|
Hereu de l’Impressionisme, Van Gogh va ser capaç de crear un estil molt personal, més enllà de la llum i el color. La seva obra és un clar exemple de com la pintura pot expressar les emocions i tensions humanes. Artistes com Munch i el moviment Expressionista el van prendre poc després com a model per a representar les angoixes de la societat que els envoltava.
Una vida desgraciada
Qui no ha sentit a parlar de
Van Gogh com un boig, un pintor maleït, solitari, malalt? Qui no recorda
el famós episodi de l'orella mutilada que ens ensenya en diversos
autoretrats?
Aquest gran mestre de la pintura
va tenir una vida plena de fracassos. El seu caràcter inestable s'anava
alimentant de tot allò que el pintor no aconseguia: treballs frustrats,
desamors, atacs epilèptics, un acostament a la religió sense èxit,
etc. Tot això, unit al seu fracàs com a pintor, va augmentar la seva
solitud i descoratjament.
Però la seva angoixa trobava
una via d'escapament en la pintura, i encara que no li reconeguessin
el seu treball, no va abandonar aquesta habilitat innata per a pintar
emocions. És així com aquell que aleshores consideraven un boig es
va convertir en un geni. I és que el seu estil, absolutament personal,
és pura força expressiva. Només un geni boig com ell, amb una vida
com la seva, és capaç de deixar-se emportar per la seva obra i mostrar
el seu món interior d'una forma tan suggeridora. Ell ho aconseguia
contínuament i La nit estrellada n'és un clar exemple.
Vincent van Gogh, La nit estrellada (1889)
|
Van Gogh, Autorretrat amb l'orella embenada (1889)
|
Pintar des del manicomi
El moment i el lloc on va ser
creada La nit estrellada podien haver estat més propicis per a explicar
la relació de l'estil amb la personalitat de l'artista.
Aquest paisatge nocturn va
ser pintat el 1889 en el sanatori de Saint-Rémy (Provença), on Van
Gogh va haver de ser ingressat pels seus atacs d'epilèpsia, un any
abans que es suïcidés.
A diferència de les seves
altres obres, aquest paisatge no va ser pintat a l'aire lliure, sinó
des de l'habitació del sanatori, on només podia veure el cel a través
d'una petita finestra.
|
|
En tan extrema situació, el geni holandès
va extreure del seu interior aquesta escena, en la qual la naturalesa
esclata, desplega la seva energia i exhibeix tota la seva esplendor.
|
Naturalesa subjectiva
A Van Gogh li atreia especialment
la nit perquè desplegava una llum especial. Les estrelles i la lluna
donaven vida a un paisatge adormit i immòbil. En aquesta obra la nit
cobra un sentit totalment subjectiu.
De tots els paisatges que va
crear, aquest és el més vigorós i suggeridor. La naturalesa ho embolica
tot, deixa al ser humà petit, que es veu aclaparat davant una força
que no pot controlar.
|
Van Gogh, La habitación de Van Gogh en Arlés (1889)
|
Van Gogh s'havia de sentir així, indefens davant
les adversitats de la vida i fins i tot davant si mateix, incapaç de
superar la seva angoixa.
Els colors cridaners i les
línies en espiral del cel i del xiprer reprodueixen la inestabilitat
del seu estat d'ànim i la necessitat de descarregar aquesta frustració
que l'inundava per dintre. Tot això forma part d'una estructura
que també crida l'atenció; el quadre es divideix clarament en dues
parts, el cel estrellat i el poble, presidit per la llarga agulla que
forma la torre de l'església. Però el gran xiprer que hi ha en primer
pla trenca aquesta divisió, elevant-se ondulant fins dalt de tot de
l'obra. Fins i tot les muntanyes serpentegen i semblen unir-se amb
el cel.
L'artista holandès crea
per sobre del realisme, però també va més enllà de mostrar els efectes
de la naturalesa. Aquesta és el lloc on reprodueix la seva tensió
interior, i la llum i el color són el mitjà per expressar-la. |
Punts clau de l'obra
- El contrast entre la claredat
i moviment del cel, amb la quietud i foscor del poble.
- L'estreta connexió entre
les formes representades amb l'estat d'ànim de l'artista. El
color no es correspon amb la realitat, sinó amb les emocions.
- Els contorns, en la part inferior,
estan marcats amb una línia negra gruixuda, com era característic
també en l'obra del seu company Gauguin.
- Les úniques línies rectes
són les de les teulades de les cases.
- L'aura lluminosa que embolica
la Lluna, fa que aquesta es confongui amb un Sol.
-
El xiprer gegant segurament
és una al·lusió a la mort.
|
|
