
la seva posició i a la comoditat de la vida política per anar a d'altres
països en conflicte. Amb un comunicat oficial explicava que "otros
pueblos del mundo reclaman mis modestos esfuerzos" i així va anar
a Guinea, Angola, el Congo i Bolívia, on formaria l'Ejército de
Liberación Nacional de Bolívia i duria a terme la seva darrera incursió
militar.
El 8 d'octubre del 67, el Che resulta ferit per una companyia
de bolivians aliada dels Estats Units. És capturat i al dia següent,
amb el vist-i-plau nordamericà, és executat il·legalment per ordre
del president bolivià René Barrientos.
|
El 1960 Ernesto Guevara va
ser portada de la prestigiosa revista americana Time, que va analitzar
el moviment comunista de l'època.
|
|
Dibuix del Che a una de les
parets de l'estació de Santa Clara, Cuba. (Commons.wikimedia.org)
|
Que queda del Che avui dia?
Odiat pels més poderosos i
estimat pels menys afavorits, el Che continua sent una figura clau.
Deixant de banda l'aurèola d'heroi que el sol acompanyar i els
nombrosos homenatges que ha rebut per part del món intel·lectual i
de la cultura (Pablo Neruda, Rafel Alberti, Silvio Rodriguez, Jean-Paul
Sartre, etc. li han dedicat obres), les seves idees són molt vives
a nivell popular i constitueixen un referent a l'hora de denunciar
les injustícies actuals.
|
| Potser la seva coherència,
convenciment i sacrifici personal pel que creia que valia la pena lluitar
siguin els motius de la gran simpatia de la qual gaudeix. La seva modernitat
i romanticisme han fet d'ell una de les darreres icones universals
capaç d'influir en el jovent.
|
|
