A Lord Byron, famós poeta
romàntic, l'horroritzava estar gras; en la seva opinió simbolitzava
l'estupidesa i la barroeria: "quan tenia 19 anys pesava 93 kg. El
dia del meu 20è aniversari havia rebaixat el pes a 77. Des d'aleshores,
no he superat en gaire aquesta última xifra, encara que això m'ha
suposat passar-me la meitat de la meva vida famolenc. A mi no em costa
res dejunar durant 48 hores". (Nye, R. 1991 Las Memorias de Lord Byron.
Barcelona: Salvat).
Oriol Massana.
Què defineix un trastorn de l’alimentació?
Bàsicament es caracteritza per la presència d’un patró alimentari alterat (ja sigui per menjar massa o excessivament poc) que s’acompanya de conductes dirigides a “compensar” els efectes dels aliments ingerits (vomitar, exercici físic excessiu, ús de laxants, etc.).
Oriol Massana.
Anorèxia i bulímia
Mantenir que es tracta de dos trastorns absolutament separats resulta una afirmació precipitada, ja que són molts els símptomes que tenen en comú. De fet, acostuma a passar que la bulímia acaba desenvolupant-se després d’un període de mesos o anys de símptomes anorèxics. En el quadre de la dreta podeu observar les diferències i semblances entre ambdós trastorns.
ANORÈXIA NERVIOSA
BULÍMIA NERVIOSA
Literalment significa “manca de ganes de menjar”
Literalment significa “sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable”
Pèrdua
rellevant de pes (IMC ≤ 17,5 kg/m2)1
Pes normal
Alteració significativa de la percepció de la forma o silueta corporals (d’aquests elements en depèn la pròpia autoavaluació i autoestima)
Por intensa a engreixar-se o a convertir-se en obès
Disminució important de la quantitat de menjar ingerit (especialment d’aquells aliments altament calòrics)
Es combina la reducció de la ingesta amb episodis d’afartament de menjar
Amenorrea (desaparició de les menstruacions en dones post puberals)
Regles irregulars
Conductes compensatòries de tot tipus (exercici físic intens, vòmits, laxants...)
1 Índex de Massa Corporal (IMC) = Pes en kg / (alçada en metres)2
El perill de les dietes
Generalment aquests trastorns comencen a l’adolescència (13-19 anys) i és freqüent l’associació amb dietes. El que succeeix en el cas de les persones amb anorèxia és que, una vegada començat el règim, no l’aturen en arribar al pes originalment desitjat, i continuen aprimant-se.
(c) Julie de Leseleuc.
En el cas de la bulímia, s’ha vist que el seu inici pot arribar a ser 8
vegades més probable durant el seguiment d’una dieta; la intensa
sensació de gana provocada per un règim excessivament sever i les
emocions relacionades amb el pes, la silueta i els aliments, acaben
provocant els afartaments característics d’aquest trastorn.
Els afartaments en la bulímia nerviosa
Què són: Ingerir una gran quantitat de menjar (sobretot aliments altament calòrics) en un període de temps breu (per exemple, 2 hores).
Què provoquen: Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta (sensació de no poder parar de menjar o no poder controlar la quantitat de menjar que s’està ingerint). De fet, l’afartament acostuma a finalitzar pel dolor abdominal resultant i/o els sentiments intolerables de culpabilitat.
Com es fan: Normalment els afartaments són conductes privades, donada la intensa sensació de vergonya i culpabilitat que generen en l’individu.
L’educació en una bona alimentació com a factor protector
Resulta significatiu que bona part de les persones que han acabat desenvolupant un trastorn greu de l’alimentació patissin sobrepès abans de començar la dieta que les va dur a l’aparició de la malaltia. És evident que cal conscienciar la societat de la importància de seguir una alimentació sana, especialment des de la infantesa, per tal que puguin evitar-se, en la mesura del possible, molts dels factors (obesitat, rebuig del menjar sa, gust per aliments altament calòrics, etc.) que incrementen la probabilitat futura de desenvolupar problemes amb el menjar més greus.
(c) Tad Denson
L’adolescència, una època vulnerable
Moltes vegades, l'inici de
la malaltia s'associa a un esdeveniment que provoca estrès, com per
exemple, després de rebre una crítica directa o indirecta sobre la
imatge corporal. Les inseguretats i la necessitat d'aprovació i d'integració
social que caracteritzen l'etapa de l'adolescència acostumen a
fer la resta.
Un dels objectius prioritaris
de les campanyes de prevenció és precisament desenvolupar programes
educatius per adolescents, on es promoguin estratègies d'afrontament
vàlides per contrarestar la pressió social a la qual es troben sotmesos.
