|
A Lord Byron, famós poeta
romàntic, l'horroritzava estar gras; en la seva opinió simbolitzava
l'estupidesa i la barroeria: "quan tenia 19 anys pesava 93 kg. El
dia del meu 20è aniversari havia rebaixat el pes a 77. Des d'aleshores,
no he superat en gaire aquesta última xifra, encara que això m'ha
suposat passar-me la meitat de la meva vida famolenc. A mi no em costa
res dejunar durant 48 hores". (Nye, R. 1991 Las Memorias de Lord Byron.
Barcelona: Salvat).
|
Oriol Massana.
|
Què defineix un trastorn de l’alimentació?
Bàsicament es caracteritza per la presència d’un patró alimentari alterat (ja sigui per menjar massa o excessivament poc) que s’acompanya de conductes dirigides a “compensar” els efectes dels aliments ingerits (vomitar, exercici físic excessiu, ús de laxants, etc.).
|
|
Oriol Massana.
|
Anorèxia i bulímia
Mantenir que es tracta de dos trastorns absolutament separats resulta una afirmació precipitada, ja que són molts els símptomes que tenen en comú. De fet, acostuma a passar que la bulímia acaba desenvolupant-se després d’un període de mesos o anys de símptomes anorèxics. En el quadre de la dreta podeu observar les diferències i semblances entre ambdós trastorns.
|
ANORÈXIA NERVIOSA
|
BULÍMIA NERVIOSA
|
Literalment significa “manca de ganes de menjar”
|
Literalment significa “sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable” |
| Pèrdua
rellevant de pes (IMC ≤ 17,5 kg/m2)1
|
Pes normal
|
Alteració significativa de la percepció de la forma o silueta corporals (d’aquests elements en depèn la pròpia autoavaluació i autoestima)
|
Por intensa a engreixar-se o a convertir-se en obès
|
Disminució important de la quantitat de menjar ingerit (especialment d’aquells aliments altament calòrics)
|
Es combina la reducció de la ingesta amb episodis d’afartament de menjar
|
Amenorrea (desaparició de les menstruacions en dones post puberals)
|
Regles irregulars
|
Conductes compensatòries de tot tipus (exercici físic intens, vòmits, laxants...)
|
1 Índex de Massa Corporal (IMC) = Pes en kg / (alçada en metres)2
El perill de les dietes
Generalment aquests trastorns comencen a l’adolescència (13-19 anys) i és freqüent l’associació amb dietes. El que succeeix en el cas de les persones amb anorèxia és que, una vegada començat el règim, no l’aturen en arribar al pes originalment desitjat, i continuen aprimant-se.
|
(c) Julie de Leseleuc.
|
| En el cas de la bulímia, s’ha vist que el seu inici pot arribar a ser 8
vegades més probable durant el seguiment d’una dieta; la intensa
sensació de gana provocada per un règim excessivament sever i les
emocions relacionades amb el pes, la silueta i els aliments, acaben
provocant els afartaments característics d’aquest trastorn. |
Els afartaments en la bulímia nerviosa
- Què són: Ingerir una gran quantitat de menjar (sobretot aliments altament calòrics) en un període de temps breu (per exemple, 2 hores).
- Què provoquen: Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta (sensació de no poder parar de menjar o no poder controlar la quantitat de menjar que s’està ingerint). De fet, l’afartament acostuma a finalitzar pel dolor abdominal resultant i/o els sentiments intolerables de culpabilitat.
-
Com es fan: Normalment els afartaments són conductes privades, donada la intensa sensació de vergonya i culpabilitat que generen en l’individu.
|
L’educació en una bona alimentació com a factor protector
Resulta significatiu que bona part de les persones que han acabat desenvolupant un trastorn greu de l’alimentació patissin sobrepès abans de començar la dieta que les va dur a l’aparició de la malaltia. És evident que cal conscienciar la societat de la importància de seguir una alimentació sana, especialment des de la infantesa, per tal que puguin evitar-se, en la mesura del possible, molts dels factors (obesitat, rebuig del menjar sa, gust per aliments altament calòrics, etc.) que incrementen la probabilitat futura de desenvolupar problemes amb el menjar més greus.
|
(c) Tad Denson
|
L’adolescència, una època vulnerable
Moltes vegades, l'inici de
la malaltia s'associa a un esdeveniment que provoca estrès, com per
exemple, després de rebre una crítica directa o indirecta sobre la
imatge corporal. Les inseguretats i la necessitat d'aprovació i d'integració
social que caracteritzen l'etapa de l'adolescència acostumen a
fer la resta.
Un dels objectius prioritaris
de les campanyes de prevenció és precisament desenvolupar programes
educatius per adolescents, on es promoguin estratègies d'afrontament
vàlides per contrarestar la pressió social a la qual es troben sotmesos.
|
|
