|
La costa del Perú és plena
de restes d'imponents piràmides. Els arqueòlegs han descobert
que aquests misteriosos monuments que s'assemblen als d'Egipte es
van erigir entre 6000 i 3000 anys enrera. A la fi d'aquests període,
però, van ser sobtadament abandonats. Què li va passar a la civilització
que tants esforços havia fet per construir-los? Segons Daniel Sandweiss,
un geòleg de la Universitat de Maine, EUA, la decadència d'aquesta
civilització es deu a El Niño, un fenomen meteorològic de magnitud
planetària. Aquest fenomen està encara a l'aguait, i segons les
observacions dels meteoròlegs entrarà en acció a finals d'aquest
any 2006.
Auge i ensorramentSegons Sandweiss, el fenomen
d'El Niño es va iniciar fa uns 6000 anys. Aleshores, va començar
a ploure amb més abundància a la costa del Perú. Això va afavorir
que una civilització nova florís i prosperés. Tanmateix, al cap de
tres mil anys, el fenomen es va fer massa intens. Les pluges van començar
a ser destructives i van condemnar a mort la mateixa civilització que
havien creat. Sandweiss porta com a prova d'aquest fet les canalitzacions
per a la pluja i el fang que apareixen en l'arquitectura de piràmides
més recents. Unes mesures que no van ser suficients per parar la fúria
d'El Niño. Efectivament, les pluges no són l'única conseqüència
d'aquest fenomen. Incendis, epidèmies i manca d'aliments es troben
entre els efectes col·laterals més mortífers.
|
Luis Paredes.
|
|
Ugur Can.
|
Qui és aquest "Nen"?
Des de fa decennis, els pescadors
del Perú i l'Equador saben que a vegades, quan s'apropa el Nadal,
comença a resultar difícil fer una bona pesca. Sembla que certs anys
l'aigua s'escalfa més del compte i els peixos desapareixen. Atès
que l'esdeveniment es manifesta molt a prop de l'arribada del "niño
Jesús", és a dir, el Nadal, els pescadors l'anomenen "El Niño"
(d'aquí que s'escrigui amb majúscula). Els investigadors que han
estudiat aquest fenomen li han posat un altre nom: Oscil·lació del
Sud. Així, avui el nom més utilitzat és ENOS (El Niño-Oscil·lació
del Sud).
|
| Aquest fenomen es presenta a intervals que van de dos a set
anys, en el període que va de Desembre a Març. No es tracta només
de l'aparició de corrents oceàniques calents a les costes d'Amèrica,
sinó d'una alteració global del sistema oceà-atmosfera. Fins i
tot el sud de la península ibèrica es ressent d'aquest fenomen. |
Vents i corrents
El Niño comença molt lluny
del Perú i l'Equador, just a l'altre costat de l'oceà Pacífic,
a latituds tropicals, a prop d'Austràlia i Indonèsia. En condicions
normals (les anomenades "condicions No-Niño") els vents alisis
acumulen una gran quantitat d'aigua i de calor en la zona occidental
de l'oceà Pacífic. En efecte, aquest vents bufen d'est a oest.
Per això, la superfície del mar és aproximadament mig metre més
alta a Indonèsia que a Perú. A més, al Pacífic oriental, a la costa
americana, es produeix un fenomen anomenat surgència. Es tracta d'una
combinació de les accions del vent i de la rotació terrestre, que
fa que l'aigua freda de l'oceà pugi cap a la superfície.
|
En condicions normals (les
anomenades "condicions No-Niño") els vents alisis acumulen una
gran quantitat d'aigua i de calor en la zona occidental de l'oceà
Pacífic.
|
L'acció
combinada dels alisis i la surgència fa que la diferència de temperatura
de l'aigua entre Perú i Indonèsia sigui de fins a 8 graus. Les aigües
calentes de les costes asiàtiques fan que l'aire pugi, facilitant
la formació de núvols i per tant de pluja. Al contrari, les costes
americanes són relativament seques.
|
|
Amb El Niño, els alisis s'afebleixen
i la temperatura alta es desplaça cap a orient portant amb ella núvols
i precipitacions.
|
Quan oceà i atmosfera dansen El Niño pertorba notablement
aquestes condicions "normals". De sobte, una diferència de pressió
atmosfèrica fa que els alisis s'afebleixin o deixin de bufar. En
conseqüència, es produeix l'anomenat "episodi càlid". La temperatura
alta es desplaça d'occident cap a orient. Al cap de sis mesos, arriba
a la costa americana. Mentrestant, la costa asiàtica es refreda notablement.
El canvi de pressió fa que també els núvols i les precipitacions
es desplacin cap a Amèrica. Aquest conjunt de processos s'anomena
"Oscil·lació del Sud", ja que es produeix periòdicament.
|
|
|
Un fenomen global
Les conseqüències d'El
Niño no són millors a l'altre costat del Pacífic. La periodicitat
dels monsons es pot posar en relació amb l'Oscil·lació del Sud.
Per altra banda, quan la costa asiàtica se seca a causa d'El Niño,
es poden produir sequeres i focs devastadors, com els d'Austràlia.
Els incendis de 1997-1998, que van afectar Indonèsia i l'Amazones,
van lliurar a l'atmosfera grans quantitats de diòxid de carboni i
van reduir la superfície verd capaç de transformar aquest gas en oxigen.
|
El Niño altera les condicions atmosfèriques globals, afectant l'agricultura
i els recursos hídrics. Segons l'Institut Nacional de Meteorologia
del Perú, contribueix també a la sequera que afecta el sud de la península
ibèrica i el nord d'Àfrica, produint danys de fins a 200 milions
d'euros.
|
Fam,incendis i malalties
A Amèrica, l'aigua freda
de la surgència puja des del fons de l'oceà carregada de substàncies
nutrients. Aquestes són la font d'aliment per a rics ecosistemes
marins i pels éssers humans, que en aquelles zones depenen molt de
la pesca. Però El Niño escalfa l'aigua i en canvia la salinitat,
afectant els ecosistemes marins i fins i tot alterant la presència
d'aus marines i la salut dels esculls coral·lins. Per altra banda,
les precipitacions avancen per la costa americana, i poden arribar a
produir inundacions i tempestes tropicals. El 1991, una epidèmia de
còlera va esclatar al Perú. El microbi que generava la malaltia era
el mateix que des de feia anys existia a Indonèsia. Segons molts investigadors,
la malaltia hauria creuat l'oceà transportada pel plàncton desplaçat
per El Niño. L'augment de la temperatura i els problemes sanitaris
relacionats amb les pluges haurien fet la resta.
Impossible sense El Niño
El Niño sembla ser un nen
molt entremaliat. Tanmateix, és un fenomen natural que fa unes funcions
dintre de l'ecosistema terrestre. Probablement, sense la seva acció
de reequilibrar les temperatures del Pacífic, hi haurien problemes
encara més greus. A més, al llarg dels mil·lennis, peixos, plantes
i ocells s'han adaptat a aquest procés.
|
|
| Alguns investigadors creuen
que gràcies a El Niño els animals van poder colonitzar les illes del
Pacífic central, cosa que seria impossible si els vents alisis no canviessin
mai d'intensitat. D'altres diuen que gràcies als canvis dels vents,
els polinesis van poder arribar a les illes a prop de Tahití. |
Causes misterioses
"És important dir clarament
que no sabem per quina raó s'engega el procés d'El Niño: no coneixem
l'explicació d'aquest fenomen", declara William S. Kessler,
de la nord-americana NOAA (Administració Nacional de l'Oceà i L'Atmosfera).
"Tanmateix, cal recordar que El Niño és una part natural del nostre
sistema climàtic, de la mateixa manera que ho són l'estiu i l'hivern".
Hi ha unes teories sobre per què aquest fenomen apareix en el Pacífic
i no en l'Atlàntic. El primer oceà té distàncies més grans i
això fa que es pugui acumular una massa d'aigua calenta a occident,
cosa que no passa a l'Atlàntic. A més, en el Pacífic es produeixen
les "onades equatorials": uns moviments lents d'aigua capaços
de transportar temperatura i corrents a grans distàncies. Recentment,
s'ha suggerit que l'escalfament del planeta podria influir en El
Niño. Desafortunadament, hi ha massa pocs esdeveniments d'El Niño
sobre els quals s'hagin pres mesures i no es pot dir, doncs, si l'escalfament
global l'ha alterat. Tanmateix, és possible que hi hagi una relació
entre els dos fenòmens.
|
