|
Els volcans són la prova més espectacular de l’energia que tanca la Terra al seu interior. Són els estrepitosos balbuceigs del foc primigeni que va forjar el nostre planeta, el qual s’ha anat refredant poc a poc des d’aleshores. Quina és la causa de les erupcions? Poden aparèixer arreu?
Què és un volcà?
Un volcà és un forat en l'escorça
de la Terra a través del qual surten a l'exterior roques foses, cendres,
gasos i fragments de roca. Els volcans apareixen en punts febles de
l'escorça, quan aquesta es trenca sota la pressió dels gasos i el
magma que es formen a l'interior per les altes temperatures.
L'aparició dels volcans
és el resultat de la dinàmica interna de la Terra , que en alguns
casos es pot manifestar en episodis de gran violència i en altres,
més calmada. Per una banda, un volcà pot presentar una activitat efusiva
que consisteix en l'emissió tranquil·la i continua de lava, gasos,
cendres, etc. L'altre tipus d'activitat és l'explosiva, que es
caracteritza per l'expulsió de forma violenta de gas, magma i roques.
Oriol Massana
|
Cara oest del volcà Augustine (Alaska, Estats Units) al gener del 2006 (U.S. Geological Survey - Alaska Volcano Observatory)
|
Vius o morts?
Es diu que un volcà és actiu
quan està en plena erupció, que pot ser més o menys violenta i prolongada,
o bé si fa poc que ho va estar. El mont Pinatubo, a les Filipines,
que va entrar en erupció el 1991 i va matar 300 persones, és un volcà
actiu. Va sortir tant de fum i cendra del seu interior que els científics
creuen que va provocar un clima més fresc durant tot un any. Es pensa
que el núvol de fum i cendra que es va produir va bloquejar al voltant
del 4% de la radiació solar.
|
|
Els volcans que no han entrat
en erupció en els darrers 20 anys es consideren adormits; però com
el seu nom indica, podrien "despertar" en qualsevol moment i entrar
en erupció. El mont Pinatubo era considerat un volcà adormit fins
la seva tràgica erupció del 1991.
Els volcans extingits són
aquells que no han entrat en erupció durant milers d'anys i és improbable
que ho tornin a fer. Tanmateix, en alguns casos no hi podríem posar
la mà al foc...
|
On apareixen els volcans?
Els volcans apareixen allà
on l'escorça terrestre és més prima o bé està esquerdada. Aquesta
capa exterior sòlida que constitueix l'escorça de la Terra està
formada per grans plaques que suren sobre un oceà de magma viscós
i es desplacen molt lentament arrossegant amb elles els continents.
Els punts febles es presenten al llarg de les vores d'aquestes plaques
i també en indrets aïllats a gran profunditat sota el mar, on l'escorça
és més fina. Aquests darrers són els anomenats punts calents.
Sota els punts calents hi ha
columnes de magma que ascendeixen des de la capa incandescent situada
sota l'escorça, el mantell. Sembla que aquests punts són fixes,
i que les plaques es mouen sobre ells, formant en ocasions cadenes d'illes.
L'exemple més important de volcans en punts calents són els que
van formar les illes de Hawaii. Dos dels volcans d'aquest arxipèlag
són encara actius.
Mapa dels volcans més importants del món i les plaques tectòniques on estan situats.
|
Paricutín és un volcà de l'estat mexicà de Michoacán (Karla Yannín Alcázar)
|
El naixement d’un volcà
Un fred dia d'hivern de 1943,
una petita esquerda s'obrí enmig d'un camp de blat de moro d'una
tranquil·la granja mexicana. Quan algunes espurnes vermelles i calentes
van sorgir del seu interior, el granger, sorprès, va tractar de tapar-la
amb escombraries. Al dia següent, l'esquerda s'havia convertit
en un forat de 2 metres de diàmetre.
|
| Una setmana més tard, la pols, les cendres i les roques que brotaren del seu interior havien format un con de 150 metres d’alçada! Les explosions van rugir a través dels pacífics camps de cultiu i una gran quantitat de lava fosa va emergir del cràter, destruint la tranquil·la vil·la de Paricutin. Les erupcions van continuar i, al cap d’un any, la nova muntanya, anomenada com el poble que havia sepultat, feia 300 metres. Quan les erupcions van aturar-se el 1952, Paricutin tenia 410 metres d’alçada.
|
Bombes volcàniques
De vegades, les explosions
d'una erupció violenta fan volar part del volcà i llencen enormes
roques en l'aire. Si la lava és viscosa, alguns fragments poden ésser
disparats ben lluny i, mentre volen per l'aire, refredar-se una mica
tot adoptant formes aerodinàmiques. Tots aquests projectils reben el
nom tècnic de piroclastos, però en l'argot popular se'ls coneix
com a bombes volcàniques. Les bombes volcàniques poden arribar a quilòmetres
de distància, i no cal dir que el seu impacte produeix grans destrosses
i morts.
|
Bomba volcánica
|
La destrucció de Pompeia
El 24 d'agost de l'any
79 dC, el mont Vesubi va entrar en erupció i en 14 hores va sepultar
les ciutats romanes de Pompeia i Herculà, permetent que es conservessin
intactes fins que es van redescobrir el segle XVII. Les restes de les
ciutats, agafades in fraganti com si es tractés d'una fotografia,
constitueixen una font d'informació extraordinària sobre la vida
quotidiana dels romans en el segle I.
El Vesubi ha entrat moltes
vegades en erupció i avui és considerat un dels més perillosos del
món degut als 3 milions de persones que viuen al seu voltant, principalment
a la ciutat de Nàpols. A banda de l'erupció que destruí Pompeia,
altres d'importants van ser les dels anys 472, 512, 1631, sis vegades
en el segle XVIII, vuit en el segle XIX i el 1906, el 1929 i el 1944.
En ocasions, les erupciones han estat tan grans que a tota Europa meridional
han arribat cendres; el 472 i el 1631, les cendres del Vesubi van caure
sobre Constantinoble (Istambul), a uns 1.600 quilòmetres del volcà.
No hi ha hagut més erupcions des del 1944, però el Vesubi continua
sent un volcà actiu.
Imatge circular: Jardí dels
fugitius, Pompeia. Quadre superior: Karl Briullov,
L'últim dia de Pompeia (1827-1833)
|
(c) Katerina Govorushchenko
|
Podem predir els volcans?
Avui hi ha molts volcans actius
a tot el món. La població humana creix i cada vegada més gent viu
en zones volcàniques potencialment perilloses. Si a la Pompeia sota
el Vesubi hi vivien unes 15.000 persones, ara a Nàpols i rodalies hi
viuen 3 milions. El mont Rainier amenaça una població similar a la
ciutat de Seattle (EUA) i prop d'un milió han rebut l'avís del
volcà Popocatépetl, a Mèxic, que ha començat a despertar.
Podem fer quelcom per predir
com i quan es produirà una erupció, i permetre així evacuar les zones
amenaçades a temps? Abans d'una erupció, el magma es mou cap a la
zona del volcà i s'acumula en una cambra a la seva base. A mesura
que s'apropa a la superfície, el magma allibera gasos. Aquests esdeveniments
poden oferir pistes molt valuoses sobre la probabilitat d'una erupció.
Per exemple, el moviment del magma produeix petits terratrèmols i vibracions.
També es poden estudiar la composició i quantitat de gasos que afloren
a prop del volcà.
|
| Els volcanòlegs estan millorant
molt la seva capacitat per predir les probabilitats d'una erupció.
Però encara queden molts obstacles. És molt difícil determinar exactament
quan una erupció ocorrerà. Sovint, els moviments del magma no resulten
en una erupció, sinó que s'acaba refredant prop de la superfície.
Monitoritzar erupcions potencials és a més molt car. Amb molts volcans
que entren en erupció únicament una vegada cada centenar o miler d'anys,
no és possible controlar-los tots amb continuïtat. Tanmateix, les
erupcions volcàniques no succeeixen sense previ avís. Si instal·lem
aparells detectors d'activitat volcànica, hauríem de ser capaços
d'evitar ser enxampats per sorpresa.
|
|
