|
El pensament de Buda és molt
llunyà del nostre. Accepta el patiment, renuncia a les passions...
Coses que a nosaltres ens és molt difícil de fer. Fins a quin punt
podem arribar a comprendre'l? Tanmateix, tots som humans i a tot arreu
ens preocupen els mateixos problemes de l'existència humana. En intentar
entendre la solució que va trobar-hi Buda veiem que la nostra manera
de pensar no és l'única.
Qui va ser Buda?
Siddhartha Gautama, més conegut
com a Buda, que significa "el Savi", "l"Il·luminat", "el
Despert", va viure aproximadament del 560 al 480 aC. Nascut en el
si d'una família noble que, juntament amb d'altres llinatges aristocràtics,
governava un petit Estat al peu de l'Himalaia, Buda va tenir de tot
tant de nen com de jove. No obstant això, va experimentar una inquietud
intel·lectual i espiritual i va sentir-se disgustat amb el món opulent
en què vivia; va veure que aquest era un món passatger i això li
va provocar una gran incertesa. Finalment, Buda va abandonar casa seva
per a convertir-se en un peregrí buscador de la veritat que alliberaria
tots els homes del patiment de la mort.
|
Rèplica moderna d'un Buda antic (Commons.wikimedia.org)
|
Els quatre senyals
Diu la llegenda que un dia
Siddharta va voler visitar els jardins reials. Va sortir de palau i
va trobar un vell decrèpit al mig del carrer. "Quina classe d'home
és aquest?", va preguntar. El seu acompanyant va respondre: "Senyor,
és un ancià, doblegat pels anys". Aleshores Siddharta va descobrir
que tots els homes i éssers vius envelleixen i va entristir-se molt.
Més endavant va trobar un malalt. Va adonar-se que la salut és tan
fràgil com els somnis i va entristir-se encara més. Va prosseguir
el seu camí i va trobar un cadàver amb el seguici que el plorava.
Siddharta va prendre llavors consciència que la vida s'acaba i va
perdre tota alegria i consol. Finalment, va trobar encara un personatge.
Serè, digne, amb els ulls baixos, els hàbits d'un monjo i un bol
d'almoines a la mà. "Qui és aquest home tan calmat?", va demanar.
"Senyor, és un anacoreta, un religiós que ha abandonat tota ansietat
i porta una vida austera, lliure de passions i enveges, i mendica el
seu àpat diari". En aquell moment, i després d'haver vist la vellesa,
la malaltia i la mort, Siddharta va decidir deixar la família per buscar
salvació en l'ascetisme.
|
Alicia Solario
|
La il·luminació de Buda
Podien passar dies, setmanes
i fins i tot mesos sense que Siddharta provés un sol mos. Vivia
en soledat als boscos, valls i muntanyes i no es dedicava sinó a meditar.
Esperava un pensament, una visió que li descobrís l'alegria de viure.
Però es va adonar que quan un busca, no troba, perquè només veu allò
que busca i no es torna receptiu a res ni està obert a res.
|
| Aleshores
va abandonar Siddharta l'ascetisme, va ingerir aliment abundant per
a recuperar les forces físiques i va practicar la meditació pura,
no acompanyada d'ascetisme. Una nit que es trobava meditant al peu
d'una figuera, va presentar-se la il·luminació. Un instant de coneixement
va mostrar a Siddharta, ara Buda, què és el patiment, d'on prové
i com pot suprimir-se.
|
La llegenda de Buda
Els detalls sobre la vida de
Buda no poden ser considerats històrics, és a dir, com a fets que
realment van ocórrer, perquè els llibres budistes són plens de mites
i episodis miraculosos, de manera que no podem saber què és cert i
què no. Tanmateix, els detalls són importants. Expressen allò que
significa la vida de Buda per als budistes.
|
El pensament de Buda
1. La vida és patiment
Per a Buda, la vida és patiment.
La vellesa és patiment. La malaltia és patiment. La mort és patiment.
Estar unit a éssers no estimats és patiment. Estar separat d'éssers
estimats és patiment. No obtenir allò que ens ve de gust és patiment.
Per tant, la gran preocupació de la doctrina de Buda és salvar-se
del patiment.
El patiment prové, segons
Buda, de la inquietud. La inquietud del plaer, la inquietud de canviar,
la inquietud de morir. L'objectiu que proposarà Buda serà, doncs,
la supressió del patiment mitjançant la supressió d'aquesta inquietud
a través de l'aniquilament radical del desig. Si ja no odiem ni estimem
ni desitgem gaudir, ni tenim por de canviar o de morir, la inquietud
s'esvaeix i deixa de causar-nos patiment.
2. El camí de l'alliberació
|
Pintura budista que representa la roda de la vida. (Henryar)
|
Buda no ensenya un sistema
per a conèixer la veritat, sinó un camí per a alliberar-nos del patiment
inútil que comporta moltes vegades l'existència. Aquest camí consisteix
en la purificació de tota la nostra vida. Cal que cuidem el cos, que
no ens deixem endur per les passions, que pensem les coses i que meditem.
I hem de tenir cura de tots aquests àmbits al mateix temps. Només
així ens sentirem alliberats, tranquils, contents de veritat.
És per això que la vida dels
monjos budistes és passiva i indiferent. Aquests monjos abandonen qualsevol
iniciativa, es resignen, són serens i tenen una paciència extraordinària.
Tanmateix, també hi ha budistes que participen en les activitats dels
homes. Aquests, però, tampoc no es deixen arrossegar pel remolí del
món. Es mantenen impertorbables. Fan, però és com si no fessin. Hi
són però no hi són. Ni la vida ni la mort els afecten. Les afronten
amb impassibilitat.
|
| En resum, el camí de l'alliberació
de Buda requereix el següent: ser conscients de tots els nostres actes,
estar atents a la veueta que tots tenim al nostre interior. De fet,
el que s'exigeix bàsicament als monjos budistes és sinceritat en
tot el que fan i diuen en la vida quotidiana. Únicament aquesta manera
de viure els allibera del món i els permet d'arribar al Nirvana.
|
3. Què és el Nirvana?
El Nirvana és un estat de
lucidesa que penetra les aparences de manera que veiem més enllà que
normalment i adquirim una claredat superior sobre totes les coses. No
és, doncs, un estat d'èxtasi, borratxera o goig, com els induïts
per les drogues. Per als monjos budistes, per exemple, és la postura
normal.
En el Nirvana descobrim que
tot el que existeix està sempre en moviment i que, per tant, mai no
existeix realment, sinó només en aparença. Observem, així, que tot
el que veiem és engany, i que per això ens inquieta i ens fa patir.
Ara bé, aquesta visió tan
tràgica no ens entristeix, al contrari, ens relaxa: ens allibera de
l'afecte que sentim per les coses. En adonar-nos de la banalitat del
que ens envolta, ens en desentenem, superant d'aquesta manera el patiment.
El Nirvana és un estat d'assossec,
de pau i tranquil·litat. En el Nirvana desperta en nosaltres l'amor
búdic, que consisteix en una compassió i simpatia enormes per tot
ésser vivent. Un cop alliberats del món, podem estimar-lo, però no
com s'estimen les persones o les coses, sinó desinteressadament.
La filosofia de Buda predica una vida harmònica en comunió amb la
natura.
Siddhartha, el rebel
El 1950 Hermann Hesse va concloure
la seva obra de tema hindú Siddhartha, que no és el relat de la vida
de Siddhartha Gautama, el Buda, sinó d'un altre Siddhartha, el fill
d'un brahman, la casta superior en l'ordenació social de l'antiga
Índia. Siddhartha és un jove rebel que abandona casa seva per emprendre
un llarg viatge a la recerca de la pau i l'harmonia. Passa un temps
amb els ascetes, coneix el propi Buda, és instruït en l'art de l'amor
per una bella cortesana i en el del comerç per un ric mercader. Però
no trobarà el repòs sinó al costat de la natura, a les ribes d'un
riu. Una història entranyable que aconsegueix aproximar-nos a la cultura
d'Orient.
|
Portada del llibre "Siddhartha" de Hermann Hesse
|
|
